Casanova, Villarroel, els germans Desvalls, Vilana-Perlas, Pau Ignasi de Dalmases, Francesc de Castellví, el general Moragues, el coronel Ermengol Emill, etc. però qui se’n recorda avui d’aquell canonge de Banyoles, Josep de Vilamana, darrer president de la Generalitat fins 1714?

Poques coses se saben d’ell. Accedí al monestir de Sant Esteve el 7 de juny de 1706, al permutar el seu càrrec de sagristà de Sant Pere de Galligants. El 1709 és fet presoner de guerra pels francesos i traslladat a Torrella, fins que és alliberat un cop es paga un rescat.

Assisteix com a representant del Braç Eclesiàstic a la Junta de Braços de juliol de 1713 que acaba decidint la guerra a ultrança (tot i que els membres del Braç Eclesiàstic van abstenir-se en la votació). També formaria part de la Junta dels 36, essent considerat part de la “facció radical”.

El dia de Santa Magdalena, 22 de juliol, data tradicional d’extracció dels diputats del General (els membres del Consell de Cent eren insaculats el dia de Sant Andreu), surt escollit President Joan de Fluvià, que renuncia el 8 d’agost; el substitueix Ignasi de Cruïlles, que també dimiteix el 16 d’agost i finalment el càrrec arriba al nostre Josep de Vilamala, que jura el 18 d’agost.

Des d’aquell dia, fins el 16 de setembre de 1714 serà el 121è president de la Generalitat de Catalunya. S’encarregarà d’enviar cartes als pobles de Catalunya exhortant a la Defensa, manarà publicar el “Despertador de Catalunya”, crida a prendre les armes, fins que el 26 de febrer de 1714 la Diputació del General de Catalunya cedeix interinament els seus poders militars al Consell de Cent de Barcelona -en aquells moments la Catalunya no ocupada es reduïa a Barcelona i Cardona, i les finances de la Generalitat estaven exhaustes -.

Tot i així, se segueixen enviant cartes i participant en la defensa. La majoria dels diputats de la Generalitat participaran en la batalla de l’11 de setembre.

El 16 de setembre de 1714, un decret signat per José Patiño suprimeix la Diputació del General “Habiendo cesado por la entrada de las armas del rey nuestro señor (que Dios guarde) en esta ciudad y plaza, la representación de la Diputación y Generalidad de Cataluña…”. Per dret de conquesta, acaba aquesta institució centenària.

Josep de Vilamala, darrer president de la Generalitat fins Francesc Macià, va morir el dia 4 de juliol de 1720.

Nou comentari

Comparteix