Els metges i infermers de l’atenció primària fa anys que reclamen un pla d’enfortiment per a la seva especialitat, una de les més afectades per la manca de professionals i l’excés de feina. Ara bé, el pla d’enfortiment plantejat per la conselleria de Josep Maria Argimon no va ser el que esperaven i ara el nou conseller de Salut, Manel Balcells, manté les línies mestres del seu predecessor, almenys de moment, i el conflicte amb els professionals sanitaris s’enquista.
El departament de Salut defensa, per exemple, la necessitat de crear nous perfils professionals en l’atenció primària i està invertint recursos a portar als CAPs nutricionistes, higienistes dentals, fisioterapeutes i referents de benestar comunitari, mentre que els sanitaris reclamen que es reforci els professionals que ja hi són. Balcells ha fet seva l’aposta per incrementar la cartera de serveis a l’atenció primària malgrat que fins i tot els grups parlamentaris de la comissió de Salut hagin advertit que cal reforçar el moll de l’os de la sanitat abans de passar a incorporar figures menys prioritàries ara mateix.
En aquest sentit, el president de la societat científica CAMFiC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària), Antoni Sisó, assenyala que els sembla bé la incorporació i l’ampliació de carteres importants com l’odontològica, però que s’està començant la casa per la teulada. “Això és com una casa. No li pots fer més finestres si no té fonaments, que en aquest cas són metges i infermeres”, explica. Sisó considera que afegir aquests serveis és un valor afegit però considera que primer s’haurien de destinar els recursos als professionals que sostenen l’atenció primària, que són principalment els metges i les infermeres. “Necessitem més mans i no són higienistes sinó metges de primària”, sosté.
El Fòrum Català d’Atenció Primària, per la seva banda, també creu que aquesta incorporació de nous perfils hauria de valorar-se perquè “no fomenta la longitudinalitat ni tampoc treu feina als metges i infermers”. Al contrari, el que fa segons la presidenta de l’entitat, Meritxell Sánchez, és “fragmentar l’atenció” i “atacar una altra dimensió clau de l’atenció primària, la globalitat“. “Quan un arbre té el tronc molt feble i malmès no hauríem de carregar les branques perquè el pes de les mateixes podria provocar el seu trencament. Això és el que pot passar amb l’atenció primària”, sosté el FoCAP, que crida a enfortir aquest tronc que són els metges i infermers que ja hi ha.
De fet, l’entitat anava més enllà ja el mes de juliol, quan van publicar al seu web un text molt crític amb aquestes incorporacions. “De veritat que creieu que aquests són els reforços que necessita l’atenció primària? De veritat que no heu entès que jugar als trilers dient que reforçar l’atenció primària mai són infermeres, metgesses, TCAIs i administratives dels equips, no “cola”?”, es preguntaven llavors. Aquests ‘reforços’ arribaran a partir d’aquesta tardor, però el FoCAP es manté en la seva postura que són prioritats equivocades.
Satisfer necessitats superiors sense tenir les bàsiques cobertes
La seva opinió és idèntica a la d’Ester Giménez, presidenta d’AIFiCC (Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària), que critica que no s’estigui dotant la base com a prioritat de la conselleria. “Sempre que portes nous professionals amb altres visions aporta valor, però volem satisfer necessitats superiors quan les bàsiques no estan satisfetes”, adverteix. En el cas de les infermeres, assenyala, hi ha molt marge de millora, ja que estem molt per sota de la ràtio europea de 9,7 infermeres per cada 1.000 habitants. A Catalunya, de fet, estem a 5,9 infermeres per 1.000 habitants, una xifra “del tot insuficient”. “No hi ha prou professionals i això genera frustració, perquè veuen que haurien de fer més però no poden perquè falten mans”, insisteix.
Aquest sentiment de frustració també es dona pel fet que veuen que venen nous perfils a fer el que ells haurien de fer perquè tenen coneixements però no temps per fer-ho. “Això genera molt malestar perquè sabem que podríem fer-ho”, explica Giménez, que creu que afegir perfils professionals sense reforçar els que ja hi ha “crea més necessitats als pacients” quan no tenen les bàsiques cobertes.
“Necessitem més mans i no són d’higienistes sinó de metges”
AIFiCC ha demanat una reunió urgent amb el conseller per parlar sobre les prioritats que ha de tenir el departament quant a l’atenció primària i per traslladar-li la preocupació per algunes declaracions que ha fet els últims dies, en especial per haver dit al Parlament que la longitudinitat -la relació metge-pacient al llarg dels anys- és “un paradigma antic”. “És la base de l’atenció primària i hi ha estudis que ho demostren. Les seves aportacions van ser desencertades i hem demanat reunió per veure les seves línies de treball”, conclou.
Salut defensa la mesura pel “compromís amb l’equitat”
Malgrat les crítiques dels professionals sanitaris el conseller Manel Balcells s’ha mostrat taxatiu en la defensa de l’aposta de salut de “reforçar” l’atenció primària amb nous perfils professionals en totes les compareixences que ha fet des que va ser nomenat, inclosa la comissió de salut d’aquest dijous. Precisament en aquesta comissió va assenyalar que els higienistes dentals, els fisioterapeutes, els nutricionistes i els referents de benestar emocional permetran “una atenció primària que treballi amb un enfocament comunitari i preventiu per tal d’evitar en un futur moltes patologies”, sobretot entre els “col·lectius vulnerables”.
Abans, juntament amb el president Pere Aragonès van defensar la necessitat d’introduir higienistes dentals –70 d’aquí a finals d’any per arribar als 365 el 2023– sense fer referència a la falta de metges i infermers a la primària i van reivindicar la mesura com “un pas endavant” en la prevenció dels problemes derivats de la salut bucodental. Aragonès, a més, va dir que aquesta mesura s’ha impulsat per un “compromís amb l’equitat”.
“La nostra voluntat és fer arribar la salut bucodental a tothom. Perquè tots els ciutadans de Catalunya, independentment del territori on visquin i de la seva situació socioeconòmica, puguin accedir als mateixos serveis i, per tant, puguin tenir dret a una salut en igualtat de condicions”, va defensar el president en la seva intervenció, on també va dir que es començarà atenent infants, embarassades, discapacitats i persones en risc de vulnerabilitat. L’objectiu final serà arribar al conjunt de la població, tot i que els sanitaris insisteixen que la prioritat ha de ser “salvar” el sistema sanitari, que està “a l’UCI”. Aquestes prioritats de la conselleria, per tant, no són les dels professionals que treballen a l’atenció primària, que insisteixen que hi ha molts altres aspectes a millorar per als quals es necessita finançament i inversió.
Una llista de prioritats molt extensa
El president de CAMFiC va fer arribar al conseller un document de propostes per millorar l’atenció primària i prioritzar els problemes més urgents a resoldre. En aquesta extensa llista de propostes, l’incorporació de nous perfils professionals no està entre les mesures prioritàries. El primer punt que exigeixen els sanitaris és la planificació d’un increment progressiu de places MIR de l’especialitat de família per arribar a un 40% en els pròxims tres anys. Això és el més urgent donat que el problema no és que faltin metges sinó que en falten a l’atenció primària per les males condicions laborals i la falta de places.
Els metges també reclamen un pla d’estabilitat a la primària perquè els metges no optin per anar a altres dispositius així com acreditar més centres docents. Altres aspectes a prioritzar són eliminar les interdependències entre les gerències d’atenció primària i les d’hospitals per dotar-les de més autonomia i contractar atenció hospitalària que en realitat podria fer la primària. Consideren que és important afegir noves prestacions a la cartera de serveis tot i que un cop el que es fa actualment ja estigui ben dotat de recursos. Mentrestant, demanen la creació d’una direcció general que tingui estructura i pressupost i que es traspassi l’atenció residencial a la primària amb més recursos.
Pel que fa als aspectes formatius, creuen que és clau implantar l’assignatura de medicina familiar en els plans d’estudi de les universitats i incrementar els metges de família que donen classe als futurs professionals. Tot això donaria prestigi a l’especialitat, igual que l’organització d’uns premis als millors centres d’atenció primària perquè els professionals que s’esforcen en fer bé la seva feina siguin reconeguts. Tot això, acompanyat de normes que garanteixin la universalitat i el caràcter públic i gratuït del sistema per a transformar-lo des del punt de vista legislatiu.
4 
