Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin han estat pares de quatre fills, els qui han viscut una autèntica muntanya russa en els últims anys. Privilegiats i aristòcrates, els han tingut entre cotons de sucre tota la vida. Ara bé, l’empresonament del pare ho va canviar tot perquè va convertir la mare en l’ovella negra de la família i ells han acabat patint les conseqüències de tot això. Ara, una psicòloga i psicoanalista ha detallat què hi ha darrere del comportament dels joves en una entrevista molt interessant que publica la revista Lecturas.
El divorci dels pares va impactar directament en les seves vides, pel que han confessat ells mateixos. De tots quatre, el Pablo Urdangarin ha estat el més sincer en les entrevistes amb la premsa. Com ha vist Helena Trujillo, aquesta psicòloga experta en la psicoanàlisi, l’actitud que ha mantingut el segon dels fills? Perquè no té res a veure amb el perfil baix que han adoptat els altres: “Pablo està habituat a afrontar situacions competitives, estrès i decepcions com a esportista d’alt nivell. No sent el pes dels retrets i això li ha permès desenvolupar un aire conciliador, no ha escollit entre la mare i el pare”.
Sempre s’ha dit que el Pablo és, precisament, el bisagra de la família. Això pot tenir implicacions psicològiques, adverteix la professional: “No és convenient que l’encasellem per les seves actituds en un moment determinat, perquè que hagi portat millor les diferències entre els pares no vol dir que en un futur ho faci igual”.
“Que hagi escollit l’amor i centrar-se en la seva vida és un signe de bona salut mental i equilibri. L’actitud conciliadora de Pablo és un signe d’equilibri i afrontament de les situacions difícils” afegeix. De fet, deixa caure que podria acabar enfrontant-se als germans: “Les tensions entre germans poden aparèixer per qüestions econòmiques quan cadascú forma la seva família i vetlla pels seus interessos”.
Els quatre germans Urdangarin van viure d’una manera molt diferent el divorci dels pares
Els quatre germans van viure de manera molt diferent el divorci dels pares, però això també té a veure l’edat que tenien quan va produir-se. Cal recordar que, en el seu moment, va dir-se que Irene Urdangarin s’havia posicionat clarament del costat de la mare i que havia arribat a no parlar-se amb el pare. Aquesta és una actitud habitual, en molts casos, tal com apunta l’experta.
El Pablo tenia 21 anys, quan tot va passar, així que era més madur -aparentment- que la petita que era Irene amb només 16 anys i encara estava “sota l’ala” dels pares. Sempre costa més viure-ho quan ets adolescent perquè això pot desencadenar en alguns joves conductes hostils o rebels.
La maduresa emocional genuïna és un ideal, que puguis afrontar una situació difícil no garanteix que puguem fer-ho en un altre moment ideal: “Sempre hi haurà un dia que hom es trenqui i ell no és una excepció”. Si el Pablo no es va deixar vèncer per la dura situació familiar pot ser perquè, en aquell moment, estava “molt centrat”. Un cas similar és el del més gran dels germans, el Miguel, que ho hauria passat “molt malament” perquè és “el més sensible” dels quatre. En el seu cas, no va trigar a marxar lluny per fugir de la pressió de la premsa i ha muntat la seva vida a Londres. Això tindria molt a veure amb el seu caràcter, més reservat que el dels altres.
Els fills no haurien d’escollir entre un pare i un altre, però hi ha casos complicats en què això passa. S’ha publicat que ells han demanat ajuda psicològica per poder superar aquesta situació familiar tan tensa, el que l’experta considera que és “clau” per poder superar-ho: “Ajuda a poder gestionar les emocions difícils, restablir pactes i redimensionar la situació”.
