• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

Junts per Catalunya ha portat al Parlament de Catalunya la crisi viària i de seguretat viscuda a la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). El grup parlamentari ha registrat una bateria de preguntes escrites adreçades al Govern per exigir respostes sobre les causes, el manteniment i les responsabilitats derivades dels dos despreniments registrats al sostre del túnel de Gornal, a l’Hospitalet de Llobregat, succeïts el 20 i el 27 d’octubre de 2026. Davant la pèrdua de confiança en la xarxa ferroviària del país, fonts de Junts assenyalen a El Món que calen “explicacions i garanties”. “Els catalans necessiten recuperar la confiança en el transport públic” i, per això, demanen al Govern “transparència, assumir responsabilitats i invertir en el manteniment de les infraestructures”.

La diputada Montse Ortiz signa la iniciativa parlamentària, que posa el focus en la gravetat d’una incidència que va obligar a interrompre la circulació per una de les vies del tram afectat. El primer despreniment, produït el passat 20 d’octubre, va alterar profundament el servei de les línies R5, R6, S3 i S8, provocant reduccions de freqüències i modificacions en els recorreguts habituals. Segons detalla el text de la pregunta, la incidència va tenir lloc en un punt on conflueixen infraestructures d’FGC i Adif, fet que va mobilitzar tècnics de totes dues companyies.

Dubtes sobre l’eficàcia de les inspeccions i la seguretat

El nucli de la fiscalització de Junts rau en la reiteració dels fets, ja que només un dia després que es restablís completament la circulació, el 27 d’octubre, es va produir un segon despreniment a la mateixa zona. Davant d’això, la formació interpel·la directament l’executiu català perquè aclareixi quines inspeccions tècniques, actuacions de manteniment i treballs de conservació s’havien dut a terme durant els darrers cinc anys en aquest tram del túnel de Gornal.

Salvador Vergés, portaveu de Junts al Parlament, i Mònica Sales, presidenta del grup parlamentari / ACN
Salvador Vergés, portaveu de Junts al Parlament, i Mònica Sales, presidenta del grup parlamentari / ACN

“Com és possible que després del primer despreniment, de dies de servei alterat i de les inspeccions realitzades, s’hagi produït un nou despreniment?”, assenyala textualment la petició registrada al Parlament. “És especialment preocupant que, després de dies d’inspeccions i reparacions, es restableixi el servei i l’endemà es produeixi un segon despreniment”, adverteixen les fonts juntaires. En aquesta línia, el grup vol saber si s’ha posat en perill la seguretat dels usuaris tant en el període previ al 20 d’octubre com un cop restablert el servei el 26 d’octubre.

Depuració de responsabilitats i protecció de l’entorn urbà

La iniciativa de Junts també demana un desglossament detallat dels costos, de les tasques de reparació efectuades entre el 20 i el 26 d’octubre, i de les intervencions previstes de cara al futur, especificant quina administració o empresa pública assumeix el finançament de cada actuació. Així mateix, s’exigeix saber si s’han determinat possibles responsabilitats i quina entitat pública és la titular de la competència de manteniment i seguretat en aquest punt concret. Davant això, les fonts de Junts remarquen que s’aclareixi “què ha passat, per què ha passat i qui n’és responsable” i critiquen que, en comptes de donar explicacions, “veiem una disputa entre administracions per les responsabilitats, mentre milers de catalans continuen patint les conseqüències”.

Finalment, la qüestió parlamentària posa l’accent en l’impacte sobre el teixit urbà i la mobilitat ciutadana. El text sol·licita informació sobre els estudis tècnics fets per avaluar l’estabilitat i la seguretat dels edificis de l’entorn, recordant explícitament els antecedents d’esvorancs produïts a la zona de Bellvitge-Gornal durant la construcció de l’alta velocitat (AVE). Alhora, es demana un detall de les mesures de transport alternatiu habilitades pel Govern per pal·liar l’afectació als viatgers.

Comparteix

Icona de pantalla completa