El cas d’un policia espanyol que va vulnerar el dret d’un advocat a comunicar-se en català destapat per El Món ha portat la Plataforma per la Llengua a presentar una denúncia administrativa per tal que els agents implicats, del grup operatiu d’estrangers, siguin sancionats. El policia, tal i com va treure a la llum El Món, va menysprear el català definint-la com “dialecto catalán” i va prohibir a l’advocat parlar-li en aquesta llengua, el que suposa una discriminació i una vexació. La denúncia de la Plataforma per la Llengua l’ha presentat davant de la delegació del govern espanyol a Catalunya, un òrgan competent per sancionar aquest tipus de comportaments. L’ONG del català critica que aquestes vexacions contra els catalanoparlants són freqüents a l’administració general de l’Estat, pel que insten a investigar-les i sancionar-les. Aquesta és l’única via, segons l’entitat, per eradicar aquestes actituds i posar fi a la “sensació d’impunitat” dels agents.
Els fets es van produir el 13 d’octubre. L’advocat Alfons Rodríguez va explicar a El Món que estava treballant en un expedient d’estrangeria quan va rebre un correu electrònic del grup operatiu d’estrangers de la policia espanyola. Estava escrit en castellà i adjuntava informació sobre la clienta. El problema és que li sol·licitaven un acusament de recepció “per aquest mateix mitjà i en castellà”. L’advocat els va respondre que segons l’Estatut -una llei orgànica de l’Estat- la llengua catalana és oficial i per tant se li garanteix el dret d’opció lingüística. Poc després l’advocat va rebre un missatge de la policia espanyola on exigien que contestés en castellà amb la frase literal “no estem obligats a conèixer el dialecte català” i que volien “evitar traduccions que puguin no ser correctes”. A més, afegien que les seves exigències no eren “cap mena de discriminació” i tampoc no treien “plena validesa als tràmits i documents presentats”.
L’exigència dels policies “contradiu el posicionament del TC”
L’entitat, en canvi, considera que l’exigència d’aquests policies espanyols “contradiu el posicionament del Tribunal Constitucional”, que defensa el dret d’utilitzar el català amb les administracions perquè deriva de manera automàtica de la Constitució. Segons la sentència de l’Estatut (31/2010), el dret a poder utilitzar el català s’aplica a “tots els poders públics radicats a Catalunya ja siguin estatals, autonòmics o locals”. Així, els ciutadans tenen “dret de fer servir qualsevol de les dues llengües en les relacions amb aquestes institucions públiques”, un dret que van contradir aquests policies espanyols.
L’ONG del català insisteix que les administracions públiques “no poden tenir preferència per cap de les dues llengües oficials” i “tan sols els particulars poden preferir-ne una o una altra en les seves relacions amb el poder públic radicat a Catalunya”. Recorden que el Constitucional va fixar que han de poder fer ús del català “en igualtat de formalitats i de requisits”.
1 
6 