El transport separa els estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en dos grups que viuen en dues realitats paral·leles: els que hi van amb Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i els que agafen Rodalies. La puntualitat del primer servei contrasta amb els retards i tota mena d’incidències del segon. Especialment en hora punta, en què l’estació es col·lapsa i s’hi forma un cul d’ampolla que indigna els usuaris. “Una gran majoria, potser un 80% dels passatgers de l’R8, són estudiants. I això forma aglomeracions a les andanes a primera hora del matí, abans de començar les classes. És urgent que s’incrementin les freqüències de tren”, comenta l’Adam Jiménez, estudiant i representant de la plataforma R8 Existeix.
L’estació de Rodalies queda als afores de la universitat i els estudiants han d’agafar uns busos interns de la UAB que els traslladen a les facultats en trajectes que no duren més de cinc minuts, en la majoria dels casos. “La universitat fa el que pot i adapta les freqüències dels busos a la demanda de cada moment”, argumenta Jiménez, “però si no hi ha més trens, tots els estudiants s’acumulen i la UAB no dona l’abast”. A les aglomeracions que hi ha dins dels trens –la majoria d’ells curts, de només tres vagons–, els estudiants han de sumar la cua que es forma per sortir de les andanes i el temps d’espera per agafar el bus intern.
Aquesta setmana, Renfe ha incorporat un tren de reforç de l’R8 entre Granollers i Cerdanyola-Universitat de dilluns a divendres. Un reforç que surt de Granollers a les 7.21 hores i arriba a la universitat a les 7.39 hores. Tot plegat, comptant que no hi ha retards pel camí. La decisió arriba també després de la pressió dels ajuntaments de Granollers, Montmeló, Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Cugat, Rubí, Castellbisbal i Martorell, quatre dels quals, governats per alcaldes socialistes, dos amb majoria absoluta. Els municipis van adreçar una carta conjunta a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, per demanar un augment de la freqüència dels trens de l’R8.
“És difícil fer-ho pitjor”
“Celebrem la voluntat de donar un millor servei a l’R8, però considerem que això fa molt curt”, conclou Jiménez, crític amb com s’ha gestionat la decisió. “No hem tingut cap influència en la tria de l’horari. És difícil haver-ho fet pitjor que com ho han fet”, etziba l’activista. “El tren de reforç ha circulat des de dilluns, però no han avisat que el posarien, ni a la UAB ni a nosaltres ni a ningú. L’únic positiu és que és un tren més llarg que l’habitual de l’R8 i potser agafa algunes persones perquè el següent no vagi tan ple”, conclou.
A curt termini, l’objectiu de la plataforma d’afectats és replantejar els horaris d’aquest nou tren. Més a llarg termini, la intenció és que hi hagi dos trens per hora, un cada 30 minuts. Amb aquest objectiu han recollit firmes i han presentat un escrit a la síndica de greuges de la UAB. “Com acostuma a passar, la UAB no n’ha sigut coneixedora fins que el tren estava en funcionament”, apunta la resposta de la universitat sobre aquest reforç. Entre les millores que tant Renfe com la Generalitat han comunicat a la universitat hi ha l’increment de freqüència de l’R8 a dos trens per hora. “La decisió està presa i s’està a l’espera de trobar el finançament de forma estable”, apunta en aquest sentit la síndica.
Els estudiants, alguns presents a la plataforma R8 Existeix, traslladaran en la pròxima reunió de seguiment amb l’administració la necessitat de replantejar aquest tren i de posar alhora una data per a l’augment de freqüència. Ho faran els pròxims dies, en una de les reunions periòdiques que les plataformes d’usuaris de Rodalies mantenen amb el Govern i Renfe des de l’accident de Gelida. En el cas de l’R8, els integrants de la plataforma s’havien centrat per ara a demanar que la línia sigui “més puntual” i a exigir el compliment “de les obres pendents”.
Les plataformes van deixar d’anar a aquestes reunions, de caràcter setmanal, perquè van concloure que res del que s’hi parlava servia per a res i que eren una pèrdua de temps, segons assegura Adam Jiménez en conversa amb El Món. Després de superar moments crítics, les reunions tornen a produir-se i, els pròxims passos, els afectats se centraran en l’increment de freqüències.
