“Ara trigo més de dues hores per arribar a Barcelona, mentre que abans amb poc més de 45 minuts ja hi podia ser”. Aquesta és la nova realitat amb la qual conviu cada dia en Marc, un jove de la Garriga afectat per les obres de desdoblament de la línia R3 de Rodalies. Tot i que la línia que va des de Barcelona fins a Puigcerdà, passant per Vic i Ripoll, està en funcionament, hi ha un tram que s’ha de fer per carretera. Entre la parada de Mollet-Santa Rosa i la parada del Figaró, els trens no hi circulen des del passat dijous 12 d’octubre, i no hi podran circular fins a principis de l’any vinent, és a dir, les estacions de Parets del Vallès, Granollers-Canovelles, les Franqueses del Vallès i la Garriga estan fora de servei durant tres mesos. Per tal de cobrir les necessitats dels usuaris i mantenir la línia en actiu, Renfe ha implementat un servei de transport alternatiu per carretera.
Les obres responen a una millora de la infraestructura llargament reivindicada des de Catalunya i sempre ajornada per l’Estat. De fet, aquesta manca d’inversió històrica és una de les raons que han portat el Govern de la Generalitat a reclamar el traspàs integral de Rodalies, que ERC i el PSOE han anunciat aquesta setmana com a pacte de cara a la investidura de Pedro Sánchez. Malgrat que hi ha lletra petita per anar desgranant i que algunes veus alerten del perill que sigui un regal enverinat –cosa que la conselleria de Territori nega–, si Sánchez aconsegueix també el sí de Junts, arriba a la presidència i l’acord s’executa, pot implicar un canvi important en la vida dels usuaris de Rodalies. De moment, però, continuen patint les incidències i, a més a més, les obres.
Els treballs de desdoblament de l’R3 han de servir perquè la línia sigui més eficient, però ara mateix el principal problema del dia a dia amb les obres és que cal cobrir el tram per carretera. Això suposa habilitar molts autocars que permetin acollir tothom que viatja amb tren habitualment i, segons Renfe, no és fàcil.
Si l’autobús va massa ple, acabaràs perdent el tren
El cas és que en Marc surt cada dia pocs minuts abans de les 7 del matí per anar a la universitat, tot i que no té classe fins força més tard. Arran de les obres, ha d’anar a buscar l’autobús especial que ha habilitat Renfe per anar fins a Mollet del Vallès i, un cop allà, fer transbord per agafar el tren que el porta fins a Barcelona: “Si et trobes l’autobús ple de bon matí i no hi pots pujar ja vas tard a tot, perquè després ja no pots agafar el tren previst i tot es complica”, comenta mentre espera pacientment a la parada de bus, i afegeix que és una situació que ha viscut “força vegades”. La història d’en Marc és la mateixa que viuen centenars de persones cada dia. El principal problema que relaten són les aglomeracions que es generen durant les primeres hores del dia i la falta d’informació dels operaris, cosa que, segons expliquen, converteix el viatge en una odissea.
La parada d’autobús de Mollet s’ha habilitat en un descampat a 500 metres de l’estació de tren, travessant les vies. Quan el tren arriba a l’estació, automàticament s’obren les portes i un treballador de Renfe puja a revisar que cap persona despistada es quedi dins del vagó a l’espera que el tren recuperi la marxa. Ja a l’andana, una altra persona t’indica el camí per arribar fins a l’estació provisional d’autobusos, que està a uns 5 minuts caminant, aproximadament. A l’estació hi ha dos autobusos: una llançadora que fa tot el tram afectat per carretera, sense parades, i un altre autocar que s’atura a totes les estacions que s’han quedat sense tren. “El primer dia d’obres va ser un autèntic caos. Ningú ens sabia indicar quin bus havíem d’agafar, les cues eren molt llargues i desorganitzades”, comenta a El Món la Núria, una passatgera que cada dia fa el recorregut des de Centelles fins a Barcelona.
Compliment irregular de la freqüència dels autobusos
El dispositiu que ha activat Renfe per cobrir les obres per carretera arrenca a les 5.00 hores del matí i es manté fins a les 1.15 hores de la matinada, és a dir, cobreix pràcticament tot el dia. Segons les previsions, surt un autobús cada mitja hora, però la realitat no és aquesta. Alguns passatgers relaten que els horaris es compleixen al matí, però a mesura que passen les hores la freqüència promesa no acaba de complir-se: “Suposo que el trànsit fa que tot vagi més lent i els horaris s’encavalquin”, especulen els passatgers.
Interpel·lats per aquest diari, els portaveus de Renfe asseguren que entenen les queixes dels usuaris, però defensen que la companyia treballa per adaptar-se a la nova situació de les obres i fer els trajectes tan senzills com sigui possible per a tothom: “Hem de tenir en compte que moure’s per carretera sempre és més lent que amb tren”, argumenten, referint-se al cas concret de les carreteres que connecten els diversos pobles que s’han quedat sense servei.
Ara bé, per altra banda, a tots aquests factors també s’hi suma l’elevat nombre d’incidències que afecten Rodalies. Sense anar més lluny, el passat divendres 27 d’octubre una avaria a la catenària va tallar el servei de l’R3 entre Ripoll i Ribes de Freser durant més de 6 hores. Així doncs, per molt que el servei de transport alternatiu funcioni de la manera prevista, altres factors poden complicar els trajectes.
La paradoxa de Rodalies
L’elevat nombre d’incidents que es registren anualment al servei de trens han portat la tensió i el malestar de la població catalana amb Rodalies fins a l’extrem, fins a arribar al pacte polític d’aquesta setmana, que encara no s’ha executat. Des de fa mesos, mentre la Generalitat reclamava el control integral del servei, des de Madrid demanaven “cooperació” entre administracions i defensaven la inversió actual. De fet, durant l’acte de commemoració del 175è aniversari del primer tren de l’estat espanyol, el Barcelona-Mataró, la consellera de Territori, Ester Capella, va intercanviar retrets amb el secretari d’Estat de Transports i Mobilitat, David Lucas, pel desacord sobre Rodalies. Tot i que tots dos coincidien en la necessitat de “millorar”, no acabaven de posar-se d’acord sobre com fer-ho.
En aquest context de crispació, ara que s’estan duent a terme unes obres per millorar el funcionament de l’R3 els usuaris continuen indignats. “La gent ha d’entendre que fer obres té unes conseqüències”, argumenten des de Rodalies. Però per a la plataforma Perquè No Ens Fotin el Tren, el sistema alternatiu que han aplicat és completament insuficient: “Els horaris no es compleixen i això dificulta molt els enllaços”, comenta el portaveu, Daniel Pi, que afegeix que l’autobús “triga dues hores per fer 30 quilòmetres”. Una durada que titlla de “lamentable”.
