La Carol Rovira és la coach més estimada d’Eufòria amb molta diferència. El seu nom es converteix en tendència cada divendres a Twitter, el que s’omple d’aplaudiments i missatges tendres cap a la professora d’interpretació. Molts consideren que l’actriu és la gran triomfadora del concurs musical de TV3, tenint en compte que ha aconseguit encara més fans dels que ja tenia gràcies al seu paper a la sèrie Amar es para siempre.
Aquest dijous l’han entrevistat a la secció de La TV és cultura de l’APM, una intervenció en la que ha deixat clar que la televisió és important encara que també pugui ser brossa a vegades. Li han ensenyat alguns trossos de les classes amb els concursants d’Eufòria, el que demostra que els proposa reptes que els fa passar vergonya: “Recordo aquesta classe amb el Pedro, ho va passar molt malament allà pobre”. De fet, reconeix que té la sensació que alguns s’han arribat a enfadar amb ella: “A vegades m’odien… però saben que els estimo molt. A més a més que crec que hi ha un moment en què has de matar figuradament els professors, però sempre amb respecte!”.
La Carol va haver de substituir la Marta Torné en una de les gales, un paper de presentadora que va agradar moltíssim. En aquell programa va patir un gran ensurt en directe, per això, ja que el Miki Nuñez la va espantar i ella no va poder evitar fer un crit. En aquesta entrevista reconeixia que volia venjar-se d’ell des de llavors, el que va acabar fent: “Intentaré agafar-lo desprevingut i pam! Som-hi”, deia tot just abans d’entrar al seu camerino sense avisar i fer un crit que aconseguia espantar-lo. El cantant i presentador català apareixia en antena amb el cor accelerat.
Carol Rovira reivindica l’accent de les Terres de l’Ebre
L’actriu ha aprofitat per lamentar en directe que els habitants de les Terres de l’Ebre estan “una mica oblidats”. Sap que el seu accent és una mica exagerat, encara que no acaba d’entendre per què fa tanta gràcia als barcelonins: “Nosaltres vivim amb normalitat algunes situacions típiques del camp que entenc que us xoquin. La gent d’aquí sou més correctes i allà som més tal com raja. Ara bé, em sorprèn que us faci gràcia la nostra manera de parlar”.
Precisament ha reivindicat que tenen algunes formes dialectals que li agraden molt: “Nosaltres diem rustifaci a la vostra escalivada, diem carnús en compte de xicot i etzibem un manos! molt exagerat quan ens escandalitzem i voldríem dir un mare meva!“.
La seva carrera professional ha estat llarga i exitosa, però deixa clar que ella també ha viscut moments vergonyosos a sobre de l’escenari. En concret recorda una escena en què va quedar-se en blanc: “Jo he fet coses frikis com a actriu, ho reconec. Vaig fer una obra de teatre una mica estranya en què havia de fer gestos exagerats per mostrar que caminava, per exemple. Estava tan concentrada en allò que em vaig bloquejar i vaig oblidar el text que havia de dir… I què vaig fer? Començar a repetir la cosa está muy mal sense parar. Crec que vaig dir aquella frase més de cinquanta vegades”.
