Finalment, l’ordre públic de Catalunya i els Mossos d’Esquadra ja tenen un llibre. Un veritable manual per entendre l’evolució de la història policial de Catalunya des d’un punt de vista acadèmic i històric. L’encarregat d’aquesta feina ha estat el professor d’Història de la Universitat de Barcelona, Àngel Casals, i l’editorial Afers després de quatre anys de feina. El títol, concloent: “Del sometent als Mossos d’Esquadra. Història de l’Ordre Públic a Catalunya”.
De fet, aquest llibre va néixer en l’edició 2019 de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, on Casals coordina la secció d’Història. En aquella edició es va portar a terme tota una novetat, estudiar a fons la historia de la seguretat a Catalunya fins arribar a un model propi del país amb els Mossos d’Esquadra contemporanis. Casals ha cosit les ponències de la professora Maria Soler, de la Universitat de Barcelona, que analitza des del Pau i Treva i el sometent medieval; la Guerra de la Quàdruple Aliança i la fundació dels Mossos d’Esquadra, que signa David Hidalgo, del servei històric del Cos de Mossos d’Esquadra; l’etapa borbònica, amb el catedràtic Agustí Alcoverro; la història dels Mossos al segle XIX fins que van ser dissolts, a càrrec el sotsinspector Fèlix González, cap del Museu dels Mossos; l’historiador Jordi Figuerola, que relata l’evolució de les forces estatals de l’ordre públic a Catalunya; un capítol dedicat a Manuel Bravo Portillo: els inicis de la policia i un comissari singular, que ha detallat el professor Josep Pich; l’ordre públic durant la II República, del professor de la Universitat de Barcelona, Giovanni C.Cattini; la policia i la repressió franquista, de l’historiador Manuel Risques o l’exdiputat i portaveu d’Interior, Jaume Bosch, que narra els atemptats del 17 d’agost al Primer d’Octubre i la recuperació dels Mossos tal i com l’entenem avui dia.
Un títol que mancava a la historiografia catalana i que ha costat més del previst poder-lo editar. De fet, aquest llibre revisa el concepte de Catalunya i el descriu com una “societat políticament i socialment conflictiva”. En aquest sentit, l’estudi fa especial incidència en els episodis revolucionaris i de violència civil que ha viscut el país. El llibre sistematitza una panoràmica dels mecanismes de control i repressió social des de la formació del país a l’Edat Mitjana fins a la consolidació del model policial creat per la Generalitat des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1979 i fins al 2019.
El llibre és un quadern de bitàcola que repassa el complex procés de creació de les forces de seguretat. Així comença per l’autoorganització de la comunitat per a la seva defensa amb el sometent medieval i les dificultats de la monarquia moderna per introduir el seu poder entre la pluralitat jurisdiccional del món feudal que es va imposar amb el sistema borbònic després de la Guerra de Successió. De fet, aquí parteix una altra premissa de treball i és l’anul·lació per part dels Borbons de les formes tradicionals de defensa que va fer crear un dels primers cossos policials europeus, els mossos d’esquadra el 1719.
A partir d’aquí, el llibre revisa el desplegament policial durant l’ordre liberal i el replantejament de servei públic durant la Segona República. L’arribada del franquisme i la repressió configuren un bon gruix del llibre que descriuen una policia “més preocupada per defensar el poder de l’estat i de les classes dirigents que els drets dels ciutadans”. El llibre no trigarà en arribar les llibreries i, de fet, configura la primera gran història de l’ordre públic a Catalunya, la seva evolució fins al dia d’avui.
