L’èxit del Titó, el nou personatge de l’S3 de la CCMA, és aclaparador. Així es va demostrar aquest Sant Jordi, en què Les aventures d’en Titó va ser el llibre infantil més venut. Però què és el que el fa tan atractiu per als més petits? Segons alguns experts el personatge té llums i ombres, però el que és clar és que el públic infantil gaudeix d’aquest personatge de carn i ossos que els explica com és el món mitjançant excursions.
Des de TV3 es mostren “entusiasmats i molt sorpresos” per la rebuda que ha tingut aquesta nova creació. El producte neix de la necessitat d’incorporar un personatge de carn i ossos al canal infantil, liderat els últims anys pel carismàtic Mic, que és un ninot fet de llana. La cap de continguts infantils, Laia Servera, aplaudeix que la figura que interpreta Bittor Fernández hagi arribat a l’imaginari infantil d’una manera tan ràpida i que estigui ajudant els més petits a aprendre: “El Titó surt d’excursió amb ells, com fan a l’escola, i tracta profundament temes que els interessen, com ara els transports o els animals. Els ensenya com funcionen els camions de les escombraries, que les gallines ponen ous, per què mengem la Mona de Pasqua…”.
L’opinió d’una mestra: “Aconsegueix despertar la curiositat dels infants”
La mestra d’infantil Clara Solà assegura, precisament, que els infants que té a l’aula parlen del Titó i del que els ha ensenyat. “Un nen m’ha comentat just avui quan explicava què és una au que ell ho havia après en un capítol en què el Titó va a una granja”, explica la mestra. Creu que malgrat que el personatge és un adult, aconsegueix ser molt proper als infants i utilitza un vocabulari adequat per a la seva edat. “El veuen com un transmissor de coneixements i toca temes que són de gran interès per als nens. Aconsegueix despertar-los la curiositat”, raona aquesta mestra.
El S3 relaciona la manera d’actuar del Titó amb el seu gran èxit: “Veu el món i hi interactua de la mateixa manera com ho fa un nen, amorosament i amb tendresa. Té moltes ganes d’aprendre, se sorprèn amb totes les novetats que coneix i això és el que arriba als nens, perquè ells també actuen així”. L’actor darrere d’aquest personatge és un element clau: “El 80% de l’èxit és mèrit del Bittor. És molt expressiu i té la capacitat de convertir-se en un nen i generar una empatia brutal. Actua com un nen, però no pretén ser-ne un i tampoc no copia els seus gestos. Han connectat amb ell d’una manera que se’ns escapa al raonament adult”, diu Servera des de la CCMA.
En català correcte
Un altre punt fort que hi veuen mestres com la Clara Solà és que el Titó “interacciona amb els nens i els fa sentir que participen”. “Sap com apropar-se als nens i pot servir perquè interioritzin el que els explica”, afegeix. Solà creu que és una virtut que els episodis no es desenvolupin en un plató i que el personatge principal no sigui de dibuixos animats. “Els nens viuen l’experiència de primera mà, viatgen amb el Titó encara que sigui a través d’una pantalla”, explica. A més, considera important que sigui en català perquè “no es produeix tan sovint que un programa infantil en la nostra llengua atrapi tant els nens”.
La cadena de televisió pública catalana insisteix que aquest programa infantil educa els nens i que n’és un exemple l’ús que en fa del català: “El Titó parla als nens en català i en català correcte, sobretot. Els nens són esponges i no pots presentar-los un personatge a qui vulguin imitar que no parli un bon català. Que ell ho faci, és un punt molt a favor”.
Crítiques d’alguns psicopedagogs al personatge del Titó
Tot i aquestes virtuts, que identifiquen des de TV3 i la mestra d’infantil consultada, psicopedagogs preguntats sobre el personatge no creuen que sigui enriquidor per als nens. “Ni transforma ni proposa res nou i no servirà per educar”, adverteix el doctor José Vicente Pestana, professor de psicologia social a la UB i psicoterapeuta d’orientació junguiana. L’expert considera que és “molt pueril perquè experimenta moltes coses, però no transcendeix i el que explica no és un aprenentatge significatiu per als nens”. “No hi ha res que indiqui una maduració psicològica, és una mena de ‘passo per aquí i faig alguna cosa i prou’”, argumenta. Des de la cadena, es mostren totalment en contra d’aquest argument: “El Titó aporta un coneixement molt i molt profund tenint en compte que es dirigeix a nens tan petits. Molts adults ens han traslladat, de fet, que han après coses amb ell i això és perquè no es queda amb un coneixement superficial, va més enllà tot i que el seu públic és molt petit. En el capítol de com es fa la xocolata, per exemple, molts adults no en tenien ni idea del que s’hi explica”, diu Servera.
Pestana creu que un personatge així “respon a un objectiu polític subjacent”. “Es vol caracteritzar el personatge com a ‘progre’, però sense ser-ho realment”, explica. “Sembla una mica per cobrir l’expedient i tampoc no hi ha dones, no promou la paritat ni el progressisme tot i que busca aparentar-ho”, raona. Assenyala que tot això és “habitual en el pseudoprogressisme i la pseudointel·lectualitat” i que si funciona és perquè “respon al que el col·lectiu busca” i els creadors han trobat la fórmula. TV3 nega fermament que això sigui cert perquè, de fet, el canal infantil és ple de dones i el Titó és dels pocs personatges masculins.
L’expert assenyala un altre dels errors del Titó, segons el seu punt de vista, que és que està allunyat de l’escola, el lloc d’aprenentatge. “No hi ha comunió amb el que es fa a l’escola i tot i que sembla que és un nen amb cos d’adult no està supervisat per una persona gran”, critica. TV3 insisteix que el que buscaven era, precisament, que els nens sortissin amb ell d’excursió per poder aprendre què passa en el món exterior perquè això és “molt positiu”: “El Titó forma part d’una proposta pedagògica i d’entreteniment molt completa, una de les parts d’aquesta proposta i, en cap cas, la globalitat. Aquí hi ha un noi perquè en la resta del contingut hi ha noies. I si no entra a l’escola és perquè els altres sí que ho fan. És una oferta que forma part d’una oferta de contingut molt més àmplia i variada. En tots els nostres programes sempre tenim pedagogs, professionals i psicòlegs infantils a darrere”.
L’ambigüitat del personatge: èxit i perills
La psicopedagoga Sylvie Pérez coincideix amb el seu col·lega i apunta que “l’èxit està en l’ambigüitat del personatge”, que és “precisament el que no ens agrada als professionals”. “Hauria de quedar més clar que no és un personatge real, perquè sinó els nens no aprenen que la manera de ser que té, pseudoinfantil, no és en realitat la dels adults”, explica. L’experta es pregunta: “Si no és un adult, què és llavors? No queda clar i això és un error i un perill perquè podrien passar coses en la realitat i que els nens no sàpiguen que això no ho fa un adult”.
Pérez entén, no obstant, que això sigui precisament el que atrau els més petits. “És un noi amb trets suaus, faccions allunyades del que es considera un perfil masculí potent i costa ubicar quina edat té per la seva actitud pseudoinfantil”, descriu. Assenyala que “es mou entre la realitat i la ficció” i és “massa difícil ubicar-lo en gènere, edat, trets físics, ja que té semblances amb l’anime”. “Aquesta construcció fantàstica és el que agrada als nens, que encara estan en la fase del pensament màgic”, explica.
Sobre l’aspecte físic d’aquest personatge, Laia Servera de TV3 recalca que no buscaven aquesta masculinitat de cap de les maneres. L’actor ho incorporava de fàbrica perquè és així personalment i això els va encantar: “El Bittor ens va enamorar des del càsting perquè complia amb el que buscàvem. D’ell ens va agradar que fos empàtic, expressiu i que parlés un català perfecte. No ens hi hem posat ni ens hi ficaríem mai en la masculinitat d’algú, només faltaria. Vull insistir en què no buscàvem aquesta masculinitat inicialment en cap cas, però ens la vam trobar i va en sintonia a la idea i els valors que treballem a través dels canals infantils. Ens agradava el conjunt, no vam tenir mai cap exigència pel que fa a aquest sentit. I pel que fa a la roba, el que no volíem que anés disfressat, sinó que dugués el tipus de roba que creiem que voldria dur un nen si pogués escollir com vestir. A un nen li agradaria dur una sabata de cada color o samarretes divertides. El vestim dels colors del Super 3 indistintament, lila, verd i rosa corall, perquè no creiem que els colors hagin d’estar estereotipats”.
“Tracta els nens com si fossin burros”
Pérez critica especialment el fet que “tracta els nens com si fossin burros”, una característica més exagerada en el cas del Titó que en altres personatges de ficció. “En general mai no s’han d’utilitzar diminutius ni substituir paraules que existeixen per altres com pupa o guau-guau. Ja que els nens miren la televisió, almenys que sigui un model correcte de llenguatge”, critica. Des del S3 rebaten taxativament aquest argument perquè, en aquest cas, no es fan servir expressions com aquestes en cap moment: “El Titó respecta moltíssim els nens i els ajuda a aprendre. Tot el que viu i aprèn ho fa servir per ensenyar alguna cosa nova als nens i ho fa des de l’empatia”.
“Es poden fer dibuixos que parlin bé, com el Doraemon i Bola de Drac. Si ho fan així és perquè els pares percebin que és inofensiu i, en tant que inofensiu, els nens poden estar hores mirant-ho”, explica la psicopedagoga. Per això, planteja si s’ha de crear un personatge que enganxi els nens a la pantalla. “A més de ser crítics amb el que veuen hauríem de preguntar-nos per què agrada als nens petits i als pares, que al final són els que compren els llibres i encenen la televisió”, conclou.
Pestana també és molt crític amb el tipus de vocabulari que utilitza el Titó. “Trobo contraproduent l’histrionisme exacerbat i infantilitzador quan ens dirigim als nens. No són ni cecs ni ximples i els hi hem de parlar com persones normals”, etziba.
“En cap cas infantilitza el vocabulari”, defensa TV3
Des de TV3 responen aquesta crítica amb un aplaudiment cap a tot el que aporta una figura com la del Titó: “L’equip que ha creat aquest programa domina el tema i té moltíssima expertesa en l’àmbit educatiu. El to infantil que fa servir és positiu perquè esdevé l’element que ajuda a connectar amb els nens. Fa servir expressions quotidianes i un to que recorda al que fan servir els més menuts, però, en cap cas, infantilitza el vocabulari. Aprenen moltes paraules gràcies a ell. No redueix vocabulari i no exclou paraules que poden ser difícils, de fet transmetem moltes paraules noves a través d’aquest personatge”.
5 
