De moment, no es troben càmeres per incorporar a les llançadores de projectils de foam de les unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra. En concret, no hi ha càmeres que puguin fer un seguiment dels projectils amb “zoom progressiu”, tal com han demanat no només alguns grups parlamentaris a la Comissió sobre el Model Policial, sinó també la Direcció General de l’Administració de la Seguretat del Departament d’Interior, que dirigeix Sònia Andolz. Una qüestió que també plantegen sindicats com l’SPC, USPAC o SAP-Fepol. Una qüestió delicada pels ferits que hi ha hagut amb aquest tipus d’arma de dispersió que els Mossos van adoptar en substitució de les pilotes de goma tradicionals.
La recerca de càmeres que puguin registrar la traçabilitat del projectil ha coincidit amb la incorporació als pressupostos del 2023 de l’adquisició de càmeres unipersonals per als agents. Una petició sobretot molt reclamada per a les unitats d’ordre públic, la Brigada Mòbil i les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARROs). De fet, actualment existeix una instrucció que indica que els antiavalots les han de portar per gravar tot el que fan, però encara no disposen del material. Però la compra no és l’únic entrebanc, sinó que la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya, que presideix el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, és molt reticent a l’ús generalitzat d’aquests enregistraments, en defensa de drets fonamentals com ara la manifestació i el dret a la pròpia imatge. El problema amb les càmeres es va començar a perfilar l’any 2015 arran de la petició d’un mosso que exercia les seves funcions a la regió metropolitana sud i va obligar que Interior fes una mena de protocol.
L’intendent Saumell, de corcoll
El responsable de trobar el material dels Mossos d’Esquadra, el veterà intendent Josep Saumell, cap cap de la Divisió Tècnica de Planificació i Seguretat, no ha pogut trobar al mercat cap sistema de càmeres especials per a llançadores o escopetes que puguin deixar un registre de traçabilitat dels projectils. “No és que no hi hagi una tecnologia, nosaltres podem agafar una càmera i adaptar-la a les escopetes o les llançadores. El problema rau en el fet que cap càmera permet veure cap on va i on es dirigeix el projectil de foam, que és el que demanen i que és impossible“, expliquen a El Món fonts d’aquesta divisió encarregada dels materials i els recursos de la policia de la Generalitat.
“El foam vola 40, 60 o fins a 80 metres. Hi pot haver foscor, un contenidor cremant i una càmera posada a la llançadora sense més no ens permet seguir el projectil volant per l’aire”, ressalten les mateixes fonts. “Mai sabrem, amb les actuals càmeres, si un foam ha impactat en una cama, un dit o al cos, l’únic que sabrem, o que la càmera ens ensenya, és cap a quin edifici o lloc es dirigia”, detallen. Un exemple: Si des de El Corte Inglés de plaça Catalunya amb Passeig de Gràcia un escopeter, un operador de la llançadora, dispara cap a la cantonada de l’Apple Store, plena de gent, podem dir que el foam ha anat cap a l’edifici, però no sabrem qui ha impactat i menys en quina part del cos, no hi ha càmeres amb zoom progressiu, no existeix aquesta tecnologia al mercat per a les llançadores”, insisteixen. “No hi ha una tecnologia que s’hi adapti”, sentencien tant des d’Interior com des d’Egara, la central dels Mossos.
Tres problemes greus de les càmeres unipersonals
Un dels altres aspectes que preveu tant la comissió parlamentària com els tècnics d’Interior i dels Mossos d’Esquadra és l’adquisició de càmeres unipersonals per als agents. Sobretot en les actuacions d’ordre públic. Una reclamació conjunta de tots els sindicats, que volen que amb la dotació habitual els mossos portin càmeres per gravar les seves actuacions, cosa que creuen que els servirà per evitar denúncies falses.
Ara bé, aquesta proposta topa amb tres problemes bàsics. Primer, el preu per poder tenir càmeres per a tots els agents actuants en seguretat ciutadana o en operatius especials d’ordre públic. En segon terme, la custòdia i l’emmagatzematge de les dades obtingudes, i el seu control, que requereix d’una base de dades ingent que altres policies amb un model similar tenen problemes per guardar. I en darrera instància, la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya, que presideix el president del TSJC, amb representants de la Fiscalia Superior de Catalunya, Interior, de l’Administració General de l’Estat i dels municipis.
Aquesta comissió és l’òrgan consultiu i de control de la instal·lació i ús de càmeres de videovigilància per part de les forces i cossos de seguretat a la via pública. Té com a finalitat vetllar perquè es garanteixi el dret a la privacitat, intimitat i a la pròpia imatge dels ciutadans que poden resultar afectats per aquests dispositius de control. Ara com ara, les deliberacions i els informes de l’entitat es mostren reticents a una generalització de l’ús de càmeres unipersonals. En concret, per la protecció de la privacitat però també del dret a participar en manifestacions, protestes i concentracions en plena llibertat. “L’ús de la gravació de l’espai públic i més en una actuació policial legalment i amb garanties pels drets fonamentals no és gens senzill”, comenten des d’Interior. “Per exemple, la comissió fa justificar-ho molt i amb molt detall a les policies locals que han demanat aquest tipus de tecnologia”, avisen membres de l’entitat de videovigilància.
Una denúncia, i un informe forçat per l’agent 4783 i el GOAP
De fet, el control de les imatges actualment captades pels sistemes de gravació dels Mossos va obrir una veritable guerra legal entre Interior i la CUP. Els cupaires van denunciar davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades per, com a mínim, 55 manifestacions que han estat gravades pels Mossos sense autorització prèvia. Un denúncia que actualment s’està investigant. Un cop dur per a l’actuació del Grup d’Obtenció i Assegurança de la Prova (GOAP) que treballava amb la Brigada Mòbil i el Grup d’Investigació de l’Ordre Públic (GIDOP) una unitat ultraespecialitzada hereva de la que en el seu dia era l’omnipotent Unitat Central d’Informació d’Ordre Públic (UCIOP). Dos engranatges fonamentals per a les investigacions de les manifestacions i les protestes. En aquest marc, la Brigada Mòbil i les ARRO són les que tenen els protocols i els materials més clars. De fet, els grans operatius tenen com a primer centre de comandament del Dragó 00 un veritable plató de realització, on els caps de l’operatiu a peu de carrer tenen les imatges captades pels agents, els drons i la unitat Helix, l’helicòpter dels Mossos.
En diuen un “gran germà” i ha requerit una inversió de 200.000 euros. Són una desena d’equips que, a més de permetre als responsables del dispositiu observar in situ el que està passant i el que envolta els efectius, poden tenir imatges gravades d’incidents. Aquests equips funcionen amb sistema Bonding de 4G, molt similar al que utilitzen les televisions quan fan directes o emeten i reben imatges. Sistemes que tenen diverses targetes SIM per assegurar l’arribada d’imatges amb qualitat i rapidesa. La continuïtat de les imatges ajuda a tenir una vista panoràmica i a fer seguiments a distància de grupuscles dispersats sense posar en risc efectius policials i poder tenir proves per a posteriors identificacions o aclariments de situacions.
Això constitueix una excepció al gran problema que suposen les imatges per als Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, cal recordar que el primer informe oficial s’arrossega des de febrer de 2015, quan la proliferació dels smartphones facilitava la transmissió d’imatges de les actuacions. Un agent dels Mossos de la Regió Metropolitana Sud, amb TIP 4783, va fer una consulta oficial, que es va respondre l’abril del mateix any amb un informe de 66 pàgines dels serveis jurídics donant orientacions sobre l’ús i la valoració de prova de les imatges. El document, al qual ha tingut accés El Món, alerta que per demostrar l’agressivitat o duresa d’una actuació sovint no n’hi ha prou amb les imatges i alertaven sobre la necessitat de analitzar cas per cas.
Irídia i Amnistia demanen càmeres per a les Taser però no volen a les llançadores de foam
Per la seva banda, Amnistia Internacional i Irídia van presentar aquest dimarts les seves conclusions sobre Comissió del Model Policial. En cap cas reclamen càmeres per a les llançadores de projectils de foam. Al capdavall, demanen la retirada d’aquestes armes de l’arsenal dels Mossos. Consideren que l’ús que s’està fent dels projectils de foam per part del cos no compleix amb els estàndards internacionals. Per aquest motiu, tant Amnistia Internacional com Iridia sol·liciten la suspensió del seu ús per realitzar-ne una avaluació a fi de detectar possibles deficiències i valorar si pot ser usat conforme als estàndards internacionals. Irídia en demana la seva retirada total i prohibició davant de les greus lesions ocasionades els darrers anys a Catalunya. Ara bé, sí que demanen càmeres de gravació automàtica per a les pistoles elèctriques, conegudes com a Taser per la marca més coneguda d’aquestes armes.
4 
