Els sindicats i la CEOE han donat per tancades aquest dijous les negociacions per a l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) davant la “diferència insalvable” amb la clàusula de revisió salarial que demanaven els representants dels treballadors, segons han informat fonts sindicals. D’aquesta manera, queden trencades totes les possibles negociacions dels nous contractes, entre elles, la pujada del salari del 3,5%. Només unes hores abans, Antonio Garamendi, president de la patronal compareixia per assegurar que “no trencarien la negociació”, unes declaracions que queden molt lluny de la realitat.
Garamendi ha aparegut en una intervenció a la Reunió Anual del Cercle d’Economia i tot i que no ha volgut fer declaracions sobre la ruptura de la negociació si que ha fet èmfasi en la necessitat que té el sector econòmic d’un canvi. De fet, ha assegurat que indexar els salaris a la inflació afectaria la riquesa dels ciutadans i a l’economia espanyola: “Ens faria més pobres i menys competitius”. “La realitat és la que és i alguna cosa que no ens agrada és la crispació, no ens agraden les mesures immediates”, ha apuntat el president de la CEOE fent una referència amagada a la situació tensa que viu la patronal amb els sindicats.
Davant la situació, Comissions Obreres (CCOO) ha anunciat ja que “la mobilització i el conflicte seran inevitables” davant una postura empresarial que continua “frenant el desenvolupament de la negociació col·lectiva”. UGT, per part seva, també ha donat per concloses les negociacions sobre la pujada salarial, però ha afirmat que queden altres temes per negociar i que seguiran les reunions sobre aquest tema. Així doncs, podria ser que no tot estigués perdut, però no hi ha bones previsions, tal com explicava el president de la CEOE, “no estem en una posició fàcil.”
Les demandes dels sindicats queden aturades
Els sindicats exigien als empresaris una pujada salarial del 3,5% per a enguany, amb clàusules de revisió salarial davant una inflació més elevada, de manera que els treballadors mantinguessin el seu poder adquisitiu. Aquesta revisió a l’alça era “moderada” per als sindicats, tenint en compte que la inflació es va situar a l’abril en el 8,4%, segons les dades avançades. A més d’aquesta actualització dels salaris, Comissions Obreres i UGT també condicionaven la negociació a la inclusió d’una clàusula de revisió salarial.
Un dels principals problemes que la CEOE ha volgut fer saber als sindicats és precisament la inflació i com aquesta crea un clima d’incertesa que no augura un bon moment per poder fer aquestes gestions salarials. Tot i això, els sindicats segueixen reclamant que si els preus continuen pujat la reforma dels salaris i l’augment dels pagaments hauria de ser “imminent”, per no posar en perill la situació dels treballadors. I és que acaba sent un problema d’un peix que es mossega la cua, ja que la incertesa de la crisi fa que les empreses no vulguin pujar salaris, però la situació és insostenible pels treballadors a causa d’aquesta mateixa inflació.
Garamendi no volia aixecar-se de la taula
El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha assegurat que la patronal no s’aixeca “mai” de la taula però que la negociació del pacte de rendes amb els sindicats no està en un punt fàcil, després que els agents socials hagin donat per tancades les converses sobre salaris. “La CEOE no s’aixeca mai ni trenca res, però, lògicament, si una oferta que et plantegen no és negociable… No és que nosaltres trenquem, no trenquem res”, ha manifestat en declaracions als periodistes aquest dijous abans de visitar el Centre de Recepció, Atenció i Derivació (Creade) de Fira de Barcelona.
