“Aquest país ha oblidat l’exili, l’ha marginat”. Aquesta és la tesi que ha portat Josep Maria Murià, que va patir l’exili en primera persona, a escriure el llibre A Jalisco, per Catalunya. El llibre pretén reivindicar tot el que aquest estat de Mèxic ha fet per Catalunya des que va rebre l’onada d’exiliats que va haver de fugir del franquisme. “És un crit d’alerta, un ‘escolteu, que som aquí i hem fet molt pel país'”, explica l’autor durant una conversa amb El Món en què assegura que els catalans mexicans han sentit “menyspreu, ignorància i marginació en el record”. El proper dimarts a les 19h l’autor presentarà el llibre al públic des de l’Ateneu de Lleida.
Murià assegura que els exiliats catalans a Mèxic patien un doble exili: del govern del seu estat i de la comunitat de refugiats espanyols. “A casa érem catalanistes i ens sentíem aïllats dels espanyols exiliats”, explica l’autor, que es queixa dels “aires de superioritat” d’alguns exiliats de l’estat espanyol. “Alguns plantegen que l’exili va ser salvador per Mèxic. Jo els responc que Mèxic va rebre molts beneficis i, pobret, no els va poder donar més que la vida i la manera de guanyar-se-la decorosament”, etziba irònicament.
El llibre, per tant, és un recull de tot el que Jalisco i els exiliats han fet per Catalunya. Entre alguns dels esdeveniments que recull aquesta obra està el nomenament del president Tarradellas, la celebració dels Jocs Florals l’any 1969, quan encara no es podien celebrar a Catalunya i la posterior fira de Jalisco on el país va ser convidat d’honor. “Va ser l’aparador més gran per la cultura catalana fins aleshores”, explica Murià, que assenyala que l’endemà Catalunya sortia a la primera plana dels 132 diaris més importants del món.
Espanya, contra la presència de Catalunya com a convidada d’honor
Murià apunta que el govern espanyol s’oposava “frontalment” a la decisió que Catalunya fos convidada d’honor a la fira de Jalisco del 2004. De fet, explica que Andalusia va voler treure-li el protagonisme com a convidada. “Abans que es fes públic que Catalunya seria la convidada d’honor, la consellera de cultura d’Andalusia va anunciar sense avisar que serien ells els convidats”, assegura Murià, que hi era present i ho va viure amb “estupefacció”.
L’historiador lamenta que Catalunya no hagi continuat amb activitats d’aquest tipus. “Cada any hi ha una parada catalana a la fira, però queda molt deslluïda perquè hi ha quatre llibres i no s’hi fa res”, es queixa.
La biblioteca pública de Guadalajara no ha rebut mai cap llibre ni cartell de la Generalitat malgrat que és la més rica del món en obres catalanes. Té 15.000 llibres en català o sobre el país i un dels seus espais s’anomena Saló Catalunya. Murià considera que no haver rebut mai el suport del Govern és “una mostra més de la falta de respecte i reconeixement del paper dels mexicans catalans a l’exili”.
Ressentiment contra els espanyols
Murià assegura que a moltes parts de Mèxic es fa palès el ressentiment envers els espanyols. “Pensen que el problema és la conquesta, però el ressentiment ve pels tres-cents anys de colonització i el genocidi”, assenyala l’historiador, que apunta que entre 1520 i 1550 la població indígena es va reduir fins a només el 10%. Murià defensa que el classisme de Mèxic “també ve dels espanyols”, del moment en què els hidalgos conquistadors “arribaven per a esclavitzar però mai per a treballar”.
Tot això, assegura, ajuda a fer que es vegi que “els catalans són diferents”. “Per ells els catalans no són gachupines, la paraula despectiva amb què es denomina als espanyols”, explica. Murià defensa que durant anys hi ha hagut més suport a la independència a Mèxic que a Catalunya i apunta que “molta gent de criteri” dóna suport al procés d’autodeterminació.
El procés d’acostar-se a Catalunya
Durant una època, Murià va exercir un càrrec al ministeri d’Afers Exteriors mexicà. Això propiciava molts viatges a Madrid, on el sobtava “la facilitat amb què s’expressaven en contra dels catalans”. “Ignoraven que tinc antecedents catalans i quan els ho vaig dir l’últim dia no sabien on ficar-se”, explica.
Més tard, la Universitat de Guadalajara va voler obrir-se al món i va triar Catalunya. “No es va fer a Madrid perquè allà se senten la divina envuelta en huevo, és a dir, es creuen la gran cosa”, assenyala. En canvi, assegura, a Catalunya hi va trobar “caliu”.
“A poc a poc em vaig anar involucrant encara més amb Catalunya”, afirma. Afegeix que un cop va arribar a la presidència del Col·legi de Jalisco va signar amb la Generalitat un tractat que li va permetre fer un estudi dels catalans a Mèxic, la primera passa cap al llibre A Jalisco, per Catalunya.
