3Cat farà les delícies dels nostàlgics de les sitcoms amb La casa nostra, una comèdia potent, coral i amb molt bona pinta que s’estrenarà a la plataforma el pròxim 22 d’octubre. La idea? Enganxar a tots aquells que vulguin passar una bona estona, desconnectar i no pensar amb capítols de 25 minuts que faran riure. I la trama? Doncs tot allò que passi als dos protagonistes, els qui hauran de gestionar la convivència de pares, fills i amics sota un mateix sostre. El Món parla amb els seus directors, dos noms tan potents com Dani de la Orden i Oriol Pérez, i els sis actors principals. Han hagut de passar 24 anys des de l’estrena de l’última gran sèrie d’aquest tipus en català, la icònica Jet lag, i 17 més des de 13 anys i un dia, així que de ganes n’hi ha.
Marc Rius i Adrian Grösser, els millors amics que comparteixen pis a la nova sitcom de 3Cat
Marc Rius i Adrian Grösser interpreten la parella de millors amics que comparteixen pis a La casa nostra. El primer es posa en la pell del Miqui, l’eix central que fa de nexe amb les vides i històries de la resta de protagonistes. Es tracta d’un intent de periodista a qui no li acaba d’anar bé la cosa, que es veu amb 35 anys i sense una feina fixa, sense un habitatge i obligat a compartir pis a casa del seu pare. Al principi de la sèrie pateix una ruptura amorosa i el retorn dels seus pares al pis, dos hàndicaps que haurà d’aprendre a gestionar.
L’Èric, per la seva banda, és com un germà per al Miqui; un nano molt innocent i maldestre que creu molt en si mateix, però a qui no li funciona res del que fa. “Podríem dir que, d’una manera patosa i ridícula, ha après que el modus operandi de la seva vida ha de ser intentar guanyar-se la vida com a emprenedor. I això té sentit si tenim en compte que els nois de la nostra edat hem crescut afectats per una crisi econòmica rere una altra”, consideren.
“Tots dos veuen les mancances de l’altre i es ridiculitzen, però sempre per intentar fer-se créixer mútuament. Agradarà veure com es barallen i s’enganyen”, reconeixen. Fills d’una generació que ha crescut enganxada a la televisió cada setmana per veure les sitcoms de l’època, confien que els teleespectadors de 30 anys es facin seva també a aquesta. “És una sèrie d’humor blanc perquè és per a tots els públics, no és trash, però sí que té el punt pujat necessari, trapella i gamberro“, afegeixen. De fet, les bromes que s’hi fan estan molt connectades al context social i vital que vivim.

Paula Malia i Betsy Túrnez, la intel·lectual i la propietària del bar
Paula Malia i Betsy Túrnez són les noies protagonistes d’aquesta comèdia. El millor resum ens el fan elles mateixes: “La Berta és una superdotada intel·lectual i la Candela, una superdotada sexual“. La intel·lectual del grup i la propietària del bar on es reuneixen sempre acabaran compartint el pis de davant del Miqui una mica per casualitat, el que les converteix en una de les parelles més esbojarrades. La Paula interpreta una noia molt estudiosa que ha viscut a casa dels pares tota la seva vida fins que, als 35 anys, decideix que vol descobrir com és el món real i independitzar-se: “Ella sap fer una equació de segon grau al segon, però no sap cuinar una truita de patates i té zero habilitats socials“.
La Betsy, en canvi, té entre mans un personatge molt diferent: “La Candela és la mestressa del bar, una tia seca i amb molt mala llet que té el punt irreverent de dir les coses tal com raja“. Seria, doncs, la típica amiga que diu en veu alta el que cap altre del grup s’atreveix a dir.
Aquesta és una sitcom al 2025 amb les problemàtiques i la manera de parlar actualitzades al moment actual. A més a més, aplaudeixen que sigui molt transversal i per a tots els públics: “Friends estava orientat a un target d’edat molt concret, però aquí està molt ben pensat que els personatges són de generacions diferents i això fa que et puguis identificar molt bé amb la problemàtica de cadascuna de les edats“. Ningú no té la fórmula de l’èxit d’una sèrie, però ambdues confien que La casa nostra triomfi: “Aquesta és una sèrie que reflecteix, a través de l’humor, el nostre dia a dia amb ingredients surrealistes i hilarants que fan que es creï la fantasia que et pot ajudar a passar una bona estona“. També hi veuen, com a punt a favor, que hagin aconseguit que hi hagi un munt de cameos: “Pot aparèixer tothom per aquesta sèrie”.

Albert Ribalta i Llum Barrera, a la pell dels sèniors de La casa nostra
Albert Ribalta i Llum Barrera formen la parella sènior de la sèrie, en la que faran molta gràcia com els pares del protagonista. Representa que formen un matrimoni separat que no ha acabat gaire bé, tenint en compte la de dards i clatellades que s’envien sense parar. La història comença quan tots dos, cadascú pels seus motius, demana al fill poder tornar al pis familiar. No estaran gaire contents quan sàpiguen que han de conviure sota el mateix sostre, però les escenes còmiques que això generarà és un dels punts forts de la sèrie.
La Pilar és la mare del Miqui, del noi protagonista, i és una senyora que ha tingut una vida de mestressa de casa fins que se separa del Josep i descobreix que vol viure la vida i provar tot el que se li posi per davant: “Parlem d’una tia molt positiva, gamberra i imprevisible que viu i ho gaudeix“. El Josep, en canvi, és molt de dretes, molt conservador, un advocat d’èxit que ve a ser molt tradicional: “No és un malparit, però ho sembla en la superfície. El que tinc clar és que no serà el personatge odiat de la sèrie. De fet, no n’hi haurà cap perquè tots són empàtics i hi ha una part del públic que s’enganxaran amb cadascun de nosaltres”.
Ells interpreten la veu de l’experiència en un grup de gent més jove que els farà embogir de tant en tant. El projecte els ha entusiasmat i creuen que agradarà molt: “Deixem la porta oberta a una segona, tercera i desena temporada. Si el cos ens aguanta, disposats i encantats perquè aquest és un gènere molt bo. La vida dona per molta comèdia i, a través d’aquests personatges, podria allargar-se molts anys“.

Dani de la Orden i Oriol Pérez, “emocionats i acollonits” per la rebuda que tindrà La casa nostra
Dani de la Orden i Oriol Pérez estan darrere de La casa nostra, una idea que va tenir el flamant director de La casa en flames fa ara 15 anys. En aquell moment, tenia moltes ganes de preparar una sitcom que parlés de com és tornar a viure amb els pares. La cosa és que TV3 va demanar-li que la guardés a un calaix per a més endavant, ja que preferien que creés la segona part de Barcelona, nits d’estiu. Doncs ara ha arribat el moment de treure-la a la llum, un projecte que òbviament no té gairebé res a veure amb l’inicial i que ha tingut un update important.
I per què han volgut fer-la ara? En considerar que “calia” “i molt“, ja que fins fa res no hi havia cap sèrie de comèdia en català: “Recentment, s’ha estrenat Vintage i Vinagreta. Però fins llavors, feia un munt d’anys que no teníem una ficció d’humor en català i ja no en parlem de sitcoms“, reflexiona de la Orden. Tots dos tenen clar que aquesta és una sèrie “per descansar”, la típica sitcom de capítols curts i personatges arquetip que són fàcils d’entendre i no et demanen pensar molt: “El millor que em poden dir és que estaven de ressaca i s’han vist la sèrie en un diumenge, doncs feina feta. Hi ha coses que et fan pensar i, aquí, nosaltres pensem per tu i et deixem que relaxis”.
Tots dos són conscients que poden rebre crítiques i, de fet, la ficció encara no s’ha estrenat i ja els han retret que hagin tornat a escollir un bar com a escenari de reunió dels amics: “És necessari que sigui així, digues-me què fas a la teva vida que no sigui anar a un bar a tenir relacions socials”. Tenint en compte que aquest és un subgènere molt potent i encara més explotat, saben que serà fàcil que comparin La casa nostra amb altres sitcoms: “És molt fàcil que la crítica sigui comparativa i que diguin que això no és Plats bruts o no és Friends“, diu Pérez. Sigui com sigui, estan engrescats i deixen la porta oberta a escriure “10 o 15 temporades” més de la sèrie.
Contents de l’oportunitat de poder recuperar un format que els apassiona, ara confien que la indústria audiovisual catalana continuï creixent. El seu desig? Que pugui fer-se pel·lícules d’acció o ciència-ficció en català: “El futur és fer un John Wick català a la Diagonal o un film on es destrueixi Collserola”.

A Catalunya i, especialment a TV3, s’ha creat una tradició de sitcoms que havien abandonat en els últims anys. Després dels grans èxits que van arribar a crear dins d’aquest gènere, el públic català coneix molt bé el codi d’aquest tipus de sèrie i està educat en això. Fa temps que no es fa, els capítols es veuen ràpidament i aquest és un format que acostuma a funcionar. Tots amb els qui hem parlat tenen clar que els guions estan molt bé, que els personatges estan molt ben dibuixats i creuen que serà molt fàcil que t’enganxis a la història d’un i d’altre. La sitcom sempre ha estat una fórmula d’èxit a TV3 i, amb aquesta premissa, confien que també triomfi a través de la plataforma. El 22 d’octubre estaran disponibles uns capítols que retornaran el gènere a uns teleespectadors nostàlgics que els faran tocar el cel o quedar-se amb les ganes.