Ofensiva en tota regla de la CUP contra una de les eines més polèmiques dels Mossos d’Esquadra en ordre públic, les gravacions de manifestants. El portaveu parlamentari dels cupaires per a les qüestions d’Interior, Xavier Pellicer, ha presentat una denúncia contra el departament que dirigeix Joan Ignasi Elena davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades per, com a mínim, 55 manifestacions que han estat gravades pels Mossos sense autorització prèvia. Un cop dur per l’actuació del Grup d’Obtenció i Assegurança de la Prova que treballava amb la Brigada Mòbil i la tot poderosa Unitat Central d’Informació en Ordre Públic (UCIOP). Dos engranatges fonamentals per a les investigacions de les manifestacions i les protestes.
La iniciativa de la CUP respon a dos informes d’Interior amb data d’1 de juliol, que han estat lliurats al grup parlamentari, sobre els protocols de les gravacions en les concentracions, als quals ha tingut accés El Món. Segons la conselleria, entre l’1 de gener del 2017 i el 29 d’abril del 2021, els Mossos van enregistrar 99 concentracions. En el dossier s’hi especifiquen el municipi i la data de cada protesta. La majoria són a Barcelona, 9 a Girona, tres a Lleida, dues a Salt i una al Prat del Llobregat, igual que a la Jonquera, Salt, Vilafranca del Penedès, Olot i Valls.
En el mateix informe, Interior assegura que els “enregistraments es realitzen sota els principis d’igualtat de tracte i no discriminació i en cap cas es registren per raó de naixement, nacionalitat, origen racial o ètnic, sexe, religió o creences, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Però tot i aquesta afirmació, un segon informe deixa coix aquest balanç.
En concret, en les mateixes dates, es “van dictar 44 resolucions d’autorització d’utilització de videocàmeres amb motiu de concentracions o manifestacions a petició dels Mossos”. Segons aquest informe, les gravacions es van portar a terme en “manifestacions d’estudiants”, “manifestacions del dia del treballador”; “manifestació contra el terrorisme”, “Diada Nacional de Catalunya”, “Fiesta Nacional de España”; “Manifestació sindical”; “Concentració partit polític” o “manifestació sindical”.
Atès aquest informe d’Interior, que signa el mateix conseller Joan Ignasi Elena, la “policia sol·licita l’autorització per utilitzar equips de gravació en els casos en què preveu l’existència d’un perill concret per a la seguretat pública, sense poder concretar quines seran les accions que finalment es duran a terme”. “En conseqüència”, continua, en els altres casos, “en desconèixer si s’enregistrarà persones identificades preventivament, no se sol·licita per aquest motiu l’autorització d’equips de gravació”.
Els números no quadren. Interior no els ha aclarit i la CUP ja ha posat fil a l’agulla. Els cupaires entenen que com a mínim hi ha 55 gravacions de manifestacions on no hi ha autorització prèvia. Per tant, que “existeixen 55 concentracions o manifestacions que han estat enregistrades sense cap mena d’autorització o control d’acord amb el que exigeix la normativa“. Aquesta és la base de la denúncia. A més, hi subratllen “la gravetat que, de forma específica, el que s’han enregistrat són actes polítics, manifestacions o concentracions que més enllà del dret a la pròpia imatge, dret a l’honor, etc, té una afectació directe amb el dret de manifestació i concentració, llibertat ideològica, llibertat d’expressió, dret a la participació política, dret a la no discriminació”. Uns drets que, tal com ressalta la CUP en la seva denúncia són “precisament aquells als quals el Tribunal Europeu de Drets Humans major protecció dona i en què les autoritzacions del seu enregistrament han de ser el més restrictives possibles, atesa la greu afectació i vulneració de drets que comporta”.
“En no existir cap autorització al respecte”, continua la denúncia, “no existeix cap límit en l’enregistrament, no existeix cap control sobre l’ús i finalitat de les mateixes, havent-se pogut emprar per elaborar informes completament prohibits com són fitxes polítiques, monitoratge en funció del perfil ideològic, en base a la militància o activitat política de les assistents a aquestes 55 manifestacions, o fins i tot haver servit per obrir causes penals de forma prospectiva“. Una dura acusació que pren cos a la vista de polèmics atestats policials com el cas de Marcel Vivet, un activista condemnat a cinc anys de presó, en base un atestat policial que també podria haver servit per un altre cas, pels mateixos fets. O bé, el cas de Pol Serena, al qual demanen 8 anys de presó, després d’un atestat farcit de fotografies de les seves participacions en protestes que res tenen a veure amb la que serà jutjada aquest dilluns 19 de juliol.
La denúncia de la CUP reclama la “personació de l’autoritat a les dependències on el Departament d’Interior emmagatzema les gravacions, procedint a una anàlisi de les mateixes, requerint les corresponents autoritzacions administratives per les mateixes i elaborant el corresponent inventari”. Així mateix demana requerir les imatges, la identificació dels agents i com es custodien aquestes imatges. També exigeix la identificació dels afectats i informar-los del greuge i les possibilitats de reclamació de drets. En el mateix sentit, la CUP vol que s’examini si les imatges s’han utilitzat per a un fitxer policial o similar. Per tot plegat, els cupaires reclamen “l’obertura i imposició de sanció al Departament d’Interior i als agents i funcionaris públics intervinents en les possibles infraccions que s’hagin pogut cometre amb aquestes actuacions”.
