Dilluns a la nit és nit de Crims a TV3. La tercera temporada del programa de Carles Porta està enganxant els teleespectadors en massa, el que demostren les boníssimes xifres d’audiència que arrossega. La setmana passada van fer un boníssim 27,6%, el que ara ha baixat fins a un 24,1% igual de bo. Masterchef continua sense apropar-s’hi, ja que va tornar a ser la segona opció de la nit amb el 10,8% de quota de pantalla.
Era el torn de la primera part del crim de la noia de Portbou, un cas ple d’incògnites que han dividit en dos capítols per tal d’analitzar en profunditat per què no va identificar-se la noia fins 32 anys després. TV3 va proposar una col·laboració a un programa austríac que es dedica a casos no resolts, que va emetre el capítol sobre el cas el passat mes d’abril. Només uns dies després, l’equip del Carles Porta va rebre un missatge en què els deien que finalment havien identificat la noia.
Primer episodi del cas de la noia de Portbou
En aquesta primera entrega, s’han centrat a contextualitzar la investigació del 1990 que va començar amb la troballa del cadàver d’una jove penjat d’un pi al costat del cementiri. No duia cap document a sobre per poder identificar-la i tampoc cap amic o familiar havia reclamat la seva desaparició.
A primera vista, tot indicava que era un suïcidi perquè la noia estava penjada i sense senyals de violència. Només 50 metres més enllà hi ha una tenda de campanya en la que hi ha uns joves austríacs dormint, els qui diuen no saber-ne res i desapareixen del mapa perquè la policia els deixa marxar sense investigar-los.
La investigació va acabar en un punt mort i van traslladar les seves restes a una fossa comuna, d’on la traurien onze anys després per aprofitar les noves tècniques d’ADN per poder identificar-la. Tampoc no va donar resultat, encara que Crims va aconseguir unes declaracions del doctor Lacaci en què deixava clar que aquell tipus de penjament era impossible i que creia que l’havien penjat adormida.
La Guàrdia Civil, en evidència després de l’anàlisi de Crims
El capítol va analitzar com havia anat la investigació, la que va estar plena d’errors. La Guàrdia Civil ha quedat en evidència després d’aquest primer episodi, en què diversos periodistes que van seguir el cas conclouen que les coses no es van fer gens bé: “L’interrogatori que fan als nois austríacs, els qui estaven en una tenda de campanya tot just al costat del cadàver, va ser sorprenent. Es va quedar curt, ja que només els van escorcollar les motxilles. No se’ls va fer un seguiment i tampoc no se’ls va pressionar”.
Molts teleespectadors han arribat a la mateixa conclusió, que la investigació va tenir llacunes greus que van impedir que es pogués resoldre el crim. Molts s’han preguntat com és possible que no es qüestionessin si havia estat un assassinat: “La llei del mínim esforç“, “Han fet més dos policies retirats d’Alemanya i d’Àustria en un any que la Guàrdia Civil en 30” o “Pot ser que tinguem el cos de policia més inútil de tota Europa? Cada vegada que surt la Guàrdia Civil a Crims saps que la faran grossa. A sobre ni tan sols són capaços d’assumir que s’han equivocat” són algunes de les crítiques que els han dedicat.
10 
