Joan Carles de Borbó no s’ha tallat ni un pèl a l’hora de dir tot el que pensa a les seves memòries. El llibre encara no s’ha publicat, però se n’han començat a filtrar algunes parts i realment resulta molt sorprenent que hagi tret a la llum episodis i confessions tan personals. Generava molta curiositat saber si parlaria, aquí, de la relació amb la seva dona. L’emèrit ha enganyat Sofia de Grècia centenars de vegades, però segueixen units en matrimoni i fan el paripé de tant en tant.
Fan vides separades des de fa molts anys, però Joan Carles li ha agraït en aquest llibre que sempre hagi estat “molt bona” amb ell. Li ha dedicat un llibre complet, de fet, en el que es refereix a ella com a “Sofi” i en el que la descriu com una dona “excepcional, íntegra, bondadosa, rigorosa, delicada i benevolent”. “És la personificació de la noblesa d’esperit”, ha arribat a dir si fem cas a la part del text que ha aconseguit Lecturas.
D’ella diu que ha estat la millor reina que podria haver tingut el país: “Espanya no podria haver tingut una reina més abnegada i irreprotxable. Ella és molt metòdica, mentre que jo sempre he estat més espontani. Compartim el mateix sentit del deure, de la corona, de l’honor, de l’amistat, de la devoció pels nostres fills i nets”.
Què ha dit Joan Carles sobre la seva relació amb la reina Sofia?
“He fet tot el que he pogut, malgrat la meva poca traça, per garantir el seu benestar i la seva comoditat, la seva pròpia i la de la seva família grega a l’exili, a la qual sempre he ajudat”, ha prosseguit. Aquest matrimoni no ha estat l’usual i ell ho reconeix: “Hi ha hagut alts i baixos, alegries i penes, rialles i retrets, distanciament i acostament”. Ha aplaudit que hagin superat junts “esdeveniments polítics, tempestes i nits d’angoixa i dubtes”.
I aquí ha deixat anar un reconeixent sorprenent: “Sofia sempre ha demostrat ser una companya comprensiva i solidària. Res no podrà esborrar els meus profunds sentiments envers la meva esposa, Sofi, la meva reina, ni tan sols algunes desavinences. El pas dels anys no ha restat ni un bri de la immensa gratitud i respecte que sento per ella”.
“Estic convençut que tindrà el seu lloc a la història contemporània d’Espanya, un lloc molt merescut, com el que ocupa en la meva vida: el lloc més elevat“. El lloc més elevat? De debò? Des de Vanitatis han donat per fet que, en els últims mesos, s’han reconciliat. Però no com a marit i muller, sinó “com a amics”: “Parlen dels seus petits mals, dels seus fills i dels èxits dels seus nets… Són companys de vellesa, es respecten i s’estimen”. Curiós, si més no, després de les humiliacions públiques i en privat que ha hagut de suportar ella.
