Catalunya viu una crisi ferroviària sense precedents des de fa dues setmanes. L’accident mortal de Gelida ha evidenciat el mal estat de la xarxa de trens del país i ha posat en alerta agents polítics, socials i administratius. El mal estat del servei va portar el Govern a suspendre el funcionament de tota la xarxa de Rodalies, i a hores d’ara encara no s’ha pogut recuperar la normalitat. De fet, tal com ha anunciat Renfe aquest divendres, no es preveu que els trens del país tornin a funcionar com toca -tot i que abans tampoc ho feien- fins al mes d’abril. Si les previsions es compleixen, doncs, la crisi ferroviària s’haurà allargat, com a mínim, tres mesos. Rodalies s’ha endut la pitjor part de l’estocada, però la crisi també ha esquitxat de valent el servei que justificava la marca AVE, acrònim d’Alta Velocitat Espanyola. Adif ha pactat amb les tres companyies que operen aquest servei -Renfe, Ouigo i Iryo- que el trajecte que connecta Barcelona i Madrid sigui 25 minuts més llarg fins a final d’any.
La decisió, que d’entrada havia de ser per només uns dies d’aquesta setmana, s’ha pres en el marc de les actuacions de manteniment que està duent a terme l’empresa gestora de les infraestructures per garantir el bon estat de les vies. Malgrat que els passatgers entenen aquest alentiment del trajecte, la decisió no ha estat del tot ben rebuda. “Els trens surten tard sistemàticament, i ara el viatge serà 25 minuts més llarg… Que diguin el que vulguin, però això d’alta velocitat en té poc”, exclama l’Anna en conversa amb El Món mentre fa cua a l’estació de Sants per agafar el tren que es dirigeix a la capital espanyola. Hi ha d’anar, com a mínim, una vegada a la setmana per feina, i creu que aquests canvis en el servei li suposaran un gran maldecap. “Al principi pensàvem que seria només una setmana, però ens haurem d’estar així durant tot un any”, lamenta la usuària habitual dels trens d’alta velocitat.
Dins la zona d’alta velocitat de l’estació de Sants es formen cada matí cues més llargues de l’habitual, ja que molts dels passatgers prefereixen passar els controls de seguretat amb molta antelació per evitar trobar-se amb sorpreses d’última hora. I aquesta escena es reprodueix durant els moments de màxima afluència del dia. És a dir, pels volts de les tres de la tarda, moment en què les persones que fan jornada reduïda surten de treballar, i passades les sis de la tarda. “Prefereixo venir més d’hora i haver d’esperar que apurar al màxim, perquè alguna vegada m’he trobat que m’han cancel·lat el tren a última hora”, comenta la Júlia, que espera que arribi l’operari de Renfe validar el bitllet del tren que la durà a Girona, un altre dels principals destins dels usuaris que agafen l’alta velocitat a la capital catalana. Normalment, amb un bon funcionament, el trajecte entre Barcelona i la capital gironina és de 38 minuts, però entre les demores i el mal estat de les vies, que força els trens a anar més lents, el trajecte s’allarga fins als 50 minuts de mitjana. Poc menys del mateix trajecte per carretera.
Neguit entre els usuaris habituals de Girona
A Girona es respira un ambient una mica més tranquil que a l’estació de Sants. Malgrat que les cues són més curtes i el temps d’espera lleugerament menor, el neguit dels passatgers és ben viu. “Intentem organitzar-nos entre nosaltres, perquè és l’única manera de no perdre diners amb tots els canvis que hi ha sempre“, comenta en Dani. De fet, molts usuaris que fan servir diàriament l’alta velocitat per anar fins a Figueres o a la capital catalana a treballar s’han organitzat a través d’un canal de Telegram en què s’actualitzen sobre l’estat del servei. “És l’única manera que tenim per estar al dia del que passa, perquè les aplicacions tampoc donen tota la informació”, afegeix l’usuari. Aquesta és una pràctica cada vegada més comuna entre els passatgers que fan servir habitualment la xarxa ferroviària que connecta el país davant la manca d’informació sistemàtica de Renfe.
Fins i tot, davant la poca fiabilitat dels trens d’alta velocitat i del conjunt de Rodalies, alguns usuaris s’han plantejat organitzar-se per llogar conjuntament un autocar que els dugués de Girona a Figueres -i viceversa-, costejant-se ells mateixos els trajectes. Finalment, però, l’opció ha quedat descartada. El problema, però, per als usuaris consultats és que aquesta mena d’iniciatives, per molt que no s’acabin tirant endavant, hagin de sortir dels mateixos passatgers en lloc de l’administració. Per això, reclamen “responsabilitats polítiques”, una reunió amb Renfe i que es posi un tren llançadora que faci el trajecte entre Figueres i Barcelona “que eviti els retards acumulats” amb els combois que fan trajectes llargs. De moment, però, segons asseguren, no han obtingut cap resposta de l’administració a les seves reclamacions.
Preocupació per la vaga de maquinistes
Davant la incertesa constant sobre el funcionament de la xarxa de Rodalies i els trens d’alta velocitat, ara els usuaris també s’hauran d’enfrontar a tres dies de serveis mínims per la vaga de maquinistes que es produirà del 9 a l’11 de febrer. Durant aquests tres dies, a banda dels trens que circularan per decret de la Generalitat, Renfe també mantindrà el servei alternatiu per carretera que ja està funcionant. Malgrat els serveis mínims decretats, els passatgers encaren amb molta preocupació els tres dies de vaga: “Si ja tenim un tren comprat que ara quedarà afectat per la vaga, ens reubicaran o perdrem el bitllet? Què passarà si un dels trens que sí que ha de sortir, acaba cancel·lant-se?”, es pregunta la Marta, que explica que ja té el bitllet comprat per dilluns a les quatre de la tarda per tornar de Barcelona, un dels trens bloquejats per les protestes dels sindicats de maquinistes.
En concret, segons el document de serveis mínims emès per l’administració, els trens que quedaran bloquejats de l’alta velocitat que connecta la capital catalana amb Girona són el de les 9.32 hores del matí, el de les 15.54 hores de la tarda, i el de les 23.05 hores de la nit. En canvi, de Girona a Barcelona, quedaran afectats el de dos quarts de dues, el de les 17.32 hores de la tarda i el de les 17.49 hores. La resta de combois previstos per aquells tres dies sí que circularan. Ara bé, les previsions no frenen les preocupacions dels usuaris. “Jo no m’acabo de creure res. Teòricament, els trens haurien de funcionar sempre, però ja hem vist que no és així”, afirma, amb resignació, en Dani. La crisi sense precedents de Rodalies ha deixat el país paralitzat ferroviàriament, afectant també els milers d’usuaris que fan servir els trens d’alta velocitat per anar a treballar o a fer qualsevol altra activitat del dia a dia. I, de moment, el calvari d’agafar el tren a Catalunya encara continuarà uns quants mesos. Les perspectives no són bones.
