Abans de la creació de les primeres policies contemporànies, com ara els Mossos d’Esquadra, fa més de 300 anys, l’ordre públic estava en mans de l’exèrcit. A l’Estat espanyol, durant l’època franquista, i seguint la tesi del professor d’història i exmilitar Gabriel Cardona, ja mort, les forces armades era l’únic poder omnipotent que dominava la policia, la Guàrdia Civil, la judicatura, els aeroports, els ports i la seguretat de l’Estat. Amb l’arribada de la democràcia, aquest poder va retrocedir, però sembla que en els darrers temps ha tornat a agafar força el protagonisme de les forces armades espanyoles en la seguretat pública.
Dos exemples relativament recents mostren aquesta tendència. En primer terme, l’exercici d’ensinistrament del Regiment Infanteria Astúries número 31, que el passat mes de març va fer una formació amb els especialistes de la Unitat d’Intervenció Policial del Cos Nacional de Policia, la unitat antiavalots del cos policial estatal. De fet, aquest regiment de l’exèrcit espanyol és una unitat antiavalots, com seria la Brigada Mòbil, la Brimo, dels Mossos d’Esquadra. L’altre exemple és del passat mes de juny, quan la policia militar es va preparar com a policia d’intervenció i control de masses en l’exercici Ángel Guardián 23.
L’excusa oficial d’aquests entrenaments són les missions a l’exterior per si, per exemple, a Afganistan han de reprimir alguna manifestació. Val a dir, però, que just abans del referèndum del Primer d’Octubre les forces armades van preparar unitats d’infanteria de Marina –cos expedicionari i d’intervenció en operacions de risc– per fer tasques de control de masses. Així mateix, l’exèrcit va disposar tota la seva logística a Catalunya per acollir els 10.000 policies i guàrdies civils enviats pel govern de Mariano Rajoy a reprimir el referèndum. De fet, a finals de l’any passat, l’excap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), el general de l’exèrcit Fernando Alexandre, va admetre l’existència d’un pla batejat com Recuperar Sobirania, per tal que les forces armades poguessin ajudar a prendre el control de Catalunya l’octubre del 2017. La participació de les forces armades en la contenció de la pandèmia també va ser una normalització del seu paper en la seguretat pública.
Astúries 31 i el Batalló de Policia Militar, les ‘brimo’ de l’exèrcit
El passat mes de març, els components del Regiment d’Infanteria Astúries número 31 van ser preparats i entrenats per part de la UIP amb l’eslògan “Junts som més forts“. Segons fonts oficials del Cap d’Estat Major de l’Exèrcit (JEME), policies i militars van practicar “tècniques, tàctiques i procediments” en qüestions de tir, armament, així com la pràctica de “detencions” i “identificar i escorcollar personal”, i el control de masses amb armes o maniobres de dispersió, com bales de goma, pots de fum o salves. En definitiva, aquest Regiment 31 d’Astúries de l’Exèrcit de Terra és una unitat especialitzada en ordre públic sota les tècniques i la formació de la policia espanyola que també s’integra en el que ha esdevingut la gran unitat d’ordre públic militar.
A principis d’estiu, el mes de juny, l’exèrcit –a través de l’ordre del Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra– va participar en l’exercici Ángel Guardián 23. Unes maniobres “multinacionals” on el protagonisme el té una altra unitat militar especialitzada en ordre públic, el Primer Batalló de la Policia Militar (BPM I). De fet, fonts oficials del JEME la qualifiquen “d’unitat de referència de l’Exèrcit de Terra” que fins i tot, ensenya les seves tècniques a altres unitats similars d’exèrcits integrats a l’OTAN. En principi, en aquest BPM I s’hi integren unitats de policia militar de l’exèrcit -com el Regiment Astúries 31- l’Armada, Exèrcit de l’Aire, la UME, la Guàrdia Reial i els GRS de la Guàrdia Civil, que van actuar a Catalunya durant el referèndum.
Segons indiquen des de Defensa, aquesta unitat té entre les seves funcions la “seguretat, detenció, suport a la mobilitat i policia d’estabilització, en un entorn de suport a la força durant una operació de resposta de crisi”. Per això, en l’exercici Ángel Guardián 23 els militars van perfeccionar els seus operatius en incidències com el “control de masses, la seguretat d’itineraris, els desallotjaments, detencions o els escorcolls”. El mateix JEME informa que aquest batalló ja ha actuat a l’Afganistan, el Líban, Iraq, Mali, la República Centreafricana i Mauritània. En aquest context, remarquen que sobretot aquestes unitats estan pensades per actuacions en el marc dels compromisos en missions internacionals.
