Leticia Dolera ha tornat a la direcció amb Pubertat, una sèrie que gira al voltant d’una agressió sexual en una colla castellera que ha estat guardonada amb un Premi Ondas i que s’estrenarà al prime time de TV3 aquest dilluns, 18 de maig. La ficció, de sis capítols, és d’aquelles que posen un debat molt necessari sobre la taula. Que tres adolescents siguin acusats d’una agressió sexual a través de les xarxes socials farà que tot esclati també a dins d’unes famílies que ho hauran de gestionar. Un noi de 13 anys pot ser un agressor sexual o tot és fruit de la confusió i l’autoconeixement d’aquesta etapa de la vida? A aquesta edat són inimputables, però com se’ls pot ajudar perquè no tornin a cometre un acte així?
Carla Quílez, que va captivar Dolera en una diada castellera a Valls, i dos actors debutants de 13 i 14 anys s’estrenen en la interpretació amb companys tan coneguts com Betsy Túrnez, Biel Duran o Vicky Peña. Aquesta sèrie, coproduïda per 3Cat i HBO MAX amb la versió original en català, arriba a TV3 i la plataforma 3Cat uns mesos després de la seva estrena doblada. El Món conversa amb la seva creadora amb ella amb el Mobile World Capital de Barcelona com a escenari, ja que l’han convidat a participar en una taula rodona sobre narratives de gènere en el món digital.
Hi ha espectadors que ja han pogut gaudir de la sèrie a través d’HBO MAX, plataforma de pagament, però ara TV3 els permetrà accedir-hi de manera gratuïta. Per a Leticia Dolera, aquest pas era molt important: “Tinc moltes ganes que s’estreni en obert perquè ha estat una sèrie independent i de finançament públic, així que precisament per això és bo que es pugui veure en una televisió pública i que no hagis de tenir una subscripció per poder veure cultura“.
El viatge fins aquí ha estat “molt emocionant“, ens confessa, ja que ha tingut un feedback boníssim: “M’han escrit d’escoles del Delta de l’Ebre, de Toledo i de Madrid que han fet projeccions de l’últim capítol amb l’alumnat i amb famílies. Pubertat ha fet viatjar la cultura popular catalana i em fa molt feliç perquè estan gaudint fora d’aquí una sèrie en català que fa valdre aquesta cultura popular“. I és que la tria que tot passi a dins d’una colla castellera no és casual: “Els castellers són el símbol de la comunitat, són una metàfora contrarevolucionària a internet i a l’algoritme que busca la individualitat”.
La directora participa en una taula rodona sobre narratives de gènere en el món digital
A la taula rodona que ha compartit amb el cineasta Marc Silver, Dolera ha denunciat que no s’estiguin regulant els perills que comporten les xarxes socials en la formació de les identitats dels joves: “La innovació tecnològica es pot regular, és clar, el món està ple de lleis. Com és possible que no ens fem responsables dels menors? O que diguem que només se’ls educa a casa? Si no li donaries una ratlla de cocaïna a un nen, per què has d’acceptar donar-li un telèfon mòbil que està dissenyat per generar-te addicció?“.
Si hem arribat a l’acord que s’ha de gestionar el consum de tabac o les normes de trànsit, per què això no? De fet, la directora recorda el boom de dimissions que va haver-hi a Silicon Valley de directius que van començar a adonar-se que la tecnologia que estaven creant era “perjudicial” per als nens. Davant del micròfon d’El Món, Leticia Dolera afegeix: “La tecnologia la vam crear perquè estigués al servei de la vida i ara sembla que estiguem posant la vida al servei de la tecnologia… i ens estem equivocant“.
“Ara les xarxes tenen un poder polític i econòmic brutal, això s’ha de legislar i calen governs valents que apliquin mesures incòmodes”, destaca. I és que l’algoritme et vol “esclau“, lamenta, no et vol en llibertat: “L’algoritme vol que consumeixis i que pensis el que ell vol que pensis. Això fa que tinguem menors que només s’exciten amb violència perquè és el que han vist des de petits en aquestes pàgines web”.
Com es tracta l’agressió sexual i les conseqüències a Pubertat?
A Pubertat no es demonitzen els agressors, un fet que se li ha aplaudit, sinó que s’obre el debat sobre la culpa real o no que tenen uns joves que no han rebut una bona educació sexual i que han tingut accés a una pornografia violenta des de molt petits. Des del feminisme fa molt que es posa l’alerta precisament en aquest accés: “Evidentment, la pornografia no és l’únic dels mals i si hi ha una agressió sexual no és única i exclusivament perquè el nen hagi vist pornografia. Ara bé, ens afecta i és una irresponsabilitat que deixem l’autoconeixement de la sexualitat en mans del que han vist en aquesta pornografia”. “És el moment de generar un consens entre partits polítics perquè creïn un contingut curricular d’educació sexual integral adequada a cada edat“, clama la directora.
Els pares dels agressors i de la víctima tenen un paper molt protagonista a la sèrie. Com ha de gestionar un adult que el menor a càrrec seu cometi un acte com aquest? I quin paper li queda a la colla castellera, la metàfora que fa servir Dolera de la comunitat que tenen els nois al seu voltant? “Ha d’haver-hi una reparació per a la víctima i s’ha de permetre que els agressors puguin demanar perdó, que es facin càrrec del que han fet. I aquesta reparació passa per la comunitat, que també necessiten un compromís de no repetició”, assegura Leticia Dolera en una defensa de la justícia reparadora que apareix molt ben reflectida a la sèrie.
Amb tot, un projecte que ha estat premiat i que permet que es generi un debat interessant sobre les conseqüències que pot tenir l’accés dels menors a un món tan perillós i encara sense límits. Aquest dilluns, la plataforma 3Cat incorporarà els sis capítols de la sèrie i els més clàssics podran veure dos capítols cada dilluns a la nit.
