La Sindicatura de Comptes de Catalunya no veu gens clara la gestió laboral i salarial en determinats àmbits dels Mossos d’Esquadra. De fet, la critica i posa negre sobre blanc irregularitats, mancances i descontrol en les comissions de servei, els complements salarials, les bestretes, les places de lliure designació, els càrrecs dels comissaris. També veu problemes en ofertes públiques d’ocupació i en el nombre d’interins durant l’any 2018, el darrer any fiscalitzat i en què Interior va estar dirigit per Madrid, en aplicació del 155, fins al juny i, en el segon semestre, pel conseller Miquel Buch. El document, al qual ha tingut accés El Món, té data d’aquest mes de gener i ha estat registrat al Parlament per tal que el pròxim 6 de febrer, a tot estirar, els diputats demanin compareixences o més informacions.
L’informe, amb el número 24/2022, fiscalitza només el 2018, però la Sindicatura en té prou per fer advertències i instar a fer canvis immediatament en la gestió de les despeses de personal de la policia de la Generalitat. Així mateix, els números presentats per la Sindicatura també aporten les al·legacions realitzades pel departament d’Interior, que ha obligat a fer només dues correccions de forma als síndics. De tota manera, els tècnics de l’entitat fiscalitzadora recomanen “esmenar” certs comportaments, sistemes i inèrcies que no s’ajusten a la legalitat vigent ni als requisits d’una administració pública.
Llocs de treball que no toquen
Els Síndics són especialment durs amb els llocs de treball dels Mossos d’Esquadra proveïts per lliure designació. En aquest sentit, l’informe recorda que aquesta fórmula té “un caràcter excepcional” i “només és ajustada a dret quan està degudament justificat per les característiques de les funcions assignades al lloc de treball i les circumstàncies del caràcter directiu, de la confiança o de l’especial responsabilitat”. Unes característiques que la sindicatura no veu per enlloc i ho especifica amb totes les lletres: “En la creació de les places del Cos de Mossos d’Esquadra de la mostra analitzada que tenen com a sistema de provisió la lliure designació no es va justificar que s’utilitzés aquesta forma de provisió del lloc de treball per la naturalesa de les funcions assignades per assegurar que es tractava de llocs de caràcter directiu, d’especial responsabilitat o de confiança”.
En el mateix sentit, la Sindicatura estira les orelles als responsables del cos per la manera que es porten a terme les convocatòries i l’oferta pública d’ocupació. Així, remarquen que s’han trobat amb convocatòries sense “l’informe preceptiu de la intervenció” o ofertes d’ocupació per taxa de reposició que no respectaven la llei. Com a exemple, els auditors posen la convocatòria de 2017. O l’oposició lliure de 500 places a mossos d’escala bàsica que no va complir els terminis de publicació i en què també mancava el preceptiu informe de la intervenció de la Generalitat.
Una altra de les irregularitats que assenyala la Sindicatura és una oferta parcial d’ocupació pública de l’any 2017 sense l’informe preceptiu que només incloïa cinc places per a facultatius –escala de suport als Mossos que no fa tasques policials–, quan hi ha 44 d’aquestes places ocupades per interins. “Totes les places ocupades per interins s’han d’incloure en les ofertes públiques”, subratlla el document.
El desordre de les “provisionalitats”
L’auditoria també carrega contra les “adscripcions provisionals, els encàrrecs de funcions i les comissions de servei”. “En molts casos”, recriminen els síndics, “superaven la durada màxima establerta per la normativa”. Així, l’informe identifica que durant el 2018 s’havien ocupat mitjançant aquest sistema de provisió 1.789 llocs de treball, dels quals 1.270, un 71,0%, tenien una durada superior als dos anys. És a dir, superaven amb escreix el límit establert en l’article 20 del reglament de provisió de llocs de treball del Cos de Mossos d’Esquadra.
En el mateix sentit, l’estudi exposa que, de 358 llocs proveïts mitjançant encàrrecs de funcions, 158 superaven els dos anys de durada màxima. Això és un 44% respecte a la totalitat, una xifra absolutament contrària a la normativa que limita la durada a un any, prorrogable amb un altre any. En la mateixa línia, la Sindicatura retreu la xifra i les formes de les comissions de serveis. En detall, ressalta que dels 2.878 llocs que s’havien proveït durant l’exercici 2018 mitjançant comissions de serveis, 1.560 superaven el límit d’un any prorrogable a un altre de durada màxima establert: una xifra que representa un 54,2% respecte a la totalitat i “sense motivar de manera suficient la necessitat del servei ni justificar l’excepcionalitat de la situació”. La Sindicatura conclou sense embuts: “Feien un mal ús de les comissions de serveis”.
21% de provisionalitat i garbuix amb els comissaris
En definitiva, la Sindicatura insisteix que en l’exercici 2018 el 27,0% de la plantilla ocupava el seu lloc de treball de “forma provisional mitjançant adscripcions provisionals, encàrrecs de funcions o comissions de servei”. “Aquestes formes de provisió temporal han de constituir l’excepció i tenir una durada determinada en el temps”, asseveren els síndics. Seguint aquest fil, els auditors institucionals consideren que no es garanteix “el compliment dels principis de mèrit i capacitat, publicitat i lliure concurrència i atendre les obligacions en matèria de transparència”.
Per altra banda, els Síndics toquen el crostó a la policia i al departament d’Interior per 20 llocs de treball assignats per encàrrec de funcions –a dit– quan s’havien de proveir amb convocatòria pública i quan mai es va elaborar la “motivació d’urgència signada per l’òrgan competent” que justifiqués aquests nomenaments. L’informe afegeix també 12 casos referents a comissaris –dels 29 que hi havia al cos segons la Relació de Llocs de Treball–, que es van ocupar mitjançant encàrrecs de funcions, quan “s’havien de fer per lliure designació amb la corresponent convocatòria pública”. És a dir, el nomenament de dotze comissaris amb les seves funcions quedaven molt lluny de la fórmula legal per adquirir el lloc de treball.
Complements salarials estranys i premis sense empara legal
Sobre les retribucions, la Sindicatura també renya el departament d’Interior i la Prefectura del cos. En primer terme, els auditors posen en dubte el complement de nocturnitat dels Mossos, que l’any 2018 va suposar una despesa de 8,42 milions d’euros. En aquest sentit, indiquen que la nocturnitat “forma part de l’horari normal dels Mossos” i que, en tot cas, s’hauria d’incloure com a complement específic de la nòmina. De fet, consideren que aquest “complement” es va utilitzar per “actualitzar l’import dels factors de treball”, això és, per fer un increment nominal com un complement més. El document també carrega contra un import de la nòmina batejat com a “premi de vinculació”. Un complement que es va abonar el mes de juny de 2018 i es va enfilar a 1,6 milions d’euros. “Aquest tipus de retribució no té empara legal, ja que és un concepte que retribueix l’antiguitat al marge de la normativa bàsica de la funció pública”, sentencien els síndics.
També retreuen la manca de legalitat de la “compensació indemnitzatòria especial” que es va enfilar a 2,2 milions d’euros. La Sindicatura expressa els seus dubtes sobre el seu ajustament legal en el benentès que interpreta aquesta quantitat com una “retribució i no una indemnització” perquè retribueix “treballar els caps de setmana”. També deixa entreveure que és un sistema de millorar les retribucions sense seguir els tràmits tenint present que “aquesta compensació indemnitzatòria especial és una retribució que actualitza l’import del factor de treball en festius que ja estava establert en el complement específic”. És a dir, millorava el salari.
El misteri de les hores extres
Un dels punts forts de l’informe consisteix en els números de les hores extraordinàries dels Mossos d’Esquadra. Els Síndics admeten que l’única xifra que han pogut extreure amb claredat és la quantitat abonada, 10.967.445 euros. Ara bé, els auditors no han pogut esbrinar ni com es controlen, ni el preu ni com s’autoritzen. “La Sindicatura no ha pogut validar el correcte funcionament del control horari que permeti validar les jornades de treball realitzades i que informi dels diferents motius d’absència”, assevera l’informe registrat a la cambra.
De fet, els síndics emfatitzen que quan van demanar explicacions sobre les hores extres dels Mossos, Interior els va respondre amb un “detall extracomptable que informava de les hores extraordinàries realitzades durant l’exercici 2018 i les realitzades durant l’exercici 2017 imputades al pressupost del 2018″. L’import total que constava en aquest detall corresponent a la despesa de les hores extraordinàries realitzades era de 10.755.950 euros i presentava una diferència de 211.496 euros respecte a les obligacions reconegudes en el pressupost. “Aquesta diferència no ha estat justificada pel departament d’Interior”, destaca l’informe.
En el mateix marc, l’informe denuncia que Interior “tampoc va facilitar a la Sindicatura l’aprovació per part de l’òrgan competent dels preus unitaris aplicats a les hores extraordinàries, referits a totes les categories del personal del Cos de Mossos, ni, si esqueia, de les seves modificacions, motiu pel qual la Sindicatura no ha pogut validar la correcta aplicació del preu per hora en les hores extraordinàries realitzades”. Així destaquen que 40,9% de la despesa d’hores extraordinàries liquidada en el pressupost de l’exercici 2018, 4,40 milions, corresponia a hores realitzades durant el 2017, per tant, hi havia un “important decalatge en el temps de pagament”. Una diferència que incompleix el termini màxim de dos mesos a comptar des de la data de realització del servei.
8 
