La Unitat Catalana d’Estiu, la UCE, entra de ple a la seva maduresa. El que alguns anomenen el Joan Gamper de la política catalana, o del catalanisme polític entès en la seva dimensió més gran. Enguany celebra la seva 55ena edició i, com sempre, a Prada (El Conflent) una de les capitals de la Catalunya Nord que en temps del franquisme va acollir l’esdeveniment. De tota manera, ja fa cinc anys, que se celebra una versió de butxaca a principis de juliol a Manresa, el Bages. La UCE és la gran universitat del catalanisme i de tots els Països Catalans, des de tots els parers, accents i caràcters. Un redòs on es troben totes les varietats dialectals del català i, per tant, les diferents maneres que hi ha de veure el món des del Principat, des d’Andorra, l’Alguer, el País Valencià, les Illes o la Franja.
L’edició de 2023, però, porta un element de recuperació, i és la participació més agosarada d’ERC, que fins a l’edició passada, arrossegava els peus a participar-hi en entendre que era un quarter ideològic del sector més dur de Junts per Catalunya. Una percepció més que una realitat que, finalment, ha fet entendre als republicans que no poden perdre veu ni pistonada, en un escenari que dibuixa, esbossa, debat i defineix el curs polític del catalanisme i l’independentisme. D’aquí que la lliçó inaugural vagi a càrrec del president d’ERC i exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. Una lliçó amb força ganxo amb el benentès que exposarà la seva visió històrica sobre els exilis dels presidents Lluís Companys, Josep Irla o Josep Tarradellas.
L’edició d’enguany coincideix en un moment on l’independentisme té la clau de la governabilitat de l’Estat espanyol. A més, aquest any a Sant Miquel de Cuixart, cinc presidents de la Generalitat retran homenatge al Pau Casals. Un acte que reunirà, en principi, Pere Aragonès, Jordi Pujol, José Montilla, Quim Torra i Carles Puigdemont. També hi seran presents consellers de Govern com Quim Nadal, Gemma Ubasart, Manuel Balcells o Meritxell Serret.
Actes i cursos
La UCE té cada dia dos actes centrals que abasten des de la política, la societat, la cultura o l’ecologia. En aquesta 55ena edició, a més de lliçó inaugural també entra al programa una classe magistral sobre Llengua i Església, aprofitant els 20 anys de la mort del bisbe de Menorca i Solsona Antoni Deig. Els debats també inclouen una de les qüestions claus de l’actualitat des de fa anys i més ara amb la nova estratègia judicial de l’Estat contra el sistema d’immersió així s’ha programat l’acte “El català a l’escola: situació i futur immediat” i “Pompeu Fabra i la unitat de la llengua. Als 75 anys de la seva mort” o el “50 anys del manifest de Prada: «El català, llengua d’expressió científica» (1973-2023).
La internacionalització independentista recau enguany en el “cas grenlandès i l’estatalitat danesa”, a càrrec de Pele Broberg (diputat al Parlament de Grenlàndia), i presentat per Anna Arqué, responsable i portaveu de la International Commission of European Citizens. El municipalisme i la construcció del país amb alcaldes d’arreu dels Països Catalans, els quaranta anys dels Estatuts de les Illes i del País Valencià, la relació entre la universitat i la Unió Europea amb el conseller Nadal, o un debat amb els presidents d’Òmnium i l’ANC, i Josep Maria Ganyet i l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa sobre el “Catalangate” qualificat de “persecució política”. El premi Canigó 2023 serà lliurat a Josefina Salord.
Les jornades universitàries també compten amb un homenatge al dramaturg Ambrosi Carrion (Sant Gervasi de Cassoles 1888 – Cornellà de Conflent 1973), una “Recordança de Joan Alegret i Llorens (1941-2021)”, o bé “L’horitzó dels Països Catalans al segle XXI. Com ha de ser el nou Congrés de Cultura Catalana?”. Així com cursos de dret, història, imatge, cançó, cultura occitana, natura, medicina, sociologia o filosofia.
