‘A Jalisco, per Catalunya’, denúncia contra l’oblit de l’exili català

Aquest país ha oblidat l’exili, l’ha marginat”. Aquesta és la tesi que ha portat Josep Maria Murià, que va patir l’exili en primera persona, a escriure el llibre A Jalisco, per Catalunya. El llibre pretén reivindicar tot el que aquest estat de Mèxic ha fet per Catalunya des que va rebre l’onada d’exiliats que va haver de fugir del franquisme. “És un crit d’alerta, un ‘escolteu, que som aquí i hem fet molt pel país'”, explica l’autor durant una conversa amb El Món en què assegura que els catalans mexicans han sentit “menyspreu, ignorància i marginació en el record”. El proper dimarts a les 19h l’autor presentarà el llibre al públic des de l’Ateneu de Lleida.

Josep Maria Murià: “El llibre és un crit d’alerta, una manera de dir ‘som aquí i hem fet molt pel país'” / Jordi Borràs

Murià assegura que els exiliats catalans a Mèxic patien un doble exili: del govern del seu estat i de la comunitat de refugiats espanyols. “A casa érem catalanistes i ens sentíem aïllats dels espanyols exiliats”, explica l’autor, que es queixa dels “aires de superioritat” d’alguns exiliats de l’estat espanyol. “Alguns plantegen que l’exili va ser salvador per Mèxic. Jo els responc que Mèxic va rebre molts beneficis i, pobret, no els va poder donar més que la vida i la manera de guanyar-se-la decorosament”, etziba irònicament.

El llibre, per tant, és un recull de tot el que Jalisco i els exiliats han fet per Catalunya. Entre alguns dels esdeveniments que recull aquesta obra està el nomenament del president Tarradellas, la celebració dels Jocs Florals l’any 1969, quan encara no es podien celebrar a Catalunya i la posterior fira de Jalisco on el país va ser convidat d’honor. “Va ser l’aparador més gran per la cultura catalana fins aleshores”, explica Murià, que assenyala que l’endemà Catalunya sortia a la primera plana dels 132 diaris més importants del món.

El llibre de Josep Maria Murià ‘A Jalisco per Catalunya’ / Jordi Borràs

Espanya, contra la presència de Catalunya com a convidada d’honor

Murià apunta que el govern espanyol s’oposava “frontalment” a la decisió que Catalunya fos convidada d’honor a la fira de Jalisco del 2004. De fet, explica que Andalusia va voler treure-li el protagonisme com a convidada. “Abans que es fes públic que Catalunya seria la convidada d’honor, la consellera de cultura d’Andalusia va anunciar sense avisar que serien ells els convidats”, assegura Murià, que hi era present i ho va viure amb “estupefacció”. 

L’historiador lamenta que Catalunya no hagi continuat amb activitats d’aquest tipus. “Cada any hi ha una parada catalana a la fira, però queda molt deslluïda perquè hi ha quatre llibres i no s’hi fa res”, es queixa. 

Josep Maria Murià: “Els catalans hem fet molt malament de no seguir amb aquestes activitats” / Jordi Borràs

La biblioteca pública de Guadalajara no ha rebut mai cap llibre ni cartell de la Generalitat malgrat que és la més rica del món en obres catalanes. Té 15.000 llibres en català o sobre el país i un dels seus espais s’anomena Saló Catalunya. Murià considera que no haver rebut mai el suport del Govern és “una mostra més de la falta de respecte i reconeixement del paper dels mexicans catalans a l’exili”. 

Ressentiment contra els espanyols

Murià assegura que a moltes parts de Mèxic es fa palès el ressentiment envers els espanyols. “Pensen que el problema és la conquesta, però el ressentiment ve pels tres-cents anys de colonització i el genocidi”, assenyala l’historiador, que apunta que entre 1520 i 1550 la població indígena es va reduir fins a només el 10%. Murià defensa que el classisme de Mèxic “també ve dels espanyols”, del moment en què els hidalgos conquistadors “arribaven per a esclavitzar però mai per a treballar”.

Tot això, assegura, ajuda a fer que es vegi que “els catalans són diferents”. “Per ells els catalans no són gachupines, la paraula despectiva amb què es denomina als espanyols”, explica. Murià defensa que durant anys hi ha hagut més suport a la independència a Mèxic que a Catalunya i apunta que “molta gent de criteri” dóna suport al procés d’autodeterminació.

Josep Maria Murià assegura que els catalans exiliats a Mèxic han patit un “doble exili” / Jordi Borràs

El procés d’acostar-se a Catalunya

Durant una època, Murià va exercir un càrrec al ministeri d’Afers Exteriors mexicà. Això propiciava molts viatges a Madrid, on el sobtava “la facilitat amb què s’expressaven en contra dels catalans”. “Ignoraven que tinc antecedents catalans i quan els ho vaig dir l’últim dia no sabien on ficar-se”, explica.

Més tard, la Universitat de Guadalajara va voler obrir-se al món i va triar Catalunya. “No es va fer a Madrid perquè allà se senten la divina envuelta en huevo, és a dir, es creuen la gran cosa”, assenyala. En canvi, assegura, a Catalunya hi va trobar “caliu”.

“A poc a poc em vaig anar involucrant encara més amb Catalunya”, afirma. Afegeix que un cop va arribar a la presidència del Col·legi de Jalisco va signar amb la Generalitat un tractat que li va permetre fer un estudi dels catalans a Mèxic, la primera passa cap al llibre A Jalisco, per Catalunya.

Comentaris

    Ferran Setembre 19, 2021 | 10:24
    Estoy convencido absolutamente. Y me preguntó ya que éramos República antes del golpe de estado franquista, porqué no lo somos de nuevo y rechazamos la monarquía que impuso el dictador? Parece elemental...
    Doctor Strangelove Setembre 19, 2021 | 12:04
    Pobre home, que dolent és fer-se vell! És trist però és així! Aquest paio parla de genocidi a Mèxic, i es fa dir historiador. Hernán Cortés i 500 homes es van carregat tot aquell imperi podrit i corcat per dins. S'assassinaven entre ells, era tan decadent aquell "imperi" que amb quatre aliances es van fer amb el poder! On coi és el genocidi? En fi, a més si ens creiem que hi va haver un genocidi, aleshores els "culpables" haurien de ser el actuals mexicans, que són els descendents d'aquells conqueridors, car es van barrejar amb la penya que pul·lulava per allí, però als espanyols que vivim aquí que ens deixin en pau, puix no està demostrar per a res que els avant-passats fossin conqueridor! El que dic, fes-se vell és una putada! Doc.
      Montserrat Galí Setembre 20, 2021 | 19:30
      El problema de José María Muriá es un altre. Ell es un priista de toda la vida i per tant ha de mantenir la tesis oficial, de la historia oficial, que es la de tots els pobles colonitzats. Per altre part es cert que els espanyols ( o sigui castellans i adlateres) van fer molts disbarats, pero precisament no es podia esclavitzar als indis segóns les lleis dictades i recollides a la recopilaci{o de los Leyes de Indias. Pero aixo es van portar negres, doncs aquests a tot el m{on podien ser esclavitzats. Un altre cosa es que alguns indis eren maltractats per els "espanyols". La mort de no sabem de quants indis (la paraula propia es indios (i aixis es reconeixen ells). Va ser motivada al llarg dún cert temps per les enfermetats que portaven els europeus i que eren desconegudes a América. La Nova Espanya legalment estava dividida entre Republica de Españoles y Republica de Indios i cadascu tenia les seves autoritats i les seves lleis i costums. Molts plets entre persones de les diferents republicas les guanyaven el indis. El que passa es que la majoria dels documents estan en náhuatl i nomes ara els joves historiadors, que ja oassen de la historia oficial priista (la d´en Muriá) aprenen el náhatl pero coneixer les dues parts de la história. La veritable conquesta va ser integrar per diverses vies als cacis indis a les formes de vida espanyoles. Es parla sense coneixer la historia de Méxic, tothom es experti es diuen moltes coses falses.
    Opinión Setembre 19, 2021 | 13:08
    Completamente de acuerdo con Doc... Hablan de los españoles de ahora, como si en 200 años de independencia de México, no fueran responsables de lo que pasa allí actualmente! Los que viven allí son hijos de los hijos de los hijos de los conquistadores, todos los que no tienen aspecto indígenas, sus tatarabuelo llegó en barco desde el viejo continente. Por supuesto que no estoy orgulloso de masacrar pueblos, pero el ser humano se ha conquistado uno a los otros desde siempre...
    Ricard Setembre 19, 2021 | 18:43
    És cert, falta fer un acció decidida d'enaltiment i homenatge a l'exili. Una conselleria hauria de dedicar-s'hi expressament ja.
    Robert Surroca Tallaferro Setembre 20, 2021 | 12:36
    La brutalitat de la ocupació, imposant la llengua i la religió,a sang i foc es un fet històric que no es pot negar. Completament d'acord amb Josep M. Muria i Rouret -fill d'un ilustre patriota- l'exili català no ha tingut, per part dels nostres governants, el resso que es mereix doncs, ells , han sigut el nostre portantveu quan Catalunya estava mordassada per la ferorge tirania franquista i ho van fer d'una manera molt digna. Felicitacions pel llibre.

Respon a Montserrat Galí Cancel·la les respostes