L’associació Metges-Salut pel Català ha posat en marxa aquest any un programa d’acollida lingüística i cultural per als 110 residents de primer any de l’Hospital Clínic de Barcelona, entre els quals hi ha metges, infermeres i farmacèutics, entre altres professionals. De fet, segons dades del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, el 50% dels nous col·legiats són metges provinents d’àrees geogràfiques sense contacte amb el català, cosa que els fa incorporar a la feina amb greus dificultats amb la llengua o fins i tot desconeixement absolut. L’objectiu de la iniciativa és facilitar la integració lingüística i cultural dels metges que acaben d’arribar a Barcelona i deixar clar que la llengua és important per treballar a Catalunya. El doctor Lluís Mont, president de Metges-Salut pel Català, remarca en conversa amb El Món que enguany s’han apuntat al programa 65 de 110 residents i subratlla que “l’avantatge que té és que saps que estarà quatre o cinc anys aquí, i sentir-se acompanyat per la institució és important, perquè és molt més amable oferir un camí i ajudar-lo a entendre per què ha d’aprendre català”.
El programa, segons explica Mont, no només va dirigit a residents que arriben de fora, perquè “cal conscienciar a tothom”. “És un programa dirigit a tothom siguin d’aquí o de fora”, i afegeix que els metges catalans poden col·laborar-hi “fent parelles lingüístiques, acompanyant en les excursions i parlant en català per crear consciència”. “Si tu ets d’aquí i als teus companys fora els parles sempre en castellà, estàs enviant el missatge que el català no cal”, subratlla el cardiòleg, que ens rep al seu despatx de l’Hospital Clínic, on també parlem amb tres metges residents provinents de Sud-amèrica que s’han apuntat al programa. La conversa amb ells és tota en català, i tots remarquen la necessitat que els metges que venen a treballar a Catalunya, siguin d’on siguin, aprenguin català.
Francisco: “Els metges que venen a Catalunya haurien de fer l’esforç d’aprendre català”
“Em pots parlar en català, però a poc a poc”, indica el Francisco Seguí, provinent de Colòmbia, abans de començar la conversa. Ell viu a Barcelona des de fa dos anys, però fa un any que treballa al Clínic i té llaços familiars amb el país. El contacte del Francisco amb el català ve de lluny perquè el seu pare és un català que va marxar a Colòmbia fa uns trenta anys i allà va conèixer la seva mare. “Ell no em parlava en català, però un cop a la setmana es reunia amb altres catalans i compartien tradicions catalanes. Menjaven pa amb tomàquet i bevien amb porró, i jo estava involucrat en això i sentia el català, per això l’entenc perfectament”.
Ell Francisco destaca la importància que els metges parlin català amb els pacients que s’expressen en llengua catalana perquè “la relació amb els pacients és estreta i es poden comunicar millor”, i, en aquest sentit, explica que ell no té cap problema amb els pacients que li parlin en català, encara que de moment ell hi parla en castellà perquè s’expressa millor. Tot i això, deixa clar que el seu objectiu en un parell d’anys és poder dirigir-se en català als seus pacients perquè té la idea de quedar-se a treballar aquí. “La gent se sent agraïda quan parles en català”, resumeix.
Actualment, fa el curs de bàsic 3 al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i subratlla que els metges que venen a treballar a Catalunya “haurien de fer l’esforç de parlar en català perquè és una professió que demana molt contacte comunicatiu”. “Crec que s’hauria d’incentivar el seu ús com estem fent en aquest grup”, afegeix. El Francisco lamenta que no tots els professionals que venen al país vulguin aprendre la llengua malgrat que “la majoria de professionals que venen tenen capacitat de fer-ho”. I assegura que a ell li quadren els horaris per fer cursos “siguin presencials o en línia”. “No hi ha excusa”, sentencia, perquè “com jo estic fent l’esforç, tots el poden fer”.
José: “El català és una eina a favor meu”
En José Javier Vega, que va arribar a Catalunya procedent del Perú fa un any i un mes –tot i que ell ja havia visitat el país anteriorment perquè té família aquí– és un altre dels metges que estan apuntats al programa impulsat per l’associació Metges-Salut pel Català. El seu punt de partida amb la llengua va començar l’any passat, quan el Clínic els va oferir classes de català en línia i s’hi va apuntar, però després va voler “aprendre més” i va buscar les eines per fer-ho de forma presencial al CPNL, on, com el Francisco, fa el bàsic 3. Admet que li agrada parlar en català, però li fa “vergonya” perquè se sent “insegur”: “He de pensar molt les paraules, perquè em demoro una mica”. “Estic intentat parlar més amb els meus pacients perquè la finalitat de tot això és integrar-me més en la cultura catalana”, assegura, però també diu que al carrer també li agradaria poder-se comunicar en llengua catalana.
Tot i això, admet que al principi no entenia per què els pacients no li podien parlar en castellà, però que al cap d’un temps es va adonar que per alguns dels seus pacients, la majoria gent gran, “era millor parlar en la seva llengua materna”. “És una qüestió de sensibilitat amb el pacient”, subratlla. “Estant aquí m’he adonat que hi ha gent que se sent molt més còmoda parlant en català i a mi no em costa res”, admet. En José no sap què serà del seu futur, però té la intenció de quedar-se a viure i treballar a Catalunya. “Per això estic aprenent català”. “És una eina a favor meu, i que em suma com a persona i com a professional”, afegeix.
Ell explica que abans de viure a Barcelona va viure una temporada a Madrid, però que li agrada més l’ambient mediterrani perquè ell prové d’una zona amb mar. Sobre les relacions amb altres metges o al carrer, el José reconeix que la majoria de gent se li dirigeix en castellà, una dinàmica que està intentant revertir amb amigues de l’hospital que són de Vic i Olot. “He demanat que em parlin més en català perquè normalment em parlen en castellà, i per a mi és una altra forma d’aprendre”.
Juan José: “No podem pretendre que la gent que viu aquí s’adapti a nosaltres”
Juan José Zapata, que va arribar a Catalunya fa dos anys i mig procedent de Veneçuela, és un altre metge resident que forma part del programa d’acollida lingüística i cultural. Ell, que fa gairebé un any que treballa al Clínic, es va apuntar a cursos bàsics de català, però admet que no va continuar amb la formació perquè s’havia de preparar el MIR i perquè va començar a treballar. Ara reprendrà l’aprenentatge de la llengua amb un curs de nivell intermedi, i destaca que la llengua és molt important “perquè des d’un punt de vista pràctic hi ha estudis que mostren que quan les persones es comuniquen en la seva llengua materna ho fan millor”, i des d’un punt de vista no tan pràctic, però també molt important, destaca que “cada dia parlem amb persones molt vulnerables o amb els seus familiars i el mínim que podem fer és parlar amb la seva pròpia llengua per ser més propers a ells”.
Aquest metge resident ho té clar: “Si hem d’estar aquí, com a mínim hem d’integrar-nos i aprendre la llengua és una bona forma de fer-ho i entendre la cultura i els costums de la gent”. Tanmateix, exposa que malgrat que alguns pacients li parlen en català, altres automàticament, només de veure’l, li parlen en castellà. “Jo sempre els dic que em poden parlar en català”, alerta. En aquest sentit, remarca que ell entén la llengua i la pot parlar, però que encara no se sent amb prou confiança per fer una atenció mèdica en català “perquè el llenguatge ha de ser molt precís”. Treballa a la sala d’UCI de cardiologia i allà “has de transmetre informació molt delicada, que ha de ser precisa i sense que hi hagi males interpretacions”.
“La meva intenció és quedar-me a Catalunya”, assegura. I deixa clar que fins i tot un metge que ve aquí a fer la residència, encara que tingui clar que no s’hi vol quedar, és “un error” que no aprengui la llengua perquè estarà quatre anys aquí i “també valdria la pena que aprengués la llengua”. I conclou: “És una qüestió molt senzilla, perquè som a Catalunya i aquí es parla català. No podem pretendre que la gent que viu aquí s’adapti a nosaltres. No hi ha més”.
Sortides per conèixer la cultura i la gastronomia catalana
El cardiòleg Lluís Mont recorda que la llei estableix que el metge ha d’atendre el pacient en català, però, més enllà d’això, l’objectiu de la iniciativa és “ajudar els professionals en aquest procés”. Per això van considerar oportú oferir activitats als residents per aproximar-los la realitat del país i “visitar llocs emblemàtics”. La primera sortida va consistir en una visita al Monestir de Poblet i una calçotada, unes activitats que, segons remarca, permeten “conèixer costums gastronòmics i llocs emblemàtics”. Ara tenen prevista una visita guiada per al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i, per al dia de Sant Jordi, sortejaran deu entrades per al Palau de la Música.
I, d’altra banda, estan estudiant com poden posar en marxa és “parelles lingüístiques”. En aquest sentit, Mont planteja que una parella fixa és un mètode “molt rígid” i aposta perquè les persones que estan apuntades al programa puguin compartir algun cafè amb algun professional o científic que sigui del seu interès. Aquesta iniciativa és una prova pilot que s’implementa a l’Hospital Clínic, on cada any prop de 50 residents provenen de fora de Catalunya, però l’objectiu, segons remarca, “és replicar-la en altres hospitals catalans” perquè, segons defensa, “cada centre haurà de tenir una política lingüística i aquesta part d’acollida és molt important”. “Nosaltres donem aquesta petita empenta i expliquem al Departament de Salut que és possible, amb una inversió petita, fer uns programes que facin que la gent se senti acollida”.
