Alèxia Pascual va fer-se famosa en la segona edició d’Eufòria, on va quedar finalista, i des de llavors no s’ha aturat ni un moment. L’hem vist triomfar al cartell principal de Mar i cel i també a Los Miserables de Madrid, dos dels millors musicals de moment. Ara, però, ha decidit tornar a casa i canviar d’escenari per continuar explotant una carrera artística que l’està fent tocar el cel. En el seu perfil d’Instagram, s’ha sincerat amb els fans ara que els ha permès fer-li preguntes sobre el seu passat, present i futur. I, gràcies a això, hem pogut conèixer detalls bastant personals que han agradat molt perquè no acostuma a obrir-se tant i això sempre és d’agrair.
Ara hem pogut saber que va començar en el món del teatre amb Els pastorets, un clàssic: “Vaig començar fent teatre al meu poble i de molt petita amb classes de música. Allà em vaig adonar que no era una afició, era la meva passió i la meva vocació. Des de llavors no he parat de lluitar ni un dia i per això em continuo formant”.
A molts els ha sorprès que prengui la decisió de marxar de Madrid, ara que tantíssima gent estava aplaudint la seva interpretació. Com ho ha justificat? Amb la mirada posada en el futur: “Cosette ha estat un dels viatges més macos de la meva vida, però sento que venen moltes coses noves i vull seguir fent créixer la meva carrera. A vegades s’ha de ser valent i renunciar a una cosa preciosa perquè puguin arribar altres coses… i ja estan arribant“, reconeix visiblement emocionada.
Les confessions més personals de l’Alèxia d’Eufòria
L’Alèxia va estudiar interpretació i creu que aquesta és la base de la seva carrera: “M’encanta cantar i això ha fet que la majoria dels meus projectes m’hagin fet estar a musicals i el gran gruix de gent em coneix per això, però per davant de tot soc actriu. M’apassiona tot el que tingui a veure amb actuar sense cantar”. Anirà per aquí el seu futur? Al gener estrenarà La tercera fuga al Teatre Nacional de Catalunya en una obra de teatre en text, una companyia “increïble” i un projecte que li ve molt de gust perquè creu que la farà créixer moltíssim. De finals de maig a principis de juny, també la veurem al Centre Dramàtic de Madrid i té altres projectes, però diu que encara no els pot compartir.
També ha agradat que se sinceri sobre la part que creu que és la més complicada de la seva vida: “La disciplina. Darrere de l’escenari hi ha moltíssima rutina i sacrifici: cuidar el meu cos, la meva veu, la meva alimentació i el meu descans. Aprendre a cuidar-me ha estat la lliçó més gran d’aquest any. Que no us espanti el sacrifici, a aquells que vulgueu dedicar-vos-hi, val la pena cada segon”.
Tot això eren dubtes dels seus seguidors que ha volgut respondre, el que ha fet poc després de sincerar-se en una publicació molt personal en què comparteix els desitjos que tenia de petita i la realitat que hi ha darrere de poder viure’ls: “A vegades, val la pena mirar-nos amb els ulls d’aquells nens i veure que moltes de les coses que avui ens preocupen són conseqüència d’estar vivint allò que un dia vam somiar viure”.
Atres exemples, que ara està esgotada de fer vuit funcions cada setmana: “Però això és perquè ha complert el somni que tenia de petita de poder viure de ser actriu“. O quan es queixa que troba a faltar Barcelona, però recorda que sempre pensava que li encantaria podria viure sola a Madrid per un musical. Altres queixes a les que li treu ferro? Que mai no pugui sortir a l’escenari sense nervis o que no tingui la veu al 100% en algunes actuacions: “Tot això que somiaves és això i és més apassionant del que pensaves… i això només acaba de començar”.
Tota una sèrie de reflexions en veu alta que ha volgut compartir en una finestra oberta.
