La B-40, o el Quart Cinturó o la ronda del Vallès, era una de les exigències del PSC que han permès desencallar els pressupostos de la Generalitat per al 2023. Un projecte que es va dissenyar fa 60 anys i de la qual només se n’han construït alguns trams per falta de consens entre el Govern i l’executiu espanyol o per les reclamacions del moviment ecologista. El debat s’ha intensificat en les últimes setmanes i se centra, sobretot, en l’anomenada ronda Nord, uns 10 quilòmetres de carretera que haurien d’unir Terrassa i Sabadell. Es tracta d’una reivindicació històrica de les dues capitals del Vallès. Les veus sobre aquesta infraestructura es divideixen entre els que en defensen els seus beneficis i els que fa dècades que estan en peu de guerra perquè no es faci realitat.
Una obra polèmica i a mitges des de fa dècades
La B-40, que té com a objectiu millorar el model de mobilitat, s’ha convertit en la carretera inacabada i que arrossega molta polèmica. El portaveu de la campanya contra el Quart Cinturó, que va promoure ADENC fa 30 anys, Manel Cunill, recorda que aquesta macroinfraestructura es va dissenyar als anys 60 quan pensaven que la regió metropolitana de Barcelona seria, avui dia, “de més d’11 milions de persones” i, per això, considera que cal una revisió de la proposta. La idea era que, un cop acabada, la B-40 unís Sant Sadurní d’Anoia, Abrera, Terrassa, Sabadell i Granollers. Sobre el pacte entre Govern i socialistes, Cunill ha assegurat que els sorprèn que, “en el marc dels pressupostos, es discuteixi una infraestructura que no depèn de la Generalitat”.
En tots aquests anys, però, només s’han construït alguns trams. Concretament, del que ha d’unir Terrassa i Abrera hi ha en funcionament -des de juny de 2010- un tram entre Abrera i Olesa de Montserrat i un altre entre Viladecavalls i Terrassa. La via que ha d’unir Olesa i Viladecavalls està en obres. Pel que fa al tram entre Sabadell i Granollers, està descartat.
El 2019, Sabadell, Terrassa i Castellar van demanar la construcció de la ronda Nord perquè els vehicles que venen de Castellar no hagin de travessar Sabadell per poder agafar la C-58 i, així, poder treure el transport de mercaderies del centre de la capital del Vallès Occidental i descongestionar-lo. Abans que Junts abandonés el Govern, quan disposava de la conselleria de Territori, l’executiu va pactar amb el Ministeri de Foment que el govern espanyol dotaria pressupostàriament l’execució de l’obra, però permetria que la Generalitat s’encarregués del disseny i l’execució. A més, comptaven amb el suport dels ajuntaments dels municipis afectats. Aquesta decisió, però, va fer marxa enrere quan ERC assoleix el Govern en solitari. Des d’aleshores, els republicans s’havien oposat a les obres d’aquesta infraestructura, principalment, per motius mediambientals.
“Les infraestructures són decisions que s’han d’intentar prendre”, explica el president de PIMEC Vallès Occidental, Xavier Pujol, que també remarca que “la solució mai acontentarà a tothom”. Pujol defensa que es faci un debat i s’escoltin totes les veus i remarca que no volen “fomentar el transport privat en detriment del públic i que tot siguin carreteres que es col·lapsin com està passant amb l’AP-7”. Posa èmfasi en el fet que fa 60 anys que “s’està parlant” del Quart Cinturó i que, amb els anys, les propostes s’han anat “adequant” al moment i recorda que en aquesta legislatura, el Parlament va aprovar el Pla específic de mobilitat del Vallès. El president de PIMEC Vallès Occidental espera que “d’aquí a 40 anys no en continuem parlant perquè no s’ha trobat la solució adequada”.
Pujol explica que per Sabadell “passen més de 50.000 vehicles” i ho fan “per un traçat que satura les vies i provoca contaminació acústica”. Per això, des de PIMEC, que entenen “que hi hagi discrepàncies”, estan convençuts que l’aprovació dels pressupostos amb el pacte entre republicans i socialistes “és un pas endavant”, sense oblidar que “falten moltes coses” perquè les infraestructures “requereixen temps”. “Estem menys lluny, però no vol dir que estiguem més a prop”, afegeix.
L’impacte mediambiental i agrari de la B-40 desperta veus contràries
Unió de Pagesos també fa dècades que protesta contra la construcció de la B-40 per l’impacte que podria tenir en les explotacions agràries a les comarques del Vallès, el qual encara conserva unes 18.000 hectàrees de sòl agrícola. “Els polítics ens han venut per un plat de llenties”, exclama Joaquim Cassà, el portaveu comarcal del Vallès Oriental i Occidental d’Unió de Pagesos, que remarca que se senten “decebuts” i recorda que ERC “sempre havia estat en contra” del Quart Cinturó. “Són jugades polítiques”, lamenta. El seu objectiu és evitar el Quart Cinturó perquè, això, suposaria conservar un pulmó verd. “Destrueix tota l’àrea, els espais agraris i verds, els connectors ecològics, es quedaria tot tallat per la meitat”, critica.
En aquesta línia, Cunill assenyala que, actualment, “i en context d’emergència climàtica”, el repte que cal assumir és el d'”aprofundir en tot allò que té a veure amb la mobilitat sostenible” i insisteix en el fet que cal “potenciar molt més els transports col·lectius”.
Cassà remarca que la proposta dels anys 60 “ja ha caducat”, així com els estudis ambientals, i ha explicat que “quan lluites els hi has de recordar que cal fer un canvi de model”. Una de les alternatives que defensa el portaveu d’Unió de Pagesos és que, “en lloc de construir carreteres noves per treure el trànsit”, s’arreglin les carreteres secundàries com les que van de Sabadell a Sentmenat o Caldes. Cassà assegura que no es creuen que només es faci la ronda Nord del Vallès i afirma que seguiran lluitant “per demostrar que la societat rebutja” la B-40 i que “hi ha alternatives”.
Manifestació contra el Quart Cinturó
Després que Govern i PSC arribessin a un acord per tirar endavant els pressupostos amb el compromís de fer l’estudi informatiu de l’obra i pagar la construcció d’aquesta infraestructura, la plataforma Campanya Contra el Quart Cinturó ha convocat una manifestació pel 26 de febrer a Sabadell per pressionar i frenar aquesta decisió.
Per la seva banda, però, des de PIMEC, Pujol afegeix que “més que estar a favor del traçat, el que defensem és que no podem deixar passar l’oportunitat d’una inversió per millorar la infraestructura”. Remarca que és una aposta per millorar “la qualitat de vida d’empreses i ciutadans” i que, així i tot, “a ningú se li escapa que el que s’hagi de fer ha de tenir en compte l’impacte mediambiental”.
6 
