El nom fa la cosa, diuen. Aquesta és la fórmula del Departament d’Interior per intentar explicar el fenomen de la reincidència i la multireincidència. Un fet que pressiona mediàticament la gestió política de la seguretat i que ha suposat la posada en marxa de grans dispositius policials com ara el pla Tremall, centrat a la ciutat de Barcelona. Una de les solucions del departament codirigit per la consellera, Núria Parlon, i el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, és canviar la “metodologia” per analitzar i estudiar el que defineixen com a “fenomen criminològic”.
Ho explica, negre sobre blanc, una resposta parlamentària de la consellera, a la qual ha tingut accés El Món, a preguntes del portaveu d’Interior del PP, Alberto Villagrasa. Parlon detalla que cal diferenciar els conceptes policials dels jurídics que té la reincidència, per això, ha creat “un pla de treball” per aconseguir més precisió en les dades i quina és la fórmula per considerar una persona com a reincident des de l’òptica policial. És a dir, un “criteri operatiu” que permeti estudiar més a fons el fenomen i poder respondre d’una manera més eficaç.
Què és un reincident
“El concepte de reincidència es defineix des de l’àmbit jurídic dins del context del dret penal espanyol, concretament a l’article 22.8 del Codi Penal, on es recullen els requisits de condemna prèvia ferma i executòria, delicte del mateix títol del Codi Penal, delicte de la mateixa naturalesa i antecedents penals vigents”, recorda Parlon en la seva resposta. Una tesi que contraposa amb el concepte de multireincidència en el context policial.
En aquest sentit, raona que policialment el terme reincidència “no és sinònim del seu significat en el dret penal”. De fet, recorda que la funció policial és de prevenció, investigació i detenció, i no pas de condemna. En aquest sentit, informa que els Mossos estan “implementant un pla per a prevenir i reduir la reincidència, en relació amb les detencions”. “Amb l’objectiu de garantir la màxima precisió i utilitat de les dades recollides a llarg termini, s’està revisant la metodologia de recollida i anàlisi de dades d’aquest fenomen criminològic en l’àmbit policial”, justifica. És a dir, estableix noves formes de definir la reincidència.
“Criteris determinats”
Així la consellera admet que s’ha emprat un dels criteris operatius per “detectar aquesta persistència delictiva”. En concret, Interior considera “les persones actives i persistents” les que en un termini de 6 mesos i en delictes patrimonials compleixin uns criteris determinats. Comptat i debatut, els que acumulin 7 o més detencions per furt; els que tinguin 5 o més detencions entre robatori amb violència/intimidació i furt; 7 o més detencions per robatori amb força o 5 o més detencions entre robatori amb força i violent/intimidació. Aquesta fórmula, però, podria canviar en el temps.
Seguint aquest criteri, Interior ha comptat que l’any 2023 van detectar 262 reincidents i l’any 2024, 285. Un recompte en què la mateixa consellera avisa que cada persona es comptabilitza una sola vegada per cada any, independentment de si compleix el criteri més d’una vegada durant el mateix any. Val a dir, que Interior deixa clar que no disposa de les dades sobre els detinguts que es troben en situació irregular a l’estat espanyol, atès que els Mossos no tenen atribuïdes competències en matèria d’immigració.
