Judit Mascó ha reaparegut a TV3 en una entrevista molt simpàtica amb la Danae Boronat, que ha començat posant-se als seus peus per la facilitat que té a l’hora de practicar ioga com una autèntica professional: “És tot qüestió de posar-s’hi i de tenir constància. El ioga, en el meu cas, m’aporta molta pau i és veritat que és molt disciplinari. Em dona molt benestar i és molt bo per a tot el cos. Arribes amb un estat més tranquil a casa després de fer una pràctica de ioga. S’ha posat molt de moda per alguna cosa perquè és beneficiós i bonic estèticament. Quan et surt bé, tens l’ego d’ensenyar-ho a través de les xarxes socials… Però això ens passa amb tot! Des del que cuina bé o el qui juga bé amb la pilota”.
Ha tingut molta constància i autodisciplina i això l’ha portat a ser qui és i a tenir una trajectòria professional molt llarga com a model. El seu primer anunci el va fer amb 13 anys per La Menorquina: “Deia delicioso sabor a fresa. Aquella va ser la meva primera frase. Sí que em vaig posar nerviosa, era una experiència circumstancial que es va donar perquè m’ho va proposar el veí de casa de mons pares. Em va veure pel carrer i em va dir que podia fer de bulto, però al final vaig poder dir aquella frase. Vaig anar sumant experiències”.
Amb 17 anys ja desfilava a passarel·les de Milà, Londres o Nova York: “No va ser massa aviat, però començar tan jove m’ha fet d’una certa manera i vaig perdre coses que toca fer a aquelles edats. Els meus amics estaven més pels estudis i per sortir de festa, mentre que jo vaig entrar a un món d’adults amb molta competència i això em va fer créixer ràpidament. A mi m’agradava fer-ho i vaig lluitar molt per aconseguir-ho, no és millor ni pitjor. Van ser unes experiències brutals. Jo era menor d’edat i passava temporades a Milà! Jo ara miro les meves filles i m’adono de com de valents eren els meus pares per deixar-me fer això. No les tenien totes”.
Judit Mascó reconeix que la gira pels Estats Units va ser molt estressant
També ha parlat de l’esclat de la seva carrera internacional, el que va començar amb la publicació de la seva portada del Sports Illustrated: “Aquí a casa meva van veure que era molt estrany i la meva mare em va acompanyar en una gira per tot el país en jets privats per promocionar la revista. Vam riure bastant perquè la meva mare no parla gens d’anglès i jo tampoc no gaire. Jo estava superestressada i des de primera hora del dia estava treballant… Estava molt nerviosa, per mi era un dia amb l’agenda plena i arribava a la nit esgotada“.
La bona notícia és que no va viure cap situació desagradable perquè creu que “era massa jove“: “Els esportistes més famosos participaven en aquelles festes, però jo no tenia ni idea de qui eren. Jo estava pendent de fer bé el meu paper. No ho vaig gaudir tant com ho hauria fet ara”.
Diu que ja no li molesta que opinin sobre el seu físic perquè està molt acostumada després de tants anys: “Em fa una mica de vergonya perquè penso que no passa res, però fa vergonya de cara a les meves filles. En general tinc molta sort perquè la gent que et parla pel carrer amb bona fe. Moltes vegades al taxi em diuen que m’assemblo a una model catalana, però que soc més simpàtica”.
