Natalia Sánchez s’ha convertit en un referent entre les famoses madrilenyes que viuen a Barcelona. L’actriu de Los Serrano viu aquí des que comencés una relació amb Marc Clotet, pare dels seus dos fills. Ella va voler adaptar-se a Catalunya i va començar a estudiar català fins a obtenir un bon nivell que li permetés treballar en obres en aquest idioma. Actualment el parla com una més i, de fet, són molts els fans que aplaudeixen la dicció que té. Ella n’està orgullosa i ha concedit un parell d’entrevistes en les que deixa clar que creu que és un encert estudiar altres llengües i, més concretament, el català.
Aquest dijous ha acudit al Tot es mou de TV3 per promocionar Fitzroy, l’obra de teatre que protagonitza amb tres actrius de renom i que li serveix per debutar en el Teatre Borràs. Aquí ha tornat a parlar català sense problemes, el que l’Helena Garcia Melero ha volgut alabar: “La Natalia és madrilenya, però fa una obra en català perfecte. Si algú no sabés que ets madrilenya, ningú no ho diria!”. La intèrpret, amb timidesa, li agraïa el compliment: “Un productor va demanar el meu telèfon a la meva cunyada, l’Aina Clotet, i em va proposar l’estiu passat fer una obra en català. Recordo que estava a Cadaqués quan em va enviar el text i em va dir que em volien fer una prova. Volien estar segurs que això del català era veritat i que el nivell interpretatiu fos bo. Vaig fer la prova, em van agafar i ja està”.
Natalia Sánchez, protagonista de la seva primera obra de teatre en català
Aquesta obra té com a sinopsi la història de quatre dones alpinistes que es debaten entre pujar una de les parets d’escalada més difícils que hi ha a tot el món. Era la primera vegada que un grup de dones ho pogués fer, esperant que els donessin permís. La Natalia reconeix que sempre li fa cosa veure’s a si mateixa, però que li encanta poder haver-se estrenat en el teatre en català: “Fa coseta, però estic molt contenta. El primer dia abans que s’aixequés el taló em vaig dir a mi mateixa que estava allà per tancar un cercle, el de poder fer teatre en català que per mi són dues combinacions màgiques. Espero haver obert una porta enorme. No he fet una feina de dicció, però des del minut 1 els vaig dir que m’aviséssiu si deia alguna cosa malament. També és cert que tinc ajuda perquè si tinc dubtes els pregunto al Marc. Hi ha vegades que hi ha algunes vocals que no obria del tot, però ja està”.
En aquesta obra, insisteix en què el públic es converteix en un element importantíssim perquè marca què fan o deixen de fer les quatre actrius: “El primer dia amb públic va ser clau perquè hi havia punts del text que crèiem que no funcionarien i sí, ens vam quedar les quatre mirant-nos bocabadades en veure que la resposta era molt bona. Ens ho passem molt bé i el públic també, ja que aquesta obra és un viatge en el que juguen amb tu com a espectadora i et toquen el cor”.
Per practicar aquesta obra, com a curiositat, ha explicat que la Sílvia Bel les va portar a Montserrat perquè practiquessin escalada de debò i poder entrar millor en el paper: “Ella és una boníssima actriu i, a més a més, escala genial i és molt exigent. Ens va explicar a fer nusos i és un gust tenir-la allà. Hem estat allà treballant perquè puguin venir escaladores i escaladors a veure l’obra i vegin que n’entenem una miqueta i que coli“.
L’obra estarà al Teatre Borràs fins al 23 d’abril i a la tardor iniciaran una gira per Catalunya. La Natalia està contenta perquè la venda d’entrades està anant molt bé, però ja ha advertit que en queden poques.
