El fenomen de The Tyets, el grup català que ha aconseguit represtigiar la sardana entre els joves, continua estenent-se malgrat les crítiques dels qui lamenten que les lletres tinguin castellanismes com ‘salsero’, ‘bailoteo’, ‘marujeo’ o ‘coti’. Imparables, han saltat la barrera de Catalunya i s’estan fent populars a l’estranger. Entre els joves, la cançó Coti x coti s’ha popularitzat i a les festes i concerts o sona molts dels espectadors ballen sardanes –o ho intenten– i mostren el seu orgull per la cultura catalana. Ara bé, The Tyets també té crítics o haters -com s’anomenen avui en dia entre els joves- que carreguen contra el grup per utilitzar castellanismes en les seves lletres. Els lingüistes, però, els agraeixen la feina que estan fent amb la seva música.
És el cas del lingüista i coordinador de llengua de La Intersindical, Gerard Furest, que recorda que aquest debat és “recurrent” i ja va sorgir quan Rosalía va publicar un videoclip on deia ‘cumpleanys’ en comptes d’aniversari. “És millor que no hi hagi interferència lingüística, perquè tot es pot expressar i rimar en català, i a més la interferència és un símptoma de substitució lingüística, però val més que es canti així que en una llengua hegemònica”, explica. El lingüista dona “l’enhorabona” a The Tyets perquè han aconseguit arribar a centenars de milers de persones en català. “Penso que, si la música és bona, també hi haurien arribat, però és millor això que res”, afegeix.
Furest els demana que, a més de fer “aquesta bona feina” amb la seva música actual, “afinin una mica en els usos lingüístics”, però insisteix que “més val això que cantar en castellà”. En aquest sentit, cita el lingüista Joan Solà, que va demanar als joves que “parlin com puguin el català, però el parlin”. “Els joves són el futur d’una llengua. Si no connecten amb el català, no hi haurà futur”, raona Furest, tot i que sosté que per connectar amb el català no cal fer castellanismes. Per això reclama “articular un català col·loquial que no soni estrany als joves”.
“Anar tots a l’una per fomentar el català”
La construcció d’aquest català col·loquial que torni a conquerir els joves i fomenti l’ús de la llengua s’ha de fer “anant tots a l’una”. “Necessitem els mitjans de comunicació, els polítics, els cantants, tothom a l’una”, explica Furest. Cita com a exemple l’època en què Joaquim Nadal era conseller i es va produir un greu esvoranc al Carmel: “Mai ningú havia sentit aquesta paraula i de cop tot el país parlava de l’esvoranc perquè els mitjans ho anomenaven així”. També posa com a exemple el moment en què Alfonso Guerra va dir “nos hemos cepillado el Estatuto” i la premsa catalana va traduir-ho per “hem passat el ribot”. “Tothom ho va començar a dir ‘passar el ribot’, i és així com es normalitza la llengua. Això també es pot fer amb les cançons”, apunta.
Ara bé, assegura que per poder fer això cal estar “desacomplexat”. “Tenir por de posar paraules perquè sonen massa catalanes és diglòssia. Les paraules no són ni maques ni lletges, és la interpretació social que li donem en funció del prestigi de la llengua”, argumenta.
El català, present en tots els gèneres
Per la seva banda, el lingüista Rudolf Ortega apunta que The Tyets “fan un favor a la llengua” perquè “com més grups cantin en català millor, i com més gèneres també millor”. “No és una qüestió que només hagin aparegut ells, sinó que cada cop hi ha més gent que introdueix el català en altres gèneres”, explica. “Abans hi havia, a grans trets, Manel i Txarango, però en els últims anys està apareixent altra gent que fa una música en català que abans no es veia”, afegeix.
El lingüista creu que per arribar als joves no cal fer una llengua “interferida” i que les interferències no et converteixen en més modern, però que és una opció acceptable. “Si ells tenen la necessitat d’explicar les coses així perquè és com parlen, està bé. No està perjudicant la llengua, tot i que tenim recursos per parlar de tot amb qualsevol registre”, raona.
Escàndol amb Sau i aplaudiments a The Tyets
Ortega considera que l’escàndol que va haver-hi el 1989 quan Sau va triomfar amb Boig per tu es va produir perquè “dir ‘reflexada’ [en lloc de reflectida, la forma correcta de conjugar el verb] era un error esmenable, un barbarisme que no aportava res”. En canvi, creu que Manel, que utilitza la paraula ‘tamany’, Antònia Font o The Tyets ho fan d’una forma conscient” i “per algun motiu”, sigui el ritme, la rima o qualsevol altre. “El ‘cumpleanys’ de Rosalía també t’està dient alguna cosa del personatge, s’utilitza de forma conscient, no com el ‘reflexada’ en lloc de reflectida de Sau”, explica.
Furest creu que el fet que llavors la societat es posés les mans al cap i ara, en canvi, accepti ‘salsero’ i ‘cotilleo’ es deu a la reculada del català. “En l’època de Boig per tu es feia la campanya de la Norma, que va fer, per exemple, que ara no diguem buzón sinó bústia. Hi havia molta il·lusió i TV3 eren molt estrictes perquè es parlés en català correcte. Els lingüistes tenien molta autoritat”, explica Furest. Creu que després TV3 s’ha convertit en “una casa de barrets” i això “mostra la degradació de la llengua”, ja que “el bilingüisme sempre porta la interferència de la llengua hegemònica sobre la subordinada”.
Represtigiar la sardana: la fita de The Tyets
El lingüista valora que The Tyets hagi aconseguit arribar a un públic molt jove i acostar-lo a la sardana. “Ningú havia aconseguit represtigiar la sardana i ells ho han fet. Ara veiem festes i concerts on els joves ballen sardanes i és gràcies a ells”, apunta. El president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras, assegura que la cançó ‘Coti x coti’ ha tingut “molt impacte” en el món de les sardanes.
“La sardana és universal, és divertida i és per a tothom. A qui s’hi posa, li agrada, el problema era ja gent no s’hi posava”, explica Tresserras, que creu que gràcies a aquest grup la gent s’hi està apropant. A parer de la Confederació Sardanista, l’efecte principal d’aquesta música s’ha produït a casa, tot i que Tresserras lamenta que “ni nosaltres mateixos ens creiem la importància de la nostra cultura popular”. “La cultura popular sempre ha sigut la germana petita de la cultura, una cultura d’espardenyes i de faixa, però és més gran que tot això. És la base fonamental de tota la cultura catalana”, raona.
Creu que The Tyets han aconseguit que la gent s’adoni que “la cultura tradicional és la base de tota la cultura del país i el que ens fa diferents”. Com a mostra de reconeixement, la Confederació va concedir el premi a la innovació a aquest grup català. “Fan una cosa totalment diferent que innova en el ball popular i mereix ser reconeguda”, conclou Tresserras.
4
1
