La fira del llibre de Guadalajara, la segona més important per al mercat editorial català després de la de Frankfurt, arrenca aquest dissabte amb la promesa d’obrir un cop més les portes de Sud-Amèrica a la literatura catalana. La presència d’editorials catalanes en els últims anys ha estat notable, i enguany no serà cap excepció, més aviat el contrari. A l’estand professional del Departament de Cultura que servirà d’aparador de la literatura catalana hi participaran 35 editorials catalanes, la xifra més alta dels últims anys. El 2021 van participar a l’estand oficial 19 editorials, el que suposa que la xifra s’ha gairebé duplicat amb el retorn a la normalitat. A més, a banda d’aquestes editorials que recorren als serveis de l’Institut Català de les Empreses Culturals, n’hi ha moltes altres que tenen el seu propi estand, el que farà que la presència catalana sigui molt rellevant durant tota la fira, que acaba el 4 de desembre.
El director de l’àrea del llibre de l’ICEC, Joaquim Bejarano, posa de relleu la importància d’aquesta fira per al mercat editorial de Catalunya. “El 50% del sector editorial de l’estat espanyol està a Catalunya, i si eliminem les editorials dedicades a l’ensenyament la xifra arriba al 80%”, explica Bejarano, que creu que aquest xifra evidencia el pes del sector al nostre país.
“Aquesta fira té especial importància perquè és la porta al mercat sud-americà, del qual depèn el sector editorial català”, insisteix. En aquest sentit, creu que és molt rellevant que Catalunya també tingui un estand oficial a la fira, igual que altres països del món. Enguany aquesta parada del Departament de Cultura commemorarà l’any Joan Fuster i Josep Ferrater per la seva importància per la literatura catalana.
El president del gremi d’editors de Catalunya, Josep Lafarga, coincideix que és la fira més important a iberoamèrica tant pels editors en català com en castellà. “És un punt clau de l’any pel que fa a l’exportació”, explica Lafarga, que hi veu una gran oportunitat per vendre drets d’autors catalans en altres llengües, en especial en castellà. “És cabdal, la més important després de Frankfurt. Està marcada en vermell al calendari dels editors”, insisteix.
Catalunya, un dels països honorats amb ser cultura convidada
Catalunya va ser la cultura convidada en l’edició de la fira del 2004. Això és un honor reservat a pocs països i no va caure gens bé a l’estat espanyol, que s’hi va oposar. Tot i així, es va tirar endavant i en aquella edició Catalunya va ser protagonista de la fira. També ho ha estat d’altres fires importants, com ara la de Frankfurt el 2007 i la de Bolònia el 2017. “Ser-ho és un punt d’inflexió, perquè deixa clar que hi ha una aposta per la cultura catalana i molta més visibilitat per a l’edició en català i castellà a Catalunya”, celebra Lafarga.
“La qualitat dels autors catalans i la literatura catalana pot mirar-se cara a cara amb qualsevol altra cultura del món i això queda clar quan una fira així t’escull com a cultura convidada”, coincideix Bejarano, que creu que això parla de la qualitat de la literatura catalana. “Darrere la marca Catalunya hi ha una indústria que aprofita la tirada d’aquest esdeveniment per fer créixer les nostres editorials i continuar tenint prestigi internacional”, afegeix.
La petjada de Catalunya a Mèxic malgrat l’oposició espanyola
En aquest sentit, assegura que la petjada catalana a Mèxic encara es pot sentir amb claredat. “Hi ha molts casals catalans al país que han fet una tasca molt important en el no oblit de la cultura catalana”, explica abans de reivindicar la figura del catedràtic Josep Maria Murià, que està darrere del gran reconeixement que té Catalunya a Guadalajara. “Murià ha fet un paper molt important com abanderat de Catalunya a Mèxic”, assenyala.
Precisament Murià va ser un dels responsables de l’organització d’aquesta fira on Catalunya va ser convidada d’honor. “El govern espanyol ens va fer la traveta tant com va poder. De fet, el principal problema va ser l’ambaixada d’Espanya i alguns funcionaris mexicans”, explica Murià en declaracions a El Món. En aquest sentit, recorda que amb el govern de dretes que hi havia el 2004 a Mèxic els va costar molt mantenir Catalunya com a cultura convidada perquè els funcionaris i governadors volien “donar als espanyols el que volien”. “El mateix president de la República, Vicente Fox, va trucar el governador de Jalisco perquè ho aturés”, recorda Murià abans d’afegir que “s’hi van posar de valent”.
Murià creu que amb el govern actual de Mèxic, molt allunyat de la dreta mexicana que manté bones relacions amb Espanya, la petjada dels catalans al país “s’està sentint més” després d’anys de “menyspreu”. A més, explica que cada cop que està a punt de començar la fira molta gent recorda la del 2004, quan Catalunya va ser protagonista. “Després del 2004 no hi havia molta presència catalana, però aquest any sembla que s’han posat les piles un altre cop i n’hi haurà molta”, celebra el catedràtic. Apunta que el delegat del Govern a Mèxic també hi anirà per deixar clara la importància de la fira i començar a establir les bases perquè “d’aquí a dos o tres anys” Catalunya pugui tornar a ser candidata a ser el país convidat d’honor a la segona fira més important de tot el món.
1 
