Una de les veus més reconeguda i referents del català ens ha deixat. La presidenta del Consell Lingüístic Assessor del Govern, Carme Junyent, ha mort als 68, víctima d’un càncer de pàncrees, segons han anunciat els seus fills a través de Twitter. Nascuda el 1955 a Masquefa (Anoia), Junyent era professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (UB) i directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). És autora d’una vastíssima obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística. A més, Junyent va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2019 “per la seva llarga trajectòria en l’estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món”.
Durant la seva joventut, Junyent va estudiar filologia a la UB i després va decidir desplaçar-se a les universitats de Marburg, Colònia i Califòrnia per completar la seva formació estudiantil. Quan va tornar a Barcelona, es va doctorar amb una tesi sobre les llengües a l’Àfrica i la seva expansió per la UB i va començar a donar classes lingüística general a la mateixa universitat.
Ja en la seva etapa laboral, la lingüista va ser la fundadora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades per al coneixement i estudi de la diversitat lingüística el 1992. A més, també va formar part del comitè d’experts consultats per a la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics l’any 1996 i membre del Comitè Científic Internacional de Linguamón – Casa de les Llengües. Va comandar l’inventari de les llengües que es parlen a Catalunya.
El gènere en la llengua
A més de la recerca en l’àmbit de les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística i les llengües arribades a Catalunya a través de la immigració, Junyent va reflexionar sobre l’ús del gènere desdoblat. El 2010 va organitzar la jornada ‘Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana’, actes a partir de la qual Grup 62 va recollir en format de llibre.
El document va ser un punt clau per a la defensa del gènere no marcat o l’ús del masculí com a inclusiu, del qual va publicar nombrosos articles divulgatius. L’any 2021 va editar el volum ‘Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou’ (Eumo), un volum que va despertar certa polèmica i debats encesos a les xarxes socials a propòsit de la conveniència dels desdoblaments o l’ús del tercer gènere. El llibre recull l’opinió d’una setantena de lingüistes sobre el llenguatge inclusiu i del seu ús amb arguments sobre el llenguatge i el gènere des dels àmbits de l’administració, com l’educació, la universitat, la correcció i la traducció, la informació i l’entreteniment.
16
1
