Arturo Valls sempre ha estat un d’aquells presentadors eixelebrats que tanta gràcia fan, una personalitat oberta i hilarant que era encara més exagerada quan feia de reporter al Caiga quien caiga. Allà, va coincidir moltes vegades amb la família reial i ara ha rememorat una de les escenes més curioses que va viure amb Joan Carles de Borbó. El rei emèrit, de qui tothom en parla darrerament per la publicació de les seves memòries, va rebre un obsequi que segurament devia cridar-li molt l’atenció.
En aquest programa d’humor, que va ser un dels més vistos i comentats de finals dels anys 90, era habitual que regalessin ulleres de sol als famosos amb els qui parlaven. El que no s’esperava el pare de Felip? Que Arturo Valls se saltés el cordill de seguretat per fer-li entrega d’unes ulleres de sol en mida bebè. I és que, poc abans, havia nascut Froilán i aquest naixement feia avi l’emèrit per primera vegada.
L’anècdota més divertida d’Arturo Valls i Joan Carles de Borbó
Ara, uns quants anys després d’allò, Arturo Valls ha rememorat l’anècdota quan el reporter de l’agència Europa Press l’ha interceptat a la catifa vermella d’un esdeveniment. Més de 20 anys després d’allò, el valencià confessa com va anar la cosa: “Sí, vaig regalar unes ulleres petitones al rei Joan Carles quan va néixer Froilán. Ell era un bebè encara, acabava de néixer, així que vaig entregar-se-les a ell”. Aquella no va ser l’única vegada que van interactuar, ja que recorda tenir “molta relació” en els anys que va durar aquell programa perquè sempre l’enviaven a ell a cobrir actes on acudien els monarques.
Sempre aconseguir saludar-los i mantenir unes paraules amb ells, cosa que li permet poder respondre com és l’emèrit a les distàncies curtes: “Sí que és maco, té aquesta cosa tan campechana que diuen. És veritat que la té“. Ara bé, no tot han estat floretes cap a ell: “És campechano, però una altra cosa és el que fa després… sobretot el que fa malament després amb els diners“.
Una historieta que ha fet gràcia i que fa que els teleespectadors recordin l’època de Caiga quien caiga, en la qual els vídeos i les cròniques dels esdeveniments agradaven molt sobretot perquè no els feia vergonya interactuar i demanar coses als famosos per molt importants que fossin.
