El govern de coalició del PP i Vox a l’Aragó ha començat igual que els del País Valencià i les Illes Balears: amb amenaces contra el català i mesures destinades a arraconar-lo a tot el territori. El nou govern aragonès ha anunciat que suprimirà la Direcció General de Política Lingüística i que deixarà de subvencionar entitats que treballin en la promoció del català a la Franja, on cada vegada s’utilitza menys. Amb aquest panorama, la societat civil aragonesa ja s’està posant en marxa i no descarta noves mobilitzacions contra el govern. El Món ha parlat amb diversos veïns de Vall-de-roures (Matarranya) per saber com viuen l’ofensiva que el PP i Vox preparen contra el català. Tot i la gran incertesa que genera el nou govern, la majoria estan disposats a defensar una llengua que ja estava en clar retrocés però que viuen com a pròpia.
Vall-de-roures, a escassos 10 quilòmetres de distància d’Arnes (Terra Alta), té poc més de 2.000 habitants i és la capital de la comarca del Matarranya, a la Franja de Ponent, i la divisió administrativa espanyola la situa a la província de Terol. Al poble sempre han conviscut el castellà i el català, encara que alguns dels seus veïns parlin de convivència de tres idiomes perquè diuen que parlen xapurriau, el nom pejoratiu que es fa servir a zones del sud i del centre de la regió per referir-se al català de l’Aragó, que oficialment tampoc reconeix la llengua i s’hi refereix com a “lengua aragonesa propia del área oriental” (LAPAO). En tota la Franja, les últimes dades oficials estimaven que hi ha uns 55.000 parlants de català, una xifra que puja fins als 90.000 si s’inclouen les persones que l’entenen, però no el parlen.
De baluard anarquista a feu del PP
Vall-de-roures va ser un dels baluards més importants del moviment anarquista durant la Segona República, segons explica el mateix Ajuntament de la localitat. Una tònica revolucionària que va perdurar durant tota la Guerra Civil, fins a la victòria del bàndol de Franco i la instauració de la dictadura. En les últimes dècades, el poble ha fet un gir de 180° i ara és un feu del PP, que ha governat en vuit de les últimes deu legislatures, les quatre darreres amb majoria absoluta. El passat 28 de maig, per exemple, el PP va treure 7 dels 11 regidors i no va donar opció a les formacions més progressistes, com la Chunta Aragonasista (CHA) o el mateix PSOE. Tot i viure sota el govern de la dreta que ara proclama l’eliminació del català als carrers, els habitants de Vall-de-Roures descarten deixar d’utilitzar el català, ja que forma part de les arrels del poble: “Crec que totes tres llengües, idiomes o com li vulguis dir es respectaran. No canviarà perquè això és cosa de la gent més enllà del que vulguin els polítics, i la gent no ho vol”, assegura en Fintaan, un dels veïns del municipi, en conversa amb El Món.
La llengua com a instrument polític
En aquest poble, les “tres llengües” que s’hi parlen s’han fet servir des de sempre, i avui en dia encara més, com a un instrument polític. De fet, un veí del poble preguntat per aquest diari, el qual ha preferit mantenir-se en l’anonimat, ha assegurat que “parlar de xapurriau és parlar de política”, i el mateix amb el català, ja que “l’idioma amb el qual t’expresses, en aquest poble, és una mica una exemplificació de la teva ideologia política”, explica. En aquest sentit, la variant que més s’ha instrumentalitzat és el xapurriau.
Definit com un “català vago”, el català d’Aragó és una variant dialectal del català que fusiona paraules i expressions del castellà amb les del català. Pot tenir infinitat de noms segons a qui preguntis: fragatí, tamarità, benavarrès, maellà, ribagorçà i un llarg etcètera. El nou “idioma” —el LAPAO o aragonès oriental— s’ha fet servir com una forma d’expressió per combatre l’independentisme català, ja que això va provocar que creixés força el sentiment de pertinença amb el català dins el mateix poble. El concepte LAPAO es va començar a fer servir al voltant dels anys 2012 i 2013, quan el govern autonòmic del PP i el PAR van aprovar la reforma la Llei de llengües d’Aragó que bàsicament eliminava el nom de català per a la llengua que es parla a la Franja i passava a anomenar-lo “aragonès oriental”.
És per aquest motiu que, tot i que els lingüistes no avalen el xapurriau com a llengua oficial, algunes administracions l’han convertit en un instrument polític. Ara bé, tot i les intencions de destruir el català, els parlants de xapurriau continuen defensant la “convivència” amb el català com a senyal de riquesa. En un comunicat emès fa un parell de setmanes, l’Associació Cultural d’Amics Del Chapurriau assegurava que tot i les intencions polítiques d’erradicar al català, això no passarà a Vall-de-roures: “Darrerament, la política ha intentat trencar aquesta convivència respectuosa. Però afortunadament tenim la sensació que aquesta operació no és fàcil. El poble, els ciutadans, ens continuem respectant com sempre. La gent de bé passarà per davant d’aquestes pobres polítiques i continuarem amb les nostres vides”, asseguren.
Una mirada més enllà de la llengua
El nou govern del PP amb l’extrema dreta a l’Aragó també tindrà unes afectacions més enllà de les lingüístiques. Dos dels punts que han aixecat més polseguera del nou pacte és la derogació de la llei de memòria democràtica de l’Aragó, aprovada el 2018, i la reforma de la llei trans autonòmica. En Fintaan considera que aquesta mena d’accions del nou govern només contribuiran a fomentar la “inestabilitat” de la societat i provocarà que molta gent acabi marxant d’Espanya. Una idea que també comparteixen altres veus de la població, tot i que les sensacions estan molt polaritzades.
De fet, una de les comparacions que ha fet servir per definir la sensació d’inseguretat amb la qual viu l’arribada d’aquest nou govern és la que es va viure a Regne Unit amb el Brexit. Ell, d’arrels irlandeses, recorda la sortida del país de la Unió Europea com un moment inestable que va repercutir en la societat social i econòmicament parlant, i creu que l’arribada de l’extrema dreta al poder és un clar símptoma que es pot repetir una “inestabilitat” com aquella. Per això, tot i que des del poble confien que el català continuï present als carrers, la por també s’apodera d’una part de la població de la petita capital del Matarranya, que veuen com el futur de la seva llengua és més incert que mai.
9
3
