Joana Marcús Sastre (Fornalutx, Mallorca, 2000) publica Els ecos de la Jude (Penguin), la primera novel·la que publica primer en paper, després de passar molts anys compartint les seves històries a través de la plataforma gratuïta Wattpad, algunes de les quals s’han convertit posteriorment en llibre. Fenomen de vendes i amb un èxit incomparable en la literatura juvenil, els més joves la coneixen perquè és autora de més d’una quinzena d’obres que barregen l’amor, la fantasia i la ciència-ficció. El Món l’entrevista per descobrir com ha arribat fins aquí i què espera del dia de Sant Jordi.
Quin canvi de vida has experimentat des que vas començar a escriure al teu perfil de Wattpad, la plataforma que permet publicar i llegir històries originals?
La vida m’ha canviat moltíssim, mare meva… I això que podríem dir que ha estat bastant més avorrit del que la gent es pensa. He estat molts anys escrivint i m’ho he passat molt bé amb les meves històries, però ningú no em llegia. Era una mica jo contra el món, fins que va arribar la pandèmia i la gent va començar a llegir més, amb la sort que un dels textos que va destacar era meu. Fins a aquell moment no havia passat absolutament res, fins que va arribar la publicació i tot va encadenar-se molt ràpidament. Des del 2002 fins ara he estat de gira, dedicant-me exclusivament als llibres i he acabat fent una vida que no té res a veure amb la que m’imaginava.
El teu cas no és l’habitual. Hi ha molta gent que escriu, però costa poder dedicar-t’hi professionalment i viure’n.
Desgraciadament, sí, crec que és un món una mica difícil. Una vegada hi has entrat, ja és més fàcil navegar-hi perquè hi ha molta gent disposta a ajudar-te, tens molts recursos, fas contactes… Ara bé, per entrar-hi sí que has d’estar en el moment perfecte, amb la història perfecta i has de saber fer contactes també. Són moltes coses que s’ajunten i, si no les tens totes, desgraciadament, potser no et toca.
Ets mallorquina, però escrius en castellà habitualment? Et tancaria portes fer-ho exclusivament en català?
Jo sempre he escrit en castellà, però sí que m’agrada que la traducció surti el mateix dia o, com a molt, una setmana després, perquè se li doni la mateixa importància. Sobretot, perquè amb la família sempre he parlat en català. I no crec que tanqui cap porta, en absolut, però sí que és més reduït i aquesta és una realitat, no passa res. Al final, has de triar si prioritzes parlar en la teva llengua o tenir més públic.
El sector editorial està en un bon moment? Si més no, sembla que ara els joves comencen a llegir més.
Jo quan tenia 15 anys, que va ser quan vaig començar a llegir així de manera més seriosa, era la rara de la classe, perquè era l’única que llegia. Ara s’ha tret l’estigma aquest sobre el lector de la classe i és habitual que llegeixi més gent, fins al punt que ara els llibres poden ser tema de conversa entre els adolescents i aquesta és una cosa molt bonica. Al mateix temps, pel que fa al mercat, el veig molt saturat. Noto que hi ha molt poques oportunitats per als autors nous perquè hi ha tantes novetats, tants llibres constantment… Dins d’aquest context és molt difícil.
A més a més, que els autors famosos acaben publicant un llibre cada any, amb un ritme frenètic.
Aquí potser la meva opinió no compta tant perquè ja estic acostumada al nivell d’exigència d’internet, que és molt ràpid, i sempre he escrit més d’un llibre a l’any, perquè m’agrada i perquè sento que el meu públic ho demana. Consumeixen molt ràpidament! Així que crec que és positiu.
Aquest dijous és Sant Jordi, un dia importantíssim per als autors. Vosaltres també ho gaudiu tant com els lectors des de fora? O massa estrès?
Uf, jo em poso una mica nerviosa per Sant Jordi perquè sento que hi ha massa emocions. A les altres fires ets en un lloc tancat, però és que aquí és tota la ciutat en un sol dia i tens la sensació de ‘o tot o res’. Sents que et pot sortir molt bé o molt malament… I això que he anat calmant els nervis d’any en any, sobretot perquè ara les signatures les faig amb tiquets previs perquè no se m’acumuli molta gent o que em falti molta gent per signar. No vull arribar tard, que s’enfadin amb mi o enfadar-me amb mi mateixa.
No és el dia més maco de l’any per a un escriptor, llavors.
No… Sant Jordi es gaudeix molt més com a lectora, els escriptors ho passem fatal.
I tornem a Els ecos de la Jude, que és el primer llibre que escrius fora d’internet. D’on sorgeix la idea d’aquesta història?
Crec que va sorgir de dues coses que mai vaig pensar que anirien juntes. Quan era petita, recordo que el meu pare em posava molts vinils que anava comprant pel món. Un d’ells, dels èxits dels Beatles, incloïa el de Hey Jude, que vaig arribar a odiar perquè me’l posava en bucle. Amb els anys, sobretot quan vaig marxar de casa, va passar a ser un d’aquells que t’evoca a la infantesa. Sabia que acabaria escrivint un llibre relacionat amb aquesta cançó, però la idea que la protagonista tingués el seu nom va venir després. I l’altra idea d’on sorgeix és de les ganes que tenia d’escriure sobre la figura de cuidador dins d’una família. Ho volia fer d’una manera diferent, no des de la típica, i crec que ho he aconseguit.
La vida de la Jude és molt grisa fins que acaba tot de color, com la portada del llibre, amb l’aparició de l’Isaac. Volies demostrar la seva evolució d’una manera més clara?
Sí, volia que això fes que la seva evolució es notés molt. Després, però, també crec que és una mostra de com em sentia jo en aquell moment. Al final, estàs escrivint una història que va d’emocions que probablement tu no tens literalment, però sí que hi estàs molt a prop. Quan vaig començar a escriure aquest llibre, potser no estava tan feliç. No estava trista i el meu món no era gris, però sí que estava una mica més baixeta i ho vaig transmetre sense voler.
En els agraïments, de fet, reconeixes que ha estat un any difícil per a tu i això sempre s’acaba transmetent.
Això sonarà fatal, però la veritat és que escriuràs millor si tens més emocions. Encara que siguin complicades, acabes escrivint perquè necessites treure-ho. Per a un artista, en general, quan passes per un moment complicat o un moment molt feliç és quan més escrius.
Què diries que trobaran els teus fans de tu en aquest llibre en concret?
Doncs espero que hi trobin una mica d’il·lusió. Feia molts anys que no escrivia res nou i tenia moltes ganes de provar alguna cosa diferent i posar-me a prova, veure si era capaç d’escriure una història interessant i veure que no hagués perdut el meu toc. No volia repetir-me respecte dels llibres que ja havia fet, ja que quan tens un públic que et segueix des de fa tant de temps arriba un moment que sembla que coneguin totes les teves històries.
Has notat molta diferència entre escriure per a internet o per a un llibre físic directament?
He notat una diferència molt gran pel que fa a l’estructura. A Wattpad tot estava molt pensat per fer capítol a capítol, un cada setmana, amb capítols molt llargs entre 6.000 i 8.000 paraules. Allà, sempre deixaves anar un cliffhanger al principi i un altre al final. Era una mica el format d’una sèrie, mentre que si escrius per a un llibre el format és més similar al d’una pel·lícula. Ja no hi expliques una història per fascicles, sinó que és una història que està pensada per llegir-te-la tota seguida. Crec que la mateixa història t’ho demana i tu notes que ja no estàs escrivint en el mateix format. És diferent quan només et tens a tu mateixa com a opinadora.
Et planteges canviar radicalment i, de sobte, atrevir-te a escriure un thriller?
Jo sempre m’ho plantejo tot, una altra cosa és que ho faci. No sé si ho faria, però sí, seria divertit igualment. No em tanco cap porta.
Han passat més de quatre anys des que et va descobrir una gran editorial, Penguin. Has arribat a creure-t’ho o encara tens allò de no acabar de ser-ne conscient?
Sento que sona molt a falsa modèstia, però crec que encara no soc conscient de tot el que està passant. Sembla que hagin passat molts anys, però és molt poc temps per a adaptar-te a una vida que no pensaries mai que tindries. Ningú t’ensenya a viure aquestes coses i no tens cap punt de referència. I no és que ara m’ho cregui més, sinó que estic més segura de la meva posició i això em permet jugar més. M’ha donat aquesta seguretat de saber que no em segueixen només per un llibre, que és una gran inseguretat.
Has viatjat per tot el món per promocionar la teva escriptura, deus haver-te convertit en la gran estrella del teu poblet mallorquí de menys de 1.000 habitants.
No, no. Allà em tracten molt bé, però amb el típic tracte de poble i de gent que et coneix de tota la vida. Jo allà no soc Joana l’escriptora, sinó la Joana que és neta d’una altra Joana. Jo noto que estan contents, que estan orgullosos, però tenen tant de respecte que no t’ho diuen directament i no et parlen de feina. Ells saben que tu ja no vius allà i quan vas a casa és per veure la família i estar tranquil·la. Es preocupen més de tu com a persona que com a escriptora i això és molt maco.
Com és la teva relació amb els lectors?
Sempre m’he sentit una mica germana gran de les meves lectores, que dic lectores perquè la gran majoria són noies. Quan venen a les signatures les veig tan nervioses i bloquejades que fa que em surti aquest instint de germana gran. La nostra és una relació molt propera i em fa ràbia no poder conèixer-les una a una, que m’encantaria, però és impossible. Sigui com sigui, sí que tenim aquesta confiança.
La literatura juvenil és només per a gent jove?
La major part del meu públic es troba en la franja d’edat entre 15 i 25 anys, de la meva edat o una mica més petites. Ara bé, després sempre et trobes sorpreses perquè cada vegada em llegeixen més nois, que ja tocava, o mares que volen saber què llegeix la seva filla i s’hi enganxen, avis i àvies… La literatura juvenil no és només per a adolescents, hi ha gent adulta que llegeix llibres juvenils de la mateixa manera que jo també en llegeixo alguns que serien per a un públic molt adult. No ens hem de tancar.
Ja tens al cap algun altre llibre? O et dones un temps per gaudir d’aquest que acabes de publicar?
Ara m’han deixat una mica tranquil·la, però no sé estar sense escriure.
