L’Edu va ser un dels grans triomfadors de la primera edició d’Eufòria. El més carismàtic d’aquella fornada ha agradat molt i no fa més que encadenar un hit rere un altre. L’últim single que ha publicat, de fet, s’ha convertit en la quarta cançó en català més sentida a la ràdio d’aquest mes i això no és fàcil d’aconseguir. N’ha parlat a La tarda de Catalunya Ràdio, espai que ha aprofitat per explicar com està vivint tot això i què li estan semblant els nous concursants del programa musical de TV3.
Feliç i orgullós de la feina ben feta, el jove encara no es creu haver arribat tan lluny: “És molt heavy, ara mateix estic en un núvol i no vull baixar-ne perquè estic molt content. És tan fort… A la gent li ha agradat moltíssim i aquest disc està molt ben treballat i curat, la rebuda de l’àlbum ha estat increïble. Darrere d’aquesta idea està l’Adrià Salas de La Pegatina, qui m’ha ajudat moltíssim des del primer moment en què vaig sortir d’Eufòria. Ell m’ha apadrinat i estic molt content d’haver-lo conegut”.
Fa quinze dies va tornar a trepitjar el plató d’Eufòria: “Tot el que em deia el jurat en el seu moment era cert i ho estic treballant. L’altre dia estàvem assajant abans de la gala i una de les ballarines em va dir que em mirava i em veia gran. És xocant tornar-hi com a convidat, estava tan content de veure’m allà una altra vegada. Vaig llevar-me aviat amb el runrún a la panxa com si anés a enfrontar-me jo a la gala. Va ser molt guai retrobar-me amb la gent amb qui he viscut coses tan fortes”.
Què pensa sobre la nova edició? Reconeix que l’està seguint i està content perquè la veu “molt guai“: “M’agrada molt la Jim, crec que té molta força i ha anat creixent moltíssim. Queda molt poc per a la gran final i encara no em crec que ràpid ha passat tot! La Paula té una veu increïble també. Dir qui guanyarà és mullar-me molt, encara que jo crec que la Jim és la meva favorita“. Una sinceritat que els oients han agraït, d’igual manera que han aplaudit l’èxit que està aconseguint.
Edu Esteve parla de l’èxit del disc que acaba de publicar
El missatge que vol transmetre en el seu disc té a veure amb que “sempre s’és a temps de frenar i fer allò que vols”: “De vida només hi ha una i, a vegades, estem treballant o fem alguna cosa que realment ni fu ni fa. Has de fer allò que realment t’apassiona, tinguis l’edat que tinguis has de plantar cara i llençar-t’hi. El que m’agrada és intentar-ho, provar si funciona”. Hi ha hagut una cançó en què s’ha sincerat moltíssim, sobre la mort del pare: “Em donen les gràcies perquè consideren que aquí explico tot el que ells han viscut i no saben expressar en paraules. Perdre una persona tan important en la teva vida i tan ràpidament… S’ha de lluitar perquè ells ho voldrien”
Reconeix que pensa molt en el pas del temps i li dona voltes a què, potser, hauria d’haver dedicat menys temps al bàsquet i més a la formació musical: “Mai és tard per posar-t’hi i ara mateix estic rebent classes de cant i m’estic formant amb cursos online i vídeos de Youtube perquè vull millorar les meves carències. Ara bé, jo trobo a faltar el bàsquet i l’altre dia pensava que trobo a faltar aquesta competició”.
