Res no estava escrit –excepte una cosa que direm al final– i això ha permès que la segona edició d’Eufòria s’hagi acabat amb una gala final explosiva que, una vegada més, ha portat una sorpresa. De fet, n’hi ha hagut dues: una de preparada –sorpresa per als espectadors i per als concursants, però no per a l’equip del programa– i una altra d’imprevista, ja que depenia del públic. Anem a pams i comencem pel que tothom que ha seguit el talent show de TV3 volia saber: qui ha guanyat? La resposta és: la Jim. Però aquesta no ha sigut la sorpresa, perquè era una guanyadora probable. El que ha deixat tothom amb la boca oberta –literalment, val la pena recuperar les imatges del moment– ha sigut l’eliminació de l’Alèxia en la primera ronda de votacions.
La final del concurs de la cadena de televisió pública catalana enfrontava l’Alèxia, la Jim i la Carla i totes tres han cantat una primera cançó. L’Alèxia ha fet One night only, de Dream Girls; la Jim ha cantat Somnis entre boires, de Sangtraït, i la Carla, el Don’t rain on my parade, que Barbra Streisand broda a la pel·lícula Funny Girl.
Després de les actuacions, s’ha donat la paraula als telespectadors i han votat més de 170.000 persones, un “rècord històric”, segons ha anunciat la presentadora del programa, Marta Torné, que ha assegurat que aquesta va ser, aproximadament, la xifra de vots de les dues rondes sumades de la final de l’any passat. I aquests 170.000 i escaig televidents han repartit el seu suport en un 44%, un 33% i un 23%. Com fan sempre a Eufòria, primer s’han mostrat els “percentatges cecs”, és a dir només les xifres, sense dir a quina concursant corresponia cadascuna. I, després d’alimentar l’emoció encara més durant un parell de minuts, s’ha comunicat només quina de les tres finalistes havia rebut un percentatge més baix de vots, ja que es tractava d’eliminar-ne una i que les altres dues passessin a l’última ronda. Aleshores s’ha sabut que queia l’Alèxia, la mateixa que fa dues setmanes va ser enviada directament a la final –sense haver de lluitar en la segona semifinal– i que, per tant, era considerada la favorita.
La mateixa Marta Torné ha expressat la seva sorpresa. “Havent arribat a la final directament, creia que almenys passaries a la segona ronda”, li ha admès. Però la resta d’implicats estaven encara més estupefactes. De fet, aquesta setmana hi ha hagut debat a les xarxes contra l’eliminació de la Sofia de la setmana passada –com ja va passar amb l’expulsió de l’Elena– i molt de rebombori al voltant de la figura de l’Alèxia, que la majoria d’espectadors donaven com a guanyadora. Alguns se’n queixaven, perquè preferien una altra de les finalistes o perquè trobaven que la victòria corresponia a algun concursant eliminat, però ho consideraven dat i beneït.
Aquest cop d’efecte, per tant, ha fet augmentar encara més l’alt voltatge d’aquesta última gala, que havia començat amb tres vídeos molt emotius, gravats a Constantí –el poble de l’Alèxia–, Granollers –la població on viu la Jim– i Terrassa –la ciutat de la Carla–, on familiars, amics, exprofessors i veïns de cadascuna de les finalistes participaven en una trobada-performance per expressar la seva admiració i suport per la seva concursant. Han sortit records, anècdotes i paraules de lloança que han fet plorar les tres noies abans de cantar, ja que els han fet veure el seu vídeo just abans d’actuar: un tràngol emocional que ha posat a prova la seva professionalitat per recompondre’s en uns segons i afinar la veu.
Una sorpresa molt organitzada
Mentre es donava temps als espectadors per votar en la primera ronda de la nit ha arribat la sorpresa preparada: l’actuació del jurat, els coaches i els membres del VAR musical, que han recreat fragments d’actuacions dels concursants al llarg de les gales de tota la temporada. La cara d’emoció de cadascun dels joves quan veien la seva feina reinterpretada per les persones que els han estat guiant i avaluant era indescriptible. La coah Paula Malia ha obert foc fent el Superfort de Josmar que fa unes setmanes va fer-se seu la Sofia, però després han vingut, entre d’altres, un No controles de Carol Rovira, un Només tu –la cançó de Pablo Alboran que fa poc va passar per la veu del Carlos– ara en boca d’Elena Gadel i un impactant Per què he plorat?, un dels moments més brillants que ha tingut l’Alèxia en el programa, revisitat per Daniel Anglès.
El comiat a l’Alèxia: “Vas entrar tímida i marxes poderosa”
Després de les primeres votacions, per acomiadar l’Alèxia el jurat li ha adreçat unes paraules. “El teu recorregut potser ha sigut el més emocionant de tots. Vas entrar tímida i insegura i marxes gran, poderosa, trepitjant fort. T’has de sentir guanyadora”, li ha dit Elena Gadel. Ella ha assegurat que se sentia “molt feliç”. “Moltes gràcies, mai podré agrair tot el que sento”, ha afegit. Després s’ha pogut veure l’última actuació de l’Alèxia, ja fora de concurs, amb un Vestida de nit de Sílvia Pérez Cruz per a la qual li havien posat un vestit de gala, aprincesat, blanc i amb llumetes, que no s’esqueia gens amb la peça musical ni el que representa l’artista de Palafrugell que l’ha popularitzat. Tanmateix, ja no tenia gens d’importància.
Segona ronda d’actuacions: Anastacia vs. Miki Núñez
En la segona ronda d’actuacions, la Jim ha defensat la seva versió de I’m outta love, de la potent Anastacia, que li encaixava tant com la rockera Somnis entre boires amb què havia començat la gala.
I la Carla, estirant el xiclet del joc de referències constants a Terrassa, la ciutat de Lildami, membre del jurat, i de Miki Núñez, el presentador, ha cantat Celebrem, del mateix Miki Núñez, i ha estat realment una festa. De fet, Lildami, que ha sigut qui ha pres la paraula al jurat per adreçar-se per última vegada a ella, li ha dit: “Vas entrar com aquella noia que va a una festa i no parla i es pren un ron-cola en un racó i, des de fa unes quantes gales, ets al podi”.
La Jim es tira per terra: “Estic flipant!”
Finalment, ha arribat el moment culminant: la votació final. Hi han participat més de 300.000 espectadors, una dada que Marta Torné ha comunicat en èxtasi. Una vegada més, primer s’han mostrat els percentatges cecs i passats uns instants s’ha posat fi a la incògnita: 59% de vots per a la Jim i 41% per a la Carla. Les reaccions de les dues finalistes han sigut dignes d’estudi: la Carla saltant d’alegria, celebrant la victòria de la seva companya, i la Jim tirant-se a terra i xisclant “estic flipant”, de tal manera que ha fet un gall amb la veu, que en aquell moment no ha pogut controlar gens.
Tercera temporada d”Eufòria’ garantida
I arribem al que dèiem al principi que era l’única cosa que estava escrita aquest divendres a la nit: el contingut del sobre misteriós, que aquest divendres també ha aparegut i ha estat tot el programa esperant que l’obrissin. Quan finalment ho han fet, enmig de la histèria general, amb tots els companys del concurs sobre l’escenari felicitant la Jim, qui ha xisclat aleshores ha sigut Miki Núñez: “Eufòria 3!”, ha cridat llegint l’única paraula i el número escrit al paper que hi havia dins del sobre. No calia gaire cosa més: quedava anunciat oficialment que hi haurà una tercera edició del programa. I la que ha plorat llavors ha sigut Marta Torné.
El final de festa, la cirereta del pastís, ha sigut l’estrena de la cançó de l’estiu de TV3 i Catalunya Ràdio, Jo t’estimo igual, que canten Lildami i la guanyadora d’Eufòria, és a dir la Jim.
