Plataforma per la Llengua ha passat a l’atac per frenar la pèrdua d’ús del català a les aules del país i blindar el model educatiu davant la pressió judicial. L’entitat ha presentat aquest dilluns el manifest A l’escola catalana, la llengua no es toca!, un document de diagnòstic i acció que reclama mesures d’urgència a la Generalitat. La Plataforma ja ha traslladat el text a les principals organitzacions del sector —USTEC-STEs, CCOO, UGT, la Intersindical-CSC, CGT i la Plataforma Pública i en Català— amb un missatge clar: la defensa del català ha de tornar a ser una prioritat central en la mesa de negociació amb el Departament d’Educació. L’ONG del català considera que “només una resposta àmplia i transversal permetrà fer front als atacs que afecten un dels àmbits més determinants per al futur de la llengua”.
L’ofensiva de l’ONG del català respon a un diagnòstic preocupant sustentat en dades oficials. Segons les mateixes xifres del Departament d’Educació, més d’un 28% de l’alumnat no utilitza mai o gairebé mai el català per comunicar-se amb els seus companys de classe, i un 21% addicional només el fa servir de manera molt puntual. Aquesta realitat es veu agreujada per les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2023, que indica que una de cada quatre persones residents a Catalunya no té cap mena d’interacció habitual en català.
A aquesta reculada de l’ús social s’hi afegeixen les contínues ingerències dels tribunals. El manifest posa l’alerta en la recent sentència del Tribunal Suprem que imposa la presència del castellà en la retolació dels centres educatius, així com en la decisió pendent del Tribunal Constitucional sobre l’obligació de fer un 25% de les classes en castellà. Des de l’entitat recorden que el mateix relator especial de les Nacions Unides sobre qüestions de minories ja va advertir el 2023 que aquesta quota percentual incompleix el dret internacional i posa en risc l’aprenentatge de la llengua pròpia. Davant d’aquest escenari, reclama a la Generalitat “un canvi de rumb” i exigeixen “una actuació més decidida per protegir el model educatiu català”.
Cinc peticions de”caràcter urgent” a la Generalitat
Davant d’aquesta situació i de la que consideren una resposta institucional insuficient per part dels darrers governs, el manifest planteja cinc peticions de “caràcter urgent” a la Generalitat:
- Avaluació lingüística: Obligar els centres a avaluar el nivell real de català de l’alumnat amb el suport de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació.
- Pacte Nacional per la Llengua: Executar sense més dilacions les mesures que encara no s’han desplegat.
- Finançament educatiu: Complir el compromís del president Salvador Illa d’arribar al 6% del PIB en educació per reduir les ràtios i reforçar les aules d’acollida.
- Control i inspecció: Exigir a les direccions el compliment dels Projectes Lingüístics de Centre (PLC) i fer intervenir la inspecció educativa quan s’incompleixin.
- Exigència docent: Assegurar entorns plenament immersius i garantir que tots els docents acreditin el nivell C2 de català que requereix la normativa.
“La llengua no es toca”
Per a Plataforma per la Llengua, la immersió és la garantia imprescindible per mantenir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Per això, insten els sindicats a recuperar el paper actiu de la llengua en les mobilitzacions, tal com ha passat al País Valencià. Per tal de donar visibilitat al carrer a aquesta reivindicació, l’entitat ha obert la recollida d’adhesions al seu web i ha posat a la venda samarretes de color groc —el color de referència de les lluites docents a Catalunya— amb el lema La llengua no es toca, replicant la campanya valenciana de les samarretes verdes.
