El servei de Rodalies té un problema: falten maquinistes catalans i el que venen de fora demanen constantment retornar als seus territoris. Sumats a l’allau de jubilacions –encara hi ha uns quants militars en plantilla– i a les noves incorporacions, aquests trasllats generen una rotació constant de conductors que té més efectes a Catalunya que a qualsevol altre punt de l’estat. La residència de maquinistes de Barcelona renova cada any centenars de persones; més de dues-centes, segons els sindicats. Una sentència de l’Audiència Nacional havia paralitzat aquest procediment de trasllats de maquinistes de Renfe, cosa que amenaçava de generar un embut difícil de gestionar. En tot cas, un acord amb el comitè d’empresa de Renfe permetrà engegar novament el procés i rebaixar el conat de crisi.
La principal crítica sindical al procediment ara en modificació, que l’organització Alferro va dur als tribunals, era que els maquinistes havien de triar la localitat on volien el trasllat sense saber quantes places hi havia disponibles. En aquest procés, l’antiguitat és clau per a l’assignació definitiva, de manera que els menys veterans tenien poques possibilitats d’anar a parar a la destinació desitjada si era petita. Un cordovès sense experiència que treballa a Rodalies podria preferir apostar per Sevilla –ciutat més gran i possiblement amb més places– que la seva Còrdova natal per tenir més opcions de canvi i estar més a prop de casa. I per fer aquesta tria necessita saber quantes places hi ha a cada lloc. Aquest cas hipotètic, apunten els sindicats, serveix per entendre per què van portar el procediment a l’Audiència Nacional.
El concurs de trasllats es fa anualment i, fins ara, renunciar a la plaça assignada era perjudicial de cara a futures convocatòries. La nova regulació de Renfe permetrà als maquinistes escollir entre la primera o la segona opció –sempre que hi hagi plaça– o renunciar-hi sense que això suposi una paralització. L’acord ha estat ratificat per CCOO, UGT, CGT i SF i el SEMAF, sindicat majoritari, que remarca que, d’aquesta forma, “es respecten les expectatives de qui ja han participat en el procés i s’evita un perjudici que s’hauria suposat endarrerir durant molts mesos el trasllat de nombrosos maquinistes a la residència elegida”
En un comunicat, CCOO defensa que els canvis eliminen el càstig de forma “excepcional” mentre es troba una nova manera més àgil i eficaç de fer les assignacions. Mantenir la paràlisi “hauria suposat un greu perjudici tant per al personal que espera obtenir un nou destí com per a les persones becàries de nou ingrés”, apunten en l’escrit. A Catalunya, uns 200 maquinistes nous han de començar a operar l’any vinent i, per fer-ho, ha d’haver-hi places lliures, explica el sindicat.
Però Alferro, sindicat impulsor de la demanda, critica l’acord, que titlla directament de “vergonyós”. La nova norma no identifica les places abans que l’empresa rebi les sol·licituds, tal com demanaven abans de la demanda, i oculta la identitat dels participants, es queixa en un comunicat.
Canvis en el nou conveni
Les organitzacions han acordat en l’últim conveni –signat la setmana passada– la necessitat de crear un nou mecanisme de mobilitat més “dinàmic” que serveixi per solucionar la manca de transparència d’aquest procés. Renfe al·legava als sindicats que pot saber quantes jubilacions hi haurà, però no quants maquinistes demanaran canvi, cosa que impedeix elaborar un llistat concret de quantes places lliures hi haurà a cada localitat. Aquest llistat dinàmic, que seria permanent, hauria de permetre saber en tot moment, abans d’iniciar el procés, quantes persones apostaran pel canvi. “Cap treballador podrà formar-se una idea clara de les possibilitats reals d’obtenir un destí desitjat”, insisteix l’organització.
