Plataforma per la Llengua fa un pas més en la batallada diplomàtica per aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea, un gest que arriba tres anys després que el govern espanyol es comprometés a fer-lo realitat. El president de l’entitat, Òscar Escuder, ha enviat una carta al cònsol general d’Itàlia a Barcelona per reclamar al govern italià que reconsideri la seva posició de bloqueig. La petició es produeix a les portes de la pròxima reunió del Consell d’Afers Generals de la UE, prevista per al pròxim 22 de setembre a Brussel·les, on la qüestió tornarà a estar sobre la taula.
En la missiva, Escuder sol·licita formalment al representant diplomàtic que traslladi aquesta demanda directament a la presidenta del Consell de Ministres d’Itàlia i al Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació Internacional. Des de l’ONG del català es recorda que el debat es manté obert en el si del Consell d’Afers Generals des de l’estiu del 2023 i que, durant aquests tres anys de negociacions i tràmits, s’han anat resolent progressivament tots els dubtes tècnics i jurídics que s’havien plantejat inicialment.
A més, recorda que el català és una llengua que compta amb més de 10 milions de parlants i, en aquest sentit, remarca que “la seva exclusió de les institucions europees constitueix una anomalia difícil d’explicar quan llengües demogràficament menors sí que gaudeixen d’aquest estatus”. En aquest sentit, remarca que també és una llengua d’Itàlia, ja que és parlada a la ciutat de l’Alguer (Sardenya).
Sense cost financer per a Roma
Un dels punts centrals en què s’escuda la petició de Plataforma per la Llengua és l’absència d’impacte econòmic per als socis comunitaris. Espanya ja s’ha compromès formalment a assumir la totalitat dels costos addicionals de traducció i interpretació que es derivin de la mesura. Per tant, l’oficialitat de la llengua, segons exposa Escuder en la missiva, no tindrà cap impacte financer “ni per al pressupost de la UE ni per a la resta d’Estats Membres”, com Itàlia.
És per aquest motiu que l’entitat considera injustificades les reticències que encara manté el govern italià. A la carta, Escuder remarca que, un cop aclarides les incògnites de caràcter objectiu, la persistència de l’oposició de Roma “sembla respondre més a consideracions de caràcter polític que no pas a arguments tècnics o pressupostaris”, situant el focus en les pressions ideològiques que envolten l’oficialitat. “Estem convençuts que un gest positiu d’Itàlia en aquest sentit reforçaria els lligams entre la comunitat catalana i la italiana, i els seus llaços culturals en línia amb els valors de la Unió”, conclou.
L’ombra del boicot del PP
Aquestes consideracions de caràcter polític s’emmarquen en la campanya d’influència que formacions com el Partit Popular han mantingut en l’àmbit europeu. Cal recordar que el maig del 2025, després d’una sessió del Consell d’Afers Generals on diversos socis van manifestar dubtes, el mateix PP va reconèixer obertament haver “despenjat telèfons” i fet gestions diplomàtiques amb socis europeus per tal de coordinar un boicot efectiu contra l’oficialitat del català. Davant d’aquesta ofensiva de la formació estatal, Plataforma per la Llengua va articular, de la mà de 17 entitats de Badalona, un manifest dirigit a l’alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol. El text instava el batlle popular a intercedir davant la direcció del seu partit per intentar fer-los canviar de postura i frenar el bloqueig a la llengua catalana a Europa.
