Oriol Sala-Patau (Barcelona, 1966) és el cap del departament de Ficció i Cinema de TV3 després de més de 30 anys de trajectòria a la cadena. El productor dirigeix un equip que es dedica a seleccionar quins projectes audiovisuals dur a terme i com invertir els diners que destinen a aquesta partida. En una entrevista amb El Món, lamenta continuar condicionats a temes pressupostaris perquè això evita que puguin afegir-se més ficcions pròpies -i en versió original 100% en català- a la graella.
TV3 diu apostar per la ficció en català i en diferents rodes de premsa s’ha insistit que és la cadena qui ha d’empènyer per fer funcionar aquest sector. Quin paper tenen en aquests moments dins de tot aquest engranatge?
TV3 hauria de ser el motor de la ficció catalana. Dic hauria, encara que, de fet, ho som. Això sí, sempre estem condicionats a temes pressupostaris… És veritat que hem estat anys amb poques ficcions pròpies a la nostra graella i això s’està revertint gràcies a la política de l’ICEC, l’Institut Català de les Empreses Culturals. Des d’aquí s’aporta un milió i mig d’euros a les sèries que tenen un pressupost per sobre de quatre milions. El que fem és intentar anar emparellats amb ells a l’hora de validar projectes perquè puguem complementar-nos i arribar a un finançament que sigui el correcte. Crec que continuem sent el motor de la ficció i que ens miren molt fora. Estan atents a tot allò que nosaltres produïm i hi ha un interès molt alt. Ho tenim tot per fer coses molt potents en aquest sector perquè tenim talent, un territori meravellós i escoles de teatre que estan generant professionals boníssims.
A principis d’any van anunciar la incorporació de noves fórmules per incrementar la ficció pròpia, ja que el model de producció 100% de TV3 que era molt car de mantenir. Com va aquest objectiu?
Nosaltres abans el que fèiem era finançar les sèries de manera única. TV3 tenia un pla de producció i designava uns diners perquè es pogués dur a terme aquell determinat format. Aquest model ha quedat obsolet perquè tot s’ha encarit. El fet que les plataformes hagin començat a generar el volum de sèries que produeixen ha portat que la gent es professionalitzi i que tinguin els sous que mereixen, un augment que s’ha de sumar al fet que la benzina s’ha encarit i la llum també… Una sèrie que es podia fer per un volum de 4.000 € el minut aproximadament, ara s’ha disparat a despeses molt més altes. El que hem hagut de fer és buscar la manera de coproduir sèries que continuïn sent en català, principalment, per tenir un catàleg que sigui competitiu i potent. D’aquest model, que és incipient perquè només funciona des de fa dos anys, encara no hem vist els resultats.
Bojos per Molière va ser una de les primeres sèries fetes amb aquest nou model de negoci.
Sí, i no va tenir l’èxit desitjat. L’equip el capitanejava l’Héctor Lozano, una figura molt solvent per la seva trajectòria a Merlí, i el grup de Veranda, que és una productora molt sòlida també. Malauradament, tot i que la factura és impecable i la sèrie té unes condicions molt bones, no va funcionar. Potser perquè el món del teatre és molt endogàmic i no interessa a tothom? El que vull que quedi clar és que ens trobem en una línia molt bona perquè és atrevida i tenim productes que crec que poden interessar a diferents targets de públic.
I què passa amb el tema de la llengua, ara que el català ha de tenir més presència en les produccions fetes aquí?
En una primera crida que vam fer, el tema del castellà estava validat i podíem fer una sèrie en castellà i nosaltres doblar-la al català. Tal com ho tenim ara muntat, l’ICEC obliga les productores que els seus productes tinguin, com a mínim, un 50 o 55% de català. Això el fa majoritari, però no implica que tota la sèrie estigui en català. Si més no, sí que hem millorat una mica l’opció que la llengua estigui més representada. Els productes que tindrem aviat, excepte alguna cosa, la majoria seran en versió original catalana i això ens encoratja molt perquè tornem al model de sempre.
Ara tenen la mirada posada en la nova OTT, 3Cat, la plataforma digital que s’estrenarà aviat. Aquest catàleg s’haurà de farcir de ficcions que puguin cridar l’atenció davant de la competència ferotge que tindrà. Com ho faran?
Les sèries catalanes tindran un paper importantíssim dins de la plataforma. Les plataformes necessiten continguts i, sobretot, de ficció perquè és el que més es consumeix. Nosaltres ens hem de diferenciar d’alguna manera, però és difícil competir. Estem buscant un públic jove i aquest és un dels encàrrecs que té la nova OTT. Hi haurà una sèrie que es titularà Jo mai mai, per exemple, que està focalitzada en un grup d’adolescents en una casa de colònies en què tindran històries d’amor, i creiem que això pot ser, és difícil dir un nou Merlí, però pot ser un producte que tindrà fans i generarà expectativa.
Van anunciar vuit ficcions pròpies, el que suposava un augment considerable tenint en compte que l’any passat només van estrenar-ne dues. La idea és continuar fent-ne més i incrementar aquest número l’any vinent? Ens pot avançar alguns títols?
El calendari que hem anat sembrant anirà ampliant-se. Ara mateix tenim Això no és Suècia, de l’Aina Clotet, que podrem veure a TV3 i a la plataforma aquesta tardor. També en tenim una altra titulada La mirada de Fiona, en què es parla de la relació filla-mare i la dificultat que té una jove avui per poder viure en una ciutat que és hostil amb aquells sense molts diners. També presentarem Els hereus de la terra, una coproducció d’època molt ambiciosa que hem fet amb Netflix i Antena 3, que costa 10 milions d’euros i que s’estrena aquest diumenge. Et puc avançar algun títol com Vintage que tindrà dos protagonistes de gairebé 60 anys. I no ens oblidem del territori, ja que hem fet Delta, un thriller que passa al Delta de l’Ebre i que començarem a produir aquest octubre si va bé. També hem fet La academia, una escola de futbol amb nois i noies amb un plantejament de ficció que no podria ser més encertat en aquests moments. Darrere hi ha una distribuïdora internacional molt potent que li donarà volada arreu, encara que aquesta sèrie està rodada en castellà i nosaltres hem pogut col·laborar en una manera petita. Això sí, ens permetia tenir un producte de molta qualitat i amb gent d’aquí i tot el talent català que doblarem al català.
A l’hora de buscar acords amb plataformes grans, què els fa enrere? La llengua?
El català no és una porta gran que t’obre negociacions amb les productores, més aviat al contrari. Sí que és veritat que ara hi ha un mandat que les obliga a tenir continguts en català i això fa que, al final, l’obligació sigui un deure i ens miren d’una altra manera. Tenim socis amables com Amazon, que ha participat activament a Cites i ara a La academia. Ara bé, n’hi ha d’altres de més complicades perquè no volien parlar amb nosaltres, encara que últimament s’estan apropant. Amb HBO també estem en negociacions perquè tenim un projecte molt ambiciós entre mans, per exemple.
Ara busquen col·laboracions amb altres plataformes. Un cas d’aquest estil és el de Cites Barcelona, per exemple. No estava gravat íntegrament en català i això no va agradar, ja que molts van criticar que l’emissió barregés els dos idiomes. Estaven forçats a fer-ho així perquè no podien pagar que fos tot en català?
Cites Barcelona va crear una desafecció en la nostra audiència perquè era un producte autòcton, encara que vingués d’un format anglosaxó, es va veure com un producte 100% català. Quan vam parlar de fer la tercera temporada, sabíem que no podíem pagar el que havien costat les anteriors perquè estàvem molt lluny pressupostàriament per l’augment dels costos. Amazon va veure les virtuts de col·laborar junts des del principi perquè tenia la sèrie original en el seu catàleg i els havia funcionat molt bé. Nosaltres només aportàvem un 30% de la sèrie i això et condiciona, ja que estàs en minoria. Ara bé, vam collar molt perquè algun episodi pogués ser en català. Amazon tenia els seus dubtes perquè volien càsting castellà, com el cas de Carmen Marchi, així que vam entendre que havíem d’entendre’ns si volíem tornar a fer un Cites… encara que sabíem que crearia desafecció o soroll mediàtic que no fos completament en català. Crec que vam saber gestionar-ho més o menys, ja que vam donar al teleespectador la possibilitat de veure-la en la versió catalana i, curiosament, el 70% la va veure en català. Ens critiquem i ens assenyalem, però després tenim aquest punt de patriotisme que fa que el vulguem veure doblat igualment.
Aquesta coproducció que barreja català i castellà és un mètode que faran servir puntualment o ha arribat per quedar-se?
El que ha arribat per quedar-se és la coproducció i aquesta tindrà sempre un soci majoritari que tindrà alguna cosa a dir. Si aconseguim convèncer aquest soci que el català és la llengua que ha de tenir aquest projecte i que és importantíssim que sigui així -cosa que crec que podem fer- doncs ho tindrem en català. Altres vegades, l’altre soci té uns altres objectius i et diu que no pot ser; que només permetrà que hi hagi català de manera minoritària.
Les ficcions a TV3 han de ser íntegrament en català?
Crec que com a missió de grup, totes les ficcions de TV3 han de ser en versió original catalana sempre. És innegable, però, que no podem donar l’esquena a la indústria. Si hi ha un actor com Carlos Cuevas que fa Cites en castellà o fa una pel·lícula en castellà rodada íntegrament a Catalunya, doncs hem de donar suport a aquestes productores i a aquests talents. Sí que vetllem perquè la ficció sigui en català, però també hem de ser flexibles.
Col·laboren amb altres plataformes i també amb cadenes com IB3 i À Punt. Què busquen amb aquest tipus d’acords més locals?
Espero que puguem continuar mantenint amb aquestes cadenes l’excel·lent relació que mantenim actualment. Col·laborar amb IB3 i À Punt ens aporta un valor lingüístic perquè hem creat productes que ens dignifiquen i que és interessant que hi siguem tots tres. És un tema polític? Sí, però també d’ambició. Tenir-los aquí és un luxe per la diversitat lingüística.
També van anunciar l’estrena de més d’una vintena de sèries internacionals amb títols tan potents com Borgen que han doblat al català. Són aquestes les que més audiència fan o no necessàriament?
Nosaltres compaginem producció pròpia i l’adquisició de ficcions alienes, les que comprem al preu que marca el distribuïdor. Quan ens van oferir la possibilitat de tenir Borgen, per exemple, vam pensar que era una bona oportunitat per doblar-la perquè aquest és un dels objectius de la cadena: tenir producte que agrada de tercers, però en una versió doblada al català que, tard o d’hora, acabarà a les plataformes perquè ens ho acaben demanant.
Amb quin pressupost compten en aquests moments per crear ficció pròpia?
Tenim tres pressupostos diferents. El primer és per a coproduccions, que està al voltant dels tres milions d’euros. El segon, per a la compra de producció aliena en un sentit molt genèric, perquè engloba els documentals, el SX3, les pel·lícules… uns diners que ha anat baixant cada any. I, finalment, el que diem per al pla de producció que són els que se signen directament a productes que van a graella i aquí depèn perquè cada any canvia. A vegades ens trobem amb productes prèmium com Eufòria que s’acaben emportant molts diners i et deixa menys marge.
Aquesta assignació augmenta cada any?
No, malauradament estem en uns pressupostos que són prorrogats constantment i estem fent màgia amb el tema de les coproduccions. Necessitem un finançament que sigui més estable i que ajudi en la producció de sèries pròpies.
Són suficients aquests diners per poder mantenir un panorama audiovisual català prou potent?
No, no ho són. El nostre departament i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en general sempre ens queixem que necessitem un model de contractació de programes que estabilitzi el funcionament d’aquesta empresa i que puguis fer projectes a llarg termini. Si ens decidim a fer una sèrie per al 2025 ens arrisquem perquè no sabem si la podrem pagar o en detriment de quina altra cosa ho haurem de fer. Aquesta no és la situació que hauria de ser i és molt complicat treballar d’aquesta manera. Cada any quan hem d’establir els pressupostos de l’any següent hem de decidir coses que deixarem de fer. El tema del finançament és una assignatura pendent.
Les sèries en català funcionen? La gent reclama més sèries i pel·lícules en català, però fan bons números?
Sí que funcionen. Merlí i Moebius van funcionar molt bé i ara Com si fos ahir funciona com un tro. La catedral del mar doblada va agradar molt. Si el producte és bo i té qualitat, crec que el públic el tenim. Una altra cosa és que els consums estan canviant i que a vegades no som tan pacients com abans. Que ara hagis d’esperar a la setmana vinent per veure la conclusió del que t’hem explicat, a vegades es fa una mica feixuc. Hi ha gent que sabem que espera que s’acabi la sèrie per poder veure-la tota seguida.
Costa trobar patrocinadors i empreses que vulguin apostar per les sèries en la nostra llengua?
Crec que el sector coneix bé les nostres ficcions i les valora molt positivament. Sé que Damm sempre ens pregunta què tenim per poder posicionar el seu producte amb nosaltres. Quan estrenem una sèrie hi ha interès i patrocinadors i comercials que hi posen diners amb la publicitat. Més que això, que és un producte acabat, el que ens costa és la part prèvia de finançar els productes abans de rodar-los que acceptin el contingut i ens ajudin a finançar-los.
Diversos actors lamenten que no s’aposti prou per la ficció en català i que falti feina per a tots els intèrprets catalans que hi ha. Creu que és cert?
Crec que hi ha molts actors molt bons perquè les formacions aquí són excel·lents. Tenim una pedrera excel·lent, encara que aquesta sigui una de les feines més precàries que hi ha perquè desgraciadament pots fer una sèrie que et porta a la fama i després t’estàs dos anys que, pel que sigui, el teu perfil no encaixa i no treballes. Hi ha molta competència, això és cert.
Si ens centrem en les sèries que estan emetent actualment a TV3, destaca clarament el Com si fos ahir. L’èxit d’aquesta sèrie en què radica?
Tenim un públic molt fidel a les nostres telenovel·les. Quan miràvem d’arrancar aquesta, teníem un titular molt fort que era la mort del germà del protagonista. No sabíem ben bé cap on aniria aquesta sèrie i la seva arrencada no va ser fàcil i estàvem relativament preocupats. Sabíem, però, que podíem oferir una dinàmica molt diferent de l’anterior, La Riera, en què podies trobar-te amb el cap d’un cavall al llit. A Com si fos ahir teníem clar que entraríem mai en crims ni en revòlvers. L’evolució de la sèrie ha estat boníssima perquè hem aconseguit apropar temàtiques socials a l’espectador i que la gent s’interessi molt i empatitzi amb aquests temes. No sé com s’aconsegueix l’èxit, però tenim un grup de guionistes molt bo i uns actors molt bons que són un 10.
Mantenir una sèrie amb pràcticament el mateix grup d’actors durant set temporades no és gens fàcil. Es plantegen aquesta com una sèrie que pugui arribar a seguir el camí de Gent de barri i convertir-se en la més longeva de TV3?
Jo visc bastant al dia, però tant de bo aquesta sigui la més longeva que s’ha emès a TV3. Jo estaria encantat de portar-me aquest titular. Però hi ha coses que han d’acabar dignament també… Llarga vida al Com si fos ahir, per això. En un moment donat, pots pensar que ha arribat el moment de canviar-la i buscar-ne una altra. Ara bé, costa molt encarar un èxit i que funcioni i es mantingui. En converses que hem tingut sempre diem que per què l’hem de moure si està fent 17% o 20% de quota de pantalla! Per què t’has de preocupar? Cal veure com evoluciona aquesta setena temporada i sempre conscients que tot té un principi i un final i, algun dia, aquesta també s’haurà d’acabar. De moment, però, gratament sorpresos d’aquest èxit amb un gran esforç darrere.
En aquest retorn amb la graella de la tarda més fragmentada, li han canviat l’horari i sembla que l’audiència s’ha ressentit una mica perquè han baixat els teleespectadors respecte a l’anterior. A què es deu?
Hi ha hagut un canvi de graella substancial que em preocupava per si acabava perjudicant el Com si fos ahir, perquè hi ha uns hàbits de consum molt adquirits. Vist el que està donant, però, es confirma que ha estat un èxit. Si després incorporem El Paradís de les senyores és perquè sabíem que això fidelitzaria potser un públic que no havia entrat al Com si fos ahir i ara ho fa, molta gent s’enganxa al final de la sèrie per veure després El Paradís. La meva preocupació s’ha esvaït sobretot aquesta setmana, en veure que dimarts ja fèiem un 17% de share. Penso que és ara quan tothom ja comença a tenir una estabilitat familiar després de les vacances i els hàbits que mantindràs al llarg de l’any. També és cert que cada inici de temporada hem tingut com a competidor La Vuelta ciclista que no sé què passa perquè molts fans de Com si fos ahir ens abandonen per sintonitzar-la. Això fa que l’audiència també minvi, potser. A més a més, que les nostres arrencades de temporada sempre són light i anem plantejant coses perquè sigui a finals d’octubre quan esclatin tots els embolics i estiguis realment atrapat.
En cas que no millori la cosa, es plantejarien canviar l’horari una altra vegada?
De moment estem molt a l’expectativa, però estem satisfets de com està anant. És veritat que podria haver-hi un pla B en cas que això anés molt malament i, ràpidament, el cap de programes actuaria d’alguna manera perquè Com si fos ahir és la joia de la corona de TV3. Jo soc el primer que estava preocupat, i tot l’equip ho estava, però no ens podem queixar.
Sempre es parla molt de les sèries, però no tant dels llargmetratges que també coprodueixen. En el sector de les pel·lícules és molt diferent? Com estan les coses aquí?
Nosaltres participem en coproducció en moltes pel·lícules que poden ser en versió original catalanes o castellanes. Nosaltres busquem que les pel·lícules tinguin territori, talent català i una bona sortida en la nostra programació. Un cop esculls un producte, després has de trobar un bon moment per emetre-ho perquè vols que tingui visibilitat. Encara que sigui difícil, és bo donar-li el millor slot possible.
Costa acostumar al teleespectador de TV3 a veure pel·lícules a TV3?
No hi ha una ciència exacta que digui quina pel·lícula funcionarà i quina no, a vegades hem tingut sorpreses. Ara bé, la gent les mira. Nosaltres tenim slots especials com el de La gran pel·lícula en el qual programem, amb més o menys encert, i la gent hi ve. Hi ha algun producte que els hi és més hostil, però la gent veu les pel·lícules en català i doblades al català. Fins fa poc teníem un tracte amb el Departament de Cultura. Les tv-movies que ells subvencionaven dues anualment, però s’han desmarcat a petició de la indústria en considerar que és millor fer-ho en cinema i sèries. A mi em dol perquè teníem una bateria de productes en aquest àmbit boníssima. Espero que això es reverteixi.
