La creació i el consum de vídeos curts en català a plataformes com TikTok i Instagram –els coneguts com a reels– es confirmen com un mètode efectiu perquè les persones joves millorin els seus coneixements de la llengua. Així ho detalla un estudi elaborat per les investigadores del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Floriane Bardini i Paula Igareda, que analitza el paper d’aquestes eines en l’aprenentatge informal d’idiomes minoritzats en un context global de declivi de la diversitat lingüística. Bardini ha explicat a El Món que la idea de l’estudi va sorgir d’una vivència personal: “Les dues som no catalanoparlants d’origen i hem anat aprenent la llengua”, i ha afegit que a la seva col·lega Paula Igareda “li va anar molt bé a través de vídeos a les xarxes socials en català amb subtítols per aprendre expressions i veure com s’escriuen les coses”.
La recerca, basada en una enquesta a 76 joves d’entre 14 i 25 anys –majoritàriament catalanoparlants– i en l’anàlisi de 12 perfils de creadors de contingut de referència als Països Catalans, posa sobre la taula dades contundents: fins a vuit de cada deu enquestats asseguren que mirar aquests continguts contribueix de manera directa a perfeccionar el seu català. A 3 de cada 10, això els passa molt sovint i a 5 de cada 10, de vegades. En concret, el 67% afirma que aprèn frases fetes gràcies a aquests formats; un 34% amplia el vocabulari; el 17% millora la gramàtica; i un 14,5% assenyala avenços en la pronunciació. Bardini també apunta a “una certa indiferència” de més de la meitat dels entrevistats que no prioritzen la llengua a l’hora de consumir aquests vídeos curts. Una actuació que, segons alerta la investigadora, va en detriment de la presència del català en les recomanacions de contingut que fan les xarxes a l’usuari: “Si hi ha una presència d’una llengua dominant és molt probable que et pugui desaparèixer el català del teu feed molt fàcilment”.
D’altra banda, el 86,8% dels enquestats assegura que segueix creadors de contingut en català a les xarxes, sobretot d’influenciadors, concretament perfils dedicats a l’humor o de familiars i amics. Malgrat això, l’estudi de la UPF assenyala que hi ha marge de millora per integrar més el català en les publicacions de les persones joves a les xarxes. De les 76 enquestades, 59 publiquen regularment a les xarxes socials i, entre elles, el 30% ho fa sovint en català, el 48% de vegades i el 22% mai. En aquest sentit, Floriane Bardini veu un desequilibri sociolingüístic rellevant perquè hi ha “un volum rellevant” dels enquestats no publica mai en català, una situació que, segons ella, reflecteix a l’espai digital els mateixos desequilibris de la vida real en competir amb llengües dominants com el castellà o l’anglès. “Hi ha camp per córrer per millorar la posició del català, i per canviar una mica el xip”, conclou.
La combinació audiovisual com a motor de l’aprenentatge
L’anàlisi dels comptes de creadors de contingut –entre els quals figuren figures reconegudes com Albert Roig, Cabrafotuda, Cèlia Espanya, Daily Catalan o Juliana Canet, amb comunitats que oscil·len entre els 13.000 seguidors i els 220.000– demostra que el format de vídeo curt té atributs tècnics i narratius que afavoreixen la retenció de coneixements. La combinació simultània d’imatge, so i subtítols, sumada a l’abordatge de temàtiques culturals i lingüístiques en contextos de converses reals i allunyades del format teòric tradicional, facilita l’assimilació natural de la llengua per part de les noves generacions.
Tot i això, l’estudi també adverteix de certs punts febles en l’ecosistema actual. Un dels principals problemes detectats es troba en els subtítols generats mitjançant transcripció automàtica, que sovint presenten errades gramaticals, castellanismes o una velocitat de visualització excessiva que dificulta la comprensió, perjudicant especialment les persones amb discapacitat auditiva. Segons detalla Bardini a aquest diari, els vídeos curts es caracteritzen per un ritme molt ràpid que dificulta la lectura si no s’editen i condensen adequadament. A més, l’experta adverteix que incloure errors en els subtítols pot provocar l'”aprenentatge erroni” d’allò que s’està sentint i que és incorrecte. Per aquesta raó, des de la recerca s’anima els creadors a cuidar aquests aspectes per millorar l’accessibilitat –especialment per a persones amb discapacitat auditiva– i maximitzar el potencial pedagògic de les publicacions.
Recomanacions per al món educatiu i institucional
Davant d’aquesta realitat, la recerca de la UPF llança una sèrie de propostes pràctiques adreçades a consolidar l’espai digital en català. En primer lloc, recomana als centres educatius que integrin l’ús d’aquestes xarxes socials en les activitats curriculars, emprant vídeos breus que connectin directament amb els hàbits i interessos informatius de l’alumnat. A més, la investigadora Floriane Bardini recomana l’ús d’aquest contingut “com a eina fàcil d’aprenentatge i per empoderar el jovent en l’ús digital de la llengua”.
En paral·lel, el document insta les institucions públiques a desplegar polítiques actives de suport a la creació de continguts audiovisuals en català mitjançant ajuts, campanyes o premis específics, però subratlla la necessitat d’evitar “intervenir en els continguts” perquè hi ha el risc que es dilueixi la naturalesa propera i real del llenguatge juvenil a les xarxes. L’objectiu és capgirar la situació en un àmbit on, malgrat l’alt consum –el 86,8% dels joves segueix creadors catalans–, el marge de millora en la publicació activa per part del jovent encara és ampli: només un 30% dels qui publiquen habitualment a les xarxes ho fan sovint en català.
