El Govern atribueix a un impediment tècnic i a la burocràcia europea el fet de no utilitzar la denominació en català de l’estació de Cervera de la Marenda de la línia R11 –es fa servir el topònim francés Cerbère– als canals informatius de Rodalies de Catalunya. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha justificat que aquesta situació respon a una “realitat cronològica i tècnica” de les bases de dades d’Adif i de l’Agència Ferroviària Europea (ERA), descartant cap mena de “duplicitat de criteris” respecte a altres estacions de la Catalunya Nord com la Tor de Querol – Enveig, on sí que es fa servir el topònim català.
La resposta del departament que encapçala Paneque arriba després d’una bateria de preguntes formulada pel diputat de la CUP Dani Cornellà, que va demanar explicacions al Govern sobre per què s’al·legaven restriccions d’interoperabilitat per al cas de Cervera de la Marenda, mentre que l’estació de la Tor de Querol – Enveig figura normalment en català des de fa dècades en els plànols, fulls d’horaris i sistemes comercials del servei ferroviari català. Les explicacions de Paneque, a més, s’emmarquen en el mandat parlamentari previ d’una proposta de resolució aprovada el novembre del 2025.
Concretament, la Comissió de Territori i Habitatge va aprovar un text de la CUP que instava la Generalitat a actualitzar la denominació en català de l’estació de Cervera de la Marenda en tots els canals informatius del Govern i de Rodalies de Catalunya. Fonts de la CUP han explicat a El Món que dona la consellera són “excuses” i qualifiquen la resposta d'”una mica vergonyosa”. “El que et queda clar en la resposta és que ho pots arreglar”, subratlles les mateixes fonts que critiquen la inacció de Paneque sobre aquesta qüestió.
Diferència cronològica i normativa europea
Malgrat això, la consellera Paneque explica que “el registre ‘La Tor de Querol – Enveig’ es va introduir i consolidar als plànols i sistemes comercials de Renfe entre 1988 i 1989, arran dels acords de normalització toponímica d’aquella dècada”. En aquell moment, el procés es va executar al redut dels acords de normalització toponímica d’aquella dècada, quan encara no existien les exigències tècniques d’interoperabilitat unificades a escala europea. Per contra, el procés de modificació toponímica per a Cervera de la Marenda és molt més recent i, segons la consellera, “ja està estrictament sotmès al Reglament (UE) núm. 454/2011 (TAP-TSI) de l’Agència Ferroviària Europea (ERA)”. Segons l’Executiu, aquest marc normatiu impedeix que Adif, l’ens gestor de les infraestructures ferroviàries, faci cap canvi de nom de manera unilateral sense un procediment europeu previ. Una resposta que ja va en l’informe de control de compliment de la resolució, on va deixar clar que “l’ens gestor de les infraestructures no pot canviar la denominació de l’estació de manera unilateral”.
Compromís d’estudiar alternatives amb l’operadora
Malgrat l’argumentació jurídica que fa l’executiu de Salvador Illa, Sívia Paneque ha deixat la porta oberta a buscar vies d’adaptació en els suports propis per donar compliment al mandat de la comissió. Sense aclarir si ja ha instat Adif a fer els tràmits per poder fer servir el topònim català, la consellera es limita a manifestar que “el Govern estudiarà, conjuntament amb l’operadora, els canals d’informació de Rodalies de Catalunya perquè es pugui emprar la denominació de Cervera de la Marenda”.
Però aquesta situació no és nova. En l’anterior legislatura, l‘aleshores consellera de Territori, Ester Capella, va defensar que es feia servir el topònim francès a Rodalies per evitar “confusions”. “Els motius pels quals es va decidir utilitzar el topònim Cerbère, en francès, és degut al fet que en el seu moment es va valorar emprar aquesta denominació per evitar la confusió de la ciutadania amb l’estació de Cervera de l’R12″, va respondre a la formació anticapitalista.
