Espartac Peran ha acudit a La tarda de Catalunya Ràdio i ha concedit una entrevista divertida en què ha repassat la seva trajectòria, alhora que també ha explicat a què es dedica actualment. El presentador de Mataró és el director de l’Atrapa’m si pots a TV3, un concurs que està fent una audiència increïble i que durant l’estiu s’emet cada vespre. Per tal de promocionar aquest i altres projectes, ha xerrat amb els presentadors del XL que s’estan ocupant del programa de la Carod durant les vacances. Només començar hi ha hagut un moment molt graciós amb la Juliana Canet, que l’indignava en dir-li que és “com un tiet” per a tots ells: “I puc ser com un cosí, no?“. I ella deia: “Bé, un cosí molt més gran que jo”. L’Espartac ha fet cas omís al dard: “No té res a veure l’edat, hi ha cosins molt més grans també”.
La locutora li ha dit que encara li guarda una mica de rancor perquè va demanar feina en el seu programa Enganxats i mai no li va respondre: “Jo tindria uns 17 anys i et vaig enviar un missatge perquè havia intentat enviar-vos el meu currículum de moltes maneres. Et vaig fer un recital de tot el que havia fet. No vas ni llegir el missatge“. Ell ha reconegut que li sabia greu: “Tinc la sensació que sempre he contestat missatges d’aquest tipus perquè m’imagino a mi de jove quan tenia ganes de treballar a TV3 i Catalunya Ràdio. Trobaria una falta de respecte que no em contestessin i em sap molt de greu que aquest missatge m’hagués passat per alt”.
L’Espartac ha reconegut que volia ser presentador des dels 10 anys: “Veia TV3 i m’emocionava en imaginar-me que algun dia podria treballar-hi. Si tota la vida has estat somiant una cosa, està bé recordar que vas fer-ho perquè la vida passa. Hi ha dies en què sento que em fa mandra anar a treballar i em forço a recordar aquell Espartat petit que tenia ganes d’entrar aquí. Això fa que em costi menys entrar a treballar”. Ell va entrar a TV3 per fer pràctiques durant sis mesos: “El dia que van acabar aquelles pràctiques, recordo que vaig entrar al cotxe i vaig començar a plorar amb llàgrimes d’amor perquè s’havia acabat. Em feia tanta il·lusió haver-hi entrat… Va ser molt intensa aquella època amb l’Helena García Melero, amb qui ens vam fer amics de seguida. Va passar un temps i van convocar oposicions, quan vaig presentar-m’hi”.
Quan l’Espartac feia el trànsit, sense tenir-ne ni idea de les carreteres, el va sorprendre que tothom li preguntés al respecte com si fos un especialista: “Va haver-hi molta gent, i em va costar treure’m l’etiqueta, que es creia que era Mosso d’Esquadra o de la Guàrdia Urbana perquè feia el trànsit. També hi ha hagut gent que m’ha preguntat pel temps en confondre temps i trànsit”.
El presentador recorda els primers programes que va fer a TV3
Ja fa molts anys que va presentar El Bocamoll, un concurs que va començar el 2007 en què creu que experimentava exactament el mateix que sent ara el Llucià Ferrer a l’Atrapa’m: “Tu fas un concurs pensant que és per a grans, però molts nanos i gent jove el veia. Em sentia personatge del Super3 perquè m’aturaven molts nens. Connectes amb els concursos aquests tan blancs. Tinc molta militància en el català i crec que si tot ho fas des de la normalitat, tot és més normal. Crec que el català l’hem de defensar sempre perquè no es perdi, però crec que en cap cas no està en un moment de perdre’s. A vegades ens ho creiem perquè som molt catastrofistes. Si ens diuen que està a l’UCI deu ser per alguna cosa, però estic convençut que no és tan greu. El que passa és que no hem de deixar la militància”.
El 2009 va posar-se al capdavant de Divendres amb el Xavi Coral: “Crec que és el pitjor nom que s’ha escollit mai per a un programa perquè despista molt. Necessitàvem molta a gent del carrer, qui no entenia que els diguéssim que dimarts seríem a Solsona fent un programa quan ens dèiem Divendres. Vull reivindicar tot el que va fer aquest programa per al país durant vuit anys, crec que mai més cap programa ha fet res similar i és fort. M’allunyo del meu ego, només dic que viure amb la societat amb aquesta intensitat… Fèiem molt bona televisió enmig d’una plaça i allò és molt fort perquè et pot passar qualsevol cosa i mai no va passar res greu. Era una manera de fer televisió molt neta perquè treballàvem amb gent real, era molt bonic. Fèiem territori i TV3 no ho ha de deixar de fer”.
Espartac Peran opina sobre la imitació que feien d’ell al Polònia
Li han ensenyat una imitació antiga que havien fet d’ell al Polònia: “Per mi el Xavi era un presentador imitat com a presentador i ja està. Ara bé, a mi em van estripar de tal manera que era de tot menys jo. Crec que a tothom li pot fer gràcia que l’imitin al Polònia, però imagineu-vos al sofà de casa i veure que t’estan imitant a la televisió com si estiguessis boig, com si fossis homosexual i amb una frase que repetien sense parar, el Petons i petons. Aquell va ser un any… La gent jove ho veia i quan jo anava pel carrer una mica trist i sentia que em deien allò de Petons petons no acabava de fer gràcia. Que t’imitin, de vegades, costa una mica”.
“Hi ha imitacions i imitacions, però si t’insulten doncs no està tan bé. És diferent que et diguin guapo a què et facin quedar com un ximple. Admiració absoluta cap al programa, però que t’imitin d’una manera o d’una altra és molt diferent. Mai no vaig trucar per dir que no m’agradava, però sé que el Xavi va trucar el Toni Soler per dir-li que jo ho passava malament i li va dir que era normal“, afegeix.
L’Espartac ara està centrat en L’Atrapa’m si pots, un programa que arribarà la tardor vinent amb proves retocades i un plató nou: “Aquest és un bon concurs i el Llucià Ferrer és una bèstia, perquè fer un concurs és de les coses més difícils: “Els catalans som d’una manera en què la gent no es mou, no riuen… Hi ha silenci al plató, sembla un cementiri perquè els concursants no volen fer el ridícul. La batalla que fa per intentar animar el plató no la sap ningú”, ha explicat.
Què vol fer després? Diu que té ganes de tornar a tenir contacte amb la gent i no descarta tornar a presentar un programa: “M’he dedicat a presentar i potser em torneu a veure a televisió“.
