L’artrosi, una lesió musculoesquelètica de tipus degeneratiu, és una de les patologies que més visites requereixen a l’atenció primària. L’artrosi genera dolor crònic i limitacions de mobilitat i redueix considerablement la qualitat de vida dels pacients que en pateixen. Aquestes consultes comporten despeses de milions d’euros anuals, fet que ha portat una investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a analitzar l’impacte que pot tenir la intel·ligència artificial en el tractament d’aquestes malalties. Liubov Adrover Kirienko ha investigat els estudis publicats al respecte per constatar que la intel·ligència artificial adaptada podria contribuir a millorar la qualitat de vida dels pacients. També podria servir per a prescriure programes de rehabilitació musculoesquelètica sense supervisió d’un professional sanitari, mesura que segons els resultats de la investigació pot reduir el dolor i la simptomatologia d’aquestes patologies.
“Amb una implementació d’IA ens podríem plantejar fer tractaments de rehabilitació en àmbits sanitaris no especialitzats, com l’atenció primària. Si un centre d’atenció primària no disposa de servei de rehabilitació, el pacient podria accedir a un programa de rehabilitació sense haver d’esperar la derivació al servei de rehabilitació i sense llista d’espera“, explica la investigadora, que recorda que prop del 40% dels pacients que es visiten a l’atenció primària pateixen dolor crònic i un 30% de la població general pateix artrosi.
Podria reduir les llistes d’espera eternes i estalviar diners al sistema
Si bé és cert que la intel·ligència artificial té més potencialitats en els casos poc greus, el seu ús podria en un futur ajudar a resoldre un gran problema del sistema sanitari com són les llistes d’espera per rebre tractaments contra les lesions musculoesquelètiques. El tractament principal per aquestes patologies sol ser l’exercici físic, amb la qual cosa s’envia els pacients a serveis de rehabilitació d’atenció especialitzada. Aquesta derivació dels pacients i els pocs recursos del sistema produeixen una gran sobrecàrrega assistencial que, a més, empitjora la qualitat assistencial perquè els gimnasos estan saturats. Amb l’aplicació de la intel·ligència artificial es podria reduir aquesta espera i la sobrecàrrega assistencial i saturació dels gimnasos, amb la conseqüent millora de la qualitat assistencial.
“Tenim la necessitat de capacitar l’atenció primària per poder resoldre la patologia musculoesquelètica de baixa complexitat i empoderar el pacient en l’autogestió del seu trastorn musculoesquelètic“, urgeix la investigadora, que creu que amb la intel·ligència artificial és possible “reduir la sobrecàrrega assistencial i millorar la salut musculoesquelètica”.
Ja hi ha aplicacions d’IA, però tenen limitacions
Adrover destaca que a l’estat espanyol ja hi ha aplicacions de la intel·ligència artificial en la rehabilitació, però que aquestes tenen limitacions perquè en general se centren en el diagnòstic i en ajudar el metge a prescriure exercicis físics a partir d’una biblioteca de vídeos. “Fins ara no s’han desenvolupat intervencions amb IA per a la prescripció i creació de programes de rehabilitació de manera autònoma i sense la intervenció d’un ésser humà”, adverteix la investigadora.
Insisteix que una implementació adient de la intel·ligència artificial permetria estalviar en desplaçaments i facilitaria la compatibilitat amb l’horari laboral. També ampliaria l’oferta de llocs on fer la rehabilitació, perquè es podria fer a centres que no tenen el servei especialitzat. “La intel·ligència artificial pot empoderar el pacient en l’auto-cura mitjançant l’educació, la capacitació i la instrucció d’exercicis terapèutics”, subratlla.
Una ajuda en situacions de falta de recursos com l’actual
“La intel·ligència artificial pot ser una eina d’ajuda en situacions de falta de recursos, però no hem d’oblidar que la situació ideal seria no dependre de la tecnologia per donar una bona atenció sanitària”, avisa Adrover, que urgeix a aplicar millores al sistema sanitari per aconseguir que sigui més eficaç i eficient. “És molt important que ens enfoquem en la prevenció, en la conscienciació de la població des d’edats primerenques, en l’educació sobre aquest problema de salut i en la facilitació de les eines perquè la gent es pugui cuidar tan bé com sigui possible ja des del primer nivell d’atenció”, conclou.
