El nou comissari en cap del cos de Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, té a punt de sortir del forn una eina absolutament novedosa per a la seguretat a Catalunya. En poques setmanes, els Mossos tindran una directiva nacional d’intel·ligència policial per a Catalunya. Un document que ha d’orientar i legitimar l’activitat policial dels Mossos basada en la informació, el seu processament i la generació d’intel·ligència. De fet, és un document que penjarà de la nova estratègia nacional de seguretat que haurà d’incorporar el Pla General de Seguretat de Catalunya. És a dir, el document marc –caducat des del 2019– que ha d’elaborar periòdicament el Departament d’Interior per tal d’orientar la seguretat pública.
La directiva d’Intel·ligència en preparació és la transposició catalana del que en els darrers anys han fet els cossos policials occidentals. De fet, l’Estat espanyol, des de la creació del Departament de Seguretat Nacional a partir de la Llei de Seguretat Nacional de 2015, i amb la direcció tècnica del general Miguel Ángel Ballesteros, aprova any rere any una directiva amb el mateix títol. Un informe que configura un catàleg de treball i les preferències i objectius per decidir les polítiques de seguretat enteses en global. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, espera poder presentar el document al president de la Generalitat, Pere Aragonès, en les properes setmanes.
Una veritable estructura d’Estat
Fonts policials consultades per El Món qualifiquen la nova directiva de ”veritable estructura d’estat”. Un dels seus responsables és el comissari Rafael Comes, que ha coordinat sota la direcció de Sallent la redacció del document. “L’objectiu és que tot el cos tingui intel·ligència, des d’Informació a Investigació tindran intel·ligència i ciberseguretat”, comenten les mateixes fonts. En aquest sentit, els responsables de l’elaboració del document emfatitzen que la directiva ha d’organitzar i legitimar la feina d’intel·ligència policial que porten a terme els Mossos. Així mateix, ha d’establir “processos que serveixin per presentar als responsables polítics escenaris per tal que puguin prendre decisions”. És a dir, per marcar “objectius i els criteris per assolir-los”.
D’aquesta manera, el document recollirà anualment tot allò “que ha de ser reflexionat, seguit, processat i generat com a producte d’intel·ligència”. Aquí entra en joc tant el processament de dades com les anàlisis més elementals –de fluxos, relacionals, diagrames, eines de perfilació- i metodologies comunes per poder integrar informació des de diversos departaments. Això vol dir regular el sistema de com intercanviar informació dins el cos i amb altres operadors, tant de seguretat com socials i econòmics.
Recursos : tecnologia i personal civil
La directiva marca, doncs, recursos, objectius i necessitats que pot tenir el Govern de cara la seguretat de Catalunya. El document, que tindrà caràcter reservat, definirà els instruments amb què la policia podrà elaborar intel·ligència. En aquest punt, la directiva distingeix molt clarament les funcions la Divisió d’Investigació Criminal i la de la Comissaria General d’Informació (CGI). Quan comenci a operar la nova directiva, s’establirà una delegació permanent de la CGI a nivell de regió policial. És a dir, la comissaria que actualment dirigeix l’intendent Carles Hernàndez es descentralitzarà amb funcions directives al territori i amb vincle també directe amb els caps de regió. Així mateix, l’expectativa també es treballar en l’increment de les fonts obertes aprofitant la capil·laritat del territori i la col·laboració amb policies locals que són “agents d’informació en cru”.
En l’apartat de recursos, Sallent i Comes han volgut subratllar la necessitat d’incrementar el pressupost en tecnologia i començar a treballar amb “intel·ligència artificial”, seguint el model de la policia holandesa, molt pionera en aquesta tasca. Per altra banda, continua l’aposta per eines tecnològiques de prevenció com el Voyager –un rastrejador que aporta informació sobre moviments violents detectada a la xarxa. Una de les novetats que incorporarà la directiva és la possibilitat d’incorporar personal civil. De fet, els Mossos sempre han tingut els anomenats facultatius, que no són uniformats i que aporten valor afegit i especialització en les investigacions. En l’àmbit de la intel·ligència, Sallent espera poder fitxar analistes o bé compartir recerca amb el món universitari o de l’empresa. El document també determina com s’ha de treballar la contraintel·ligència.
Els objectius de la directiva
Els objectius de la directiva nacional d’intel·ligència són ara com ara identificar les amenaces i prevenir riscos. D’entrada, el document fixa objectius clars com ara el crim organitzat, moviments violents com el supremacisme blanc, el terrorisme i el moviment jihadista global, però també la violència sexual i la ciberseguretat. L’anàlisi d’aquests fenòmens haurà de servir per poder establir polítiques de seguretat arran de la informació que s’obtingui i segons les instruccions que es rebin des del Govern per ordenar prioritats o destinar-hi recursos financers. Un dels punts que també estudia la directiva és la informació que s’ha recollit arran de la pandèmia de la Covid, que abasta des de prevenció d’estafes a l’assegurament territorial o la distribució de material mèdic.
De fet, aquest document ha de servir per establir el mecanisme de donar informació fiable a la direcció política de la policia i de la seguretat. També per monitoritzar la seguretat de les infraestructures crítiques, com ara el Port de Barcelona i el de Tarragona, els aeroports de Barcelona, Girona i Reus, la petroquímica de Tarragona, empreses energètiques, les centrals nuclears, les empreses farmacèutiques i les de biotecnologia i indústries alimentàries. Al capdavall, aquesta directiva també preveu alimentar-se de la informació que tinguin aquests operadors i els riscos que puguin detectar. Els Mossos també esperen estrènyer la col·laboració amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
Pla de Seguretat de Catalunya
Per altra banda, el Departament d’Interior també està acabant un document que és fonamental per a les polítiques de seguretat. És el Pla General de Seguretat de Catalunya, que preveu la llei d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, de l’any 2003. Des del 2019,que Catalunya no té aquest pla actualitzat. “És necessari aprovar-lo”, reconeixen des d’Interior. Fins ara, ja hi ha hagut cinc d’aquests plans, que contemplen la “visió estratègica de la seguretat entesa com un tot”. És a dir, “prevenció de riscos i amenaces i protecció de les persones”.
Un document que, segons els experts consultats, ha de tenir dos subsistemes. Un de policial i un d’emergències. Per una banda, establir les funcions estratègiques de la policia –Mossos d’Esquadra, policies locals i agents rurals– i, per l’altra, fixar com actuar per part dels equips d’emergències com Bombers, SEM i Protecció Civil. De fet, aquest document marc també hauria de legitimar la directiva d’intel·ligència. Fonts d’Interior també apunten que el “pla es pot reconvertir en una Estratègia de Seguretat Nacional o en un Pla de Seguretat Nacional de la mateixa manera que hi ha un Pacte Nacional d’Indústria, un Pacte Nacional de Salut o d’Ensenyament”. Sia com sia, tot apunta que en les properes setmanes la Generalitat tindrà dos instruments per enfocar de nou la seguretat pública del país.
2 
