Empar Moliner i Sánchez Piñol són dos dels noms més il·lustres als 10 aspirants a Millor Novel·la de l’any 2023 per part d’Òmnium Cultural. És la sisena edició del guardó més ben dotat econòmicament a obra publicada, amb un total de 25.000 euros de premi (20.000 destinats a la persona i 5.000 van a promoció).
Obres seleccionades:
- Al llac. Maria Barbal. Columna
- Aioua. Roser Cabré-Verdiell. Males Herbes
- Benvolguda. Empar Moliner. Columna
- Distòcia. Pilar Codony. L’altra Editorial
- El monstre de Santa Helena. Albert Sánchez Piñol. La Campana Els dies bons. Aina Fullana. Bromera
- Guilleries. Ferran Garcia. Males Herbes
- Les altures. Sebastià Portell. Empúries
- Nicolau. Antoni Veciana. Segona Perifèria
- Ràbia. Sebastià Alzamora. Proa
Les obres seleccionades entre el novembre del 2021 i l’octubre del 2022 han estat seleccionades per un comitè format per la traductora i periodista cultural Valèria Gillard; l’escriptor, guionista i divulgador lingüístic Enric Gomà; la crítica literària Júlia Ojeda; i el llibreter Lluís Ruiz. Un cop s’han selecciona les obres, un jurat format per Marta Pessarrodona, Neus Real, Marta Segarra, Oriol Izquierdo, i Xavier Pla anunciaran els tres finalistes el proper mes de desembre, mentre el premi es lliurarà a finals de gener.
Els premis fan sis anys
El guanyador de la primera edició va ser Raül Garrigasait amb l’obra Els estranys; Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols, va endur-se el premi en l’edició 2018, el 2019 el guardó va ser per a Martí Domínguez, amb L’esperit del temps i el 2020 va recaure en Boulder d’Eva Baltasar. L’any passat el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any va ser per Junil a les terres dels bàrbars de Joan-Lluís Lluís.
Traiem la llengua cada dia i la fem servir de manera desacomplexada, també en la literatura”, ha dit el president de d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, “per això des d’Òmnium donem prestigi a les lletres catalanes amb aquest guardó a la millor novel·la de l’any, fomentant la creació, la lectura i els referents en català”.
Una diversitat d’obres
Al llac, de Maria Barbal, es basa en la història de la Nora, que viu l’experiència d’anar cada diumenge al llac. Hi va amb una colla d’adults, ments en Quim, un nen de set anys. A causa d’un conflicte entre els grans i l’audàcia d’en Quim, l’últim matí al llac la Nora despertarà de la inftantesa.
Aioua, de Roser Cabré-Verdiell, es basa en la fugida de la Rut, que viatja sola fins a Iowa, tot i que s’atura en un poblet de nom Frankville, on s’hi allotgen tota mena de dones solitàries, amb qui anirà establint vincles. La Rut no pot parlar, per això escriu a l’Hac, l’home que ha deixat enrere, i li intenta explicar els motius que l’han fet marxar. Tanmateix, no pot ser sincera amb ell, perquè porta la mentida a dins. Al poble, coneix el Frank, un gelater i líder d’una secta anomenada Franquesa Radical, que aposta per la sinceritat absoluta.
Benvolguda, d’Empar Moliner, és la història d’una dibuixant: la Remei Duran. És una senyora de cinquanta i pocs anys feliç i amb prestigi. Una tarda endevina que el seu jove marit s’enamorarà d’una noia violinista. Ells dos encara no ho saben, però ella sí.
Distòcia, de Pilar Codony, és una història d’amor entre dues vaques. També és la història d’uns quants parts complicats, i de maternitats doloroses. I és la història de la Goja, que té un neguit encallat a dins i està plena de cabòries. I la de la Isabel, que es va sentir atrapada en un món rural que no era com s’havia imaginat. I és també la història d’en Lamine, i de la Montse, i de dos germans que fan formatges. I, a més, és la història de les orenetes que tornen any rere any, d’una ovella babaua que té ganes de jugar i d’un gat que sap com absentar-se. I d’un vedell, també, i d’un gos pastor i d’un gall manyac. És una història de decisions difícils. I és també una història de connexions inesperades.
El monstre de Sant Helena, d’Albert Sánchez Piñol, es basa en una història d’amor del 1819 entre François-René de Chateaubriand i la seva amant, Delphine Sabran, que s’embarquen rumb a l’illa de Santa Helena, on va estar empresonat Napoleó. El gran escriptor del segle i la marquesa de Custine volen posar a prova el seu amor superant dos grans obstacles: una gran distància i un gran adversari, com han fet les parelles més cèlebres de la història, des de Marc Antoni i Cleòpatra a Romeu i Julieta.
Els dies bons, de Aina Fullana. Coneixem la vida d’en Xavi, des de la seva infantesa a Manacor fins a la seva relació amb la Martina i la filla de tots dos, l’Ariadna. Com un fil imperceptible, lleuger i alhora implacable, la força dels fets els embolcalla en un destí que sembla repetir-se a tota hora.
Guilleries, de Ferran Garcia. Taradell, darrers anys del segle XIX. Mentre juga a prop del riu, en Boi descobreix un rastre de sang. Seguir-lo significarà desenterrar el passat i marcarà l’inici d’una aventura que l’obligarà a separar-se de la seva família, amagar-se a dins els esbarzers i fugir de les partides de pistolers que circulen per la Plana. En Boi cavalcarà entre la boira, en un viatge que li permetrà descobrir l’amistat, l’amor, la crueltat i el dolor.
Les altures, Sebastià Portell. Promesa fulgurant de l’art català de principis
del segle XX i creador bandejat poc temps després per la burgesia que l’havia enaltit, el pintor, escultor i gravador Ismael Smith és una de les figures més queer, genuïnes i excepcionals del nostre patrimoni artístic. La novel·la Les altures interpreta la seva trajectòria —de la Barcelona de 1886 a la Nova York de 1972— amb un joc de veus que encarnen les tensions i els clarobscurs que Smith va capturar en la seva producció artística.
Nicolau, Antoni Vecina. A en Nicolau, la terra ferma només li ha ofert menyspreu. En canvi, quan neda mar endins sent que la solitud i la llibertat són la mateixa cosa. Tant necessita la mar, que el seu cos es transmuta. Ja no és un noi, tampoc es pot dir que sigui un peix. És un ésser entregat a un univers submarí llegendari, de ciutats mítiques, de sirenes, de déus i deesses.
Ràbia, de Sebastià Alzamora. Un home viu amb la seva gossa, anomenada Taylor, en una illa mediterrània sense nom. Un dia la Taylor mor enverinada, sense que el seu amo sàpiga qui pot haver-ho fet, ni per què. Tampoc comprendrà la mort d’una persona amb qui coincidien quan passejava la gossa, víctima d’un incident de carrer. Mentre l’home intenta assumir aquests fets, es veu abocat a considerar la relació que té amb el món que l’envolta.
1 
