La Comunitat de Madrid (CAM) va reduir al setembre els temps mitjans d’espera en les tres principals àrees assistencials: intervencions quirúrgiques, consultes externes i proves diagnòstiques. Les últimes dades del Servei Madrileny de Salut (SERMAS) indiquen, a més, que aquesta evolució ha anat acompanyada d’un increment notable de l’activitat assistencial durant l’últim mes, que s’ha reflectit en l’augment de les sortides de les llistes d’espera i del nombre de pacients atesos.
En l’àmbit quirúrgic, la demora mitjana es va situar en 69,59 dies, davant dels 71,88 dies registrats a l’agost, fet que suposa una reducció de 2,29 dies, un 3,2 % menys. Al mateix temps, l’activitat assistencial es va incrementar i les sortides de la llista d’espera van augmentar un 89,7 %, fins a arribar a les 35.846, davant de les 18.893 del mes anterior.
Pel que fa als hospitals, quatre centres de la CAM van registrar una demora mitjana inferior a un mes per a una operació. L’Hospital Universitari Rey Juan Carlos va encapçalar la llista, amb 18,58 dies, seguit de l’Hospital Universitari General de Villalba, amb 19,22 dies; la Fundación Jiménez Díaz, amb 20,39 dies, i l’Hospital Universitari Infanta Elena, amb 24,92 dies. Cal destacar que els quatre hospitals amb els temps d’espera més baixos formen part del model de col·laboració publicoprivada de la sanitat madrilenya.
Entre els hospitals següents amb menys demora hi havia l’Hospital Santa Cristina, amb 40,78 dies; el d’El Escorial, amb 47,77 dies; el Central de la Cruz Roja San José y Santa Adela, amb 50,83 dies; l’Universitari de Fuenlabrada, amb 51,53 dies, i el de Torrejón, amb 57,84 dies. La resta d’hospitals de la xarxa madrilenya van superar al setembre els dos mesos d’espera per a una intervenció quirúrgica.
Les últimes dades del SERMAS indiquen que la millora també es va reflectir en les consultes externes. El temps mitjà d’espera per a una visita amb l’especialista va passar dels 76,62 dies a l’agost als 73,78 al setembre, fet que suposa una disminució de 2,84 dies, equivalent al 3,7 %. L’activitat va créixer de manera significativa, amb 474.472 sortides de la llista, un 77,7 % més que a l’agost. A més, el nombre de pacients atesos va ascendir a 397.439, davant dels 220.469 del mes anterior, fet que representa un increment del 80,3 %.
En aquesta categoria, quatre hospitals van registrar una demora mitjana inferior a un mes. L’Hospital Infanta Elena va presentar el temps d’espera més baix, amb 22,87 dies, seguit del General de Villalba, amb 22,93 dies; la Fundación Jiménez Díaz, amb 24,18 dies, i el Rey Juan Carlos, amb 27,14 dies. De nou, els hospitals amb els temps d’espera més baixos en consultes pertanyen al model de col·laboració publicoprivada de la sanitat madrilenya.
Per sobre del mes d’espera hi havia l’Hospital de Torrejón, amb 40,78 dies (també de gestió mixta); seguit de l’Hospital d’El Escorial, amb 44,27 dies; el Gregorio Marañón, amb 48,41 dies; l’Hospital Universitari del Tajo, amb 51,90 dies; el de La Princesa, amb 54,27 dies; l’Infanta Cristina, amb 55,08 dies, i el Niño Jesús, amb 56,77 dies.
Pel que fa a les proves diagnòstiques, van registrar la disminució més gran de la demora mitjana. El temps d’espera es va reduir dels 66,51 dies a l’agost als 61,02 al setembre, fet que suposa una disminució de 5,49 dies, equivalent al 8,3 %. Paral·lelament, les sortides de la llista van augmentar un 50 %, fins a arribar a les 189.392, mentre que el nombre de pacients atesos va passar de 113.458 a 171.497, un 51,1 % més.
En aquest àmbit, cinc hospitals van registrar una demora mitjana inferior a un mes. L’Hospital Universitari de Torrejón va encapçalar la classificació, amb 13,93 dies, seguit de l’Hospital Universitari Infanta Leonor, amb 20,53 dies; el de la Cruz Roja San José y Santa Adela, amb 23,50 dies; el Niño Jesús, amb 25,56 dies, i l’Infanta Cristina, amb 26,04 dies.
Entre un i dos mesos d’espera hi havia l’Hospital de Villalba (31,11 dies), el San Carlos (32,07), l’Infanta Elena (32,50), el Santa Cristina (35,83), la Fundación Jiménez Díaz (39,23), el Gregorio Marañón (44,09) i el Rey Juan Carlos (44,67 dies). Van superar els 50 dies d’espera el Ramón y Cajal (50,59 dies), el Puerta de Hierro Majadahonda (51,03), el del Tajo (52,26), el Severo Ochoa (53,01) i l’Infanta Sofía (57,37 dies). La resta d’hospitals de la xarxa madrilenya van registrar demores superiors als dos mesos.
Malgrat l’elevada pressió assistencial, la sanitat madrilenya presenta una capacitat de resposta que li permet mantenir uns temps d’espera inferiors a la mitjana estatal, amb la col·laboració publicoprivada entre hospitals com un dels pilars del seu model. Així ho reflecteixen les últimes dades del Sistema d’Informació sobre Llistes d’Espera (SISLE) a tancament del 2025.
En l’àmbit quirúrgic, Madrid registra una demora mitjana de 50 dies, menys de la meitat de la mitjana estatal, que arriba als 121 dies. A aquesta agilitat s’hi afegeix una pressió relativa menor sobre el sistema, amb 11,23 pacients en llista d’espera per cada 1.000 habitants, davant dels 17,69 de mitjana estatal. Aquesta diferència reflecteix que la regió no només resol les intervencions en menys temps, sinó que també manté un volum més reduït de pacients pendents. Una tendència que es reprodueix en pràcticament totes les especialitats quirúrgiques.
En les consultes externes, la situació presenta un contrast significatiu. Madrid registra la pressió assistencial més elevada del país, amb 134,69 pacients en espera per cada 1.000 habitants, molt per sobre de la mitjana estatal, de 84,42. Tanmateix, aquesta demanda elevada no es tradueix en temps d’espera més llargs: la demora mitjana se situa en 68 dies, davant dels 102 del conjunt del Sistema Nacional de Salut. En comunitats com Andalusia i Catalunya, els temps arriben als 136 i 120 dies, respectivament.
Aquesta capacitat de resposta també s’observa en especialitats amb una demanda elevada, com ara dermatologia, oftalmologia i traumatologia, en què Madrid manté temps d’espera inferiors als del conjunt del SNS, on les demores mitjanes superen sovint els 100 i fins i tot els 130 dies.
