La lectura és un invent modern. S’estima que l’obra més antiga, El poema de Gilgamesh, va aparèixer tres mil·lennis abans de Crist, i la impremta de Gutenberg –que va democratitzar els llibres– no arriba fins al 1450. És, per tant, una aparició recent dins l’escala evolutiva dels humans. Això explicaria per què comencem a parlar de forma natural i, en canvi, ens costa tant aprendre a llegir. “La lectura encara és una novetat per al cervell, que no té una estructura pròpia per a aquesta tasca. Per tant, quan llegim, l’obliguem a buscar rutes desconegudes, a reconnectar-se d’una altra manera”, sintetitza David Bueno, neuròleg de la UB, en conversa amb El Món amb motiu de la diada de Sant Jordi.
La investigadora de la UOC Emilia Redolar aterra amb més detall la comparació: “En néixer, el cervell activa els gens neuronals que ens permeten parlar, però, com que no sap llegir, quan el pressionem perquè n’aprengui, busca alternatives per superar el repte”. Llegint, conclou la neurocientífica, “fem servir estructures neuronals que inicialment no estan pensades per a aquesta tasca, però que s’adapten bé al que li proposem”.
En altres paraules, la lectura serveix per entrenar la nostra massa encefàlica. Ignacio Morgado, catedràtic de psicobiologia de la UAB, coincideix en aquesta metàfora. “És el gimnàs més assequible que té el cervell”, remata l’explicació dels companys. “El balanç cost-benefici és molt favorable, no has d’anar a la farmàcia ni al metge per entrenar-lo, només trepitjar una biblioteca”, opina el científic.
Neurològicament, llegir incrementa els coneixements personals, la capacitat d’anàlisi i la imaginació, però sobretot completa un conjunt de connexions neuronals que l’Homo sapiens no tenia estructurades en els seus inicis. “Obliga el cervell a tenir més rutes, més camins; en definitiva, a tenir un pensament més ampli”, apunta Bueno, que veu la lectura com una eina per guanyar control emocional i desenvolupar el pensament racional. “Potencia les capacitats que ens permeten processar informació: la percepció, la memòria, el raonament”, el complementa Morgado.
Millora el control de les emocions i redueix l’estrès
La lectura incideix en la part esquerra del cervell, més centrada en qüestions analítiques, però també activa altres processos mentals, entre ells, els que actuen sobre la zona frontal. Llegir ajuda a activar dues àrees clau per al control de les emocions: l’hipocamp, responsable de la memòria i l’aprenentatge; i l’escorça prefrontal dorsolateral, l’encarregada del control cognitiu (la raó). Totes dues serveixen per controlar l’amígdala, el centre de processament emocional del cervell.
“És important expressar emocions, però les hem de controlar. Descontrolada, l’amígdala ens fa sentir més perill del que realment hi ha”, remarca Redolar. Quan ens espantem, l’escorça prefrontal és l’encarregada de dir-nos que no n’hi ha per a tant. Quan sentim gelosia, ens frena. “És la que controla la nostra impulsivitat”, resumeix Bueno, que demana fixar-se en l’adolescència, una etapa en què aquesta àrea neuronal “encara està madurant”. Un adolescent que llegeix, doncs, “possiblement madurarà abans”.
Un bon control de l’amígdala també ens permet reduir el nivell d’estrès. L’amígdala esdevé “hiperactiva” sota una pressió constant, cosa que pot desencadenar episodis d’ansietat. “Quan tenim aquesta percepció de manca de control, s’allibera cortisol [l’hormona de l’estrès], que actua sobre l’amígdala”, detalla Redolar, autora del llibre La mujer ciega que podia ver con la lengua (Grijalbo), una anàlisi pedagògica sobre el funcionament cerebral. “Llegir no l’anul·la, però activa les àrees que l’equilibren”, resumeix.
Bon hàbit per a la memòria
La lectura també actua sobre l’hipocamp, l’encarregat de l’aprenentatge. Morgado, que ha centrat la seva trajectòria acadèmica en l’estudi de la memòria, recorda que hi ha capacitats del cervell –especialment a la zona frontal– que només s’han desenvolupat en els humans. En aquest sentit, veu arriscat afirmar que la lectura pot revertir els efectes negatius de les malalties vinculades a la memòria, però la reconeix com una bona aliada. “Qualsevol activitat mental disminueix l’envelliment natural de les neurones”, afirma.
El doctor Josep Maria Argimon, exconseller de Salut durant la pandèmia i, des de fa tres anys, investigador de la Fundació Pasqual Maragall, reconeix que encara hi ha camp per córrer en la investigació de l’Alzheimer, però afirma que hi ha estudis recents que asseguren “que es pot prevenir”. En aquest sentit, un bon hàbit lector ajuda a contrarestar el dèficit d’activitat cognitiva i l’aïllament social, que, juntament amb la manca d’exercici físic, són els tres factors de risc principals. “La lectura és important per estar cognitivament actius –remarca Argimon– i permet posar-nos en la pell d’altres personatges i compartir impressions amb familiars i amics; és a dir, millora la via social”.
No hi ha cap estudi que analitzi concretament el paper de la lectura en el desenvolupament de l’Alzheimer, però sí que s’ha demostrat “la importància de l’educació reglada en la seva prevenció”, apunta l’exconseller. El nivell educatiu és definitivament un dels factors que podem atribuir al desenvolupament de la malaltia. Els darrers anys, remarca Argimon, la incidència (nombre de casos per habitant) està disminuint, en part, “perquè tenim més nivell educatiu”. “Com més educació tenim, més reserva cognitiva i menys possibilitats de patir la malaltia”, insisteix.
Millor llegir menys, però amb atenció
Els efectes positius de la lectura generen unanimitat entre la comunitat científica. En tot cas, totes aquestes afirmacions tenen matisos. Perquè llegir bé no vol dir llegir molt, malgrat que així se’ns ha dit durant molts anys. Una campanya del Ministeri de Turisme i Informació espanyol dels anys setanta, per exemple, afirmava que “un libro al año no hace daño, pero es costumbre más sana uno a la semana”. Els experts en discrepen. “Ni cas, no perdis el temps: millor llegir-ne un al mes amb detall, que un cada setmana mal llegit”, afirma Bueno. “El més important és llegir amb atenció. Pot ser més útil un article periodístic breu però que m’ha atrapat, que un llibre llarg que no he entès”, opina.
Morgado –especialista de la memòria– reafirma la tesi del seu company. “Quan algú em diu ‘m’he llegit tres llibres en un mes’, automàticament penso que anem malament”, reconeix. “Si llegim atropelladament, creem interferències al cervell i no consolidem el que hem après. Necessitem temps per consolidar els aprenentatges”, sentència abans d’acabar amb un exemple personal. “Jo només llegeixo un episodi per dia i el repenso. Sé que trigaré a acabar-me el llibre d’ara, perquè és El Quijote, però prefereixo dedicar-hi l’estona que em cal”.
