Minimalista, format de línies rectes i simples, sense pompa ni un excessiu protagonisme, el logotip que fa servir el Gremi de Llibreters i la Cambra del Llibre de Catalunya per a Sant Jordi representa amb un llibre els pètals d’una rosa. Una imatge més, durant la presentació de la diada, tanca cap mena de polèmica: tots els protagonistes es fotografien davant la premsa amb una rosa. “Quan dius Sant Jordi es pensa en el llibre i viceversa”, ha rematat durant la compareixença Eric del Arco, president del Gremi de Llibreters, tancant tot d’una la polèmica que ha iniciat l’escriptor Eduardo Mendoza, partidari d’eliminar Sant Jordi, patró de Catalunya, del dia del llibre.
Al seu costat, el president de la Cambra del Llibre, Patrícia Tixis, ha reduït la polèmica a una “broma” de Mendoza i ha tancat files amb la Diada amb una explicació històrica. “Durant sis anys, el dia del llibre es va celebrar el 7 d’octubre, perquè es considerava la data de naixement de Cervantes. Però va ser un fracàs i el rei Alfons XIII va aprovar canviar-lo a l’abril. A Catalunya es produeix una feliç circumstància, que Sant Jordi n’és el patró i aquí i ha una tradició de la rosa”, ha situat, per afegir-hi després: “Hi ha hagut una eclosió brutal, superior a la de la resta de l’Estat. Creiem profundament que la història de Sant Jordi va vinculada al llibre; l’associació d’aquestes dues dates [Sant Jordi i el dia del llibre] fa que puguem celebrar una festa tan maca”.
Sant Jordi centenari
Sant Jordi, que aquest any arriba al seu centenari, és “una gran jornada pels llibreters, però alhora és una celebració compartida que es fa a tot el país”, ha recordat Del Arco. “Va de la capital fins a la vila més petita”, ha incidit. Més enllà de declaracions polèmiques, el sector ha remarcat la bona salut de la festa, que l’any passat va vendre dos milions de llibres i enguany tindrà “més metres d’exposició que mai”, segons ha remarcat el president de la Cambra del Llibre, Patrici Tixis. “Si unim totes les parades formaríem una línia recta de gairebé quatre quilòmetres”, ha celebrat.
Sant Jordi mantindrà el nom i també les tradicions. Aquest any també hi haurà llista dels més venuts, un rànquing tant consultat com criticat. “Representa potser un 2 o un 3% dels llibres venuts”, ha reconegut Tixis, que ha situat la llista com “un pols de què es ven o dels interessos dels lectors”. “És una tradició que ens agrada mantenir”, ha sentenciat. Aquest any, la llista incorporarà els més venuts en format rànquing. “Si no la fem nosaltres, la farà algú altre i potser amb dades menys exactes”, ha afegit Del Arco.
Canvis a Barcelona i a Girona
Els grans canvis seran a les ciutats de Barcelona i Girona, que tenen el centre en obres. La capital deixa la Rambla i passarà un centenar de parades a l’eix format pel passeig de Gràcia, la plaça de Catalunya, el Portal de l’Àngel i la Catedral (3.700 metres). “No serem a la Rambla, però amb capacitat d’adaptació obrim nous espais i noves oportunitats”, ha apuntat el president del Gremi de Llibreters, Eric del Arco, que obert la porta a integrar aquest nou eix a Sant Jordi un cop la Rambla ja estigui acabada.
Tot i els canvis, Barcelona guanya una quinzena de parades. En conjunt, tindrà gairebé mig centenar de parades; 364 dedicades als llibres –una seixantena de les quals amb signatures– i 61 de venda de roses. S’amplien espais a les Corts, barri que acull el Camp Nou, amb parades dedicades a la literatura esportiva. També guanya força el passeig de Gràcia, que darrerament ha guanyat llibreries dedicades al còmic i a la literatura juvenil. “És una demostració de l’embranzida que està agafant la literatura juvenil i del còmic. És un pol empresarial que pot tenir recorregut”, ha remarcat Tixis.
Girona patirà canvis importants. Les llibreries de la ciutat s’instal·laran a l’Avinguda Sant Francesc a causa de les obres que està en marxa a la plaça de Catalunya. Els pols literaris també es repeteixen a la resta de ciutat i pobles; a Olot, al passeig d’en Blay, i a Banyoles, a la plaça Major i al carrer d’Àngel Guimerà.
Vic i Manresa, com a ciutats més destacades de la Catalunya Central, mantenen els seus espais tradicionals: la plaça Major, en el primer cas; el passeig de Pere III, en el segon. A la zona de Ponent, Lleida repeteix a la rambla de Ferran i l’avinguda de Francesc Macià, i a Balaguer destaquen les parades que s’instal·len al centre històric del Mercadal.
La ciutat de Tarragona també repeteix la Rambla com a epicentre de Sant Jordi; Reus ubica les parades a la plaça del Mercadal, i Valls les reparteix en quatre zones, entre elles la plaça de l’1 d’octubre. Tortosa i Amposta també repetiran com a centre neuràlgic de les Terres de l’Ebre.
